Hidrocultiu o com decorar i propagar plantes per aigua

Si eres un bon plantlover o decolover estic segura que el radar plantil que portes dins s’ha fixat en aqueixes estades amb parets repletes de recipients d’aigua on creixen xicotetes plantes sense usar terra. Ullet que ni és màgia, ni són plantes artificials! De fet, aquestes plantes viuen d’allò més agust en aquests recipients tan limitats.

A banda de ser últimament una manera super xula de decorar amb vegetals, i que cada vegada es veu més, aquest és un mètode que porta molt de temps en jardineria, i es coneix amb el nom d’hidrocultiu o cultiu hidropònic. Una altra tècnica similar és la propagació de plantes per aigua. Les veurem!

Cultiu hidropònic o hidrocultiu

Desxifrant el concepte:

Si traduïm la paraula hidrocultiu vindria a significar alguna cosa així com “criança d’organismes en aigua”. Si es descompon aquesta paraula es té d’una banda l’element hidro- (aigua) i la paraula -cultive, que ve del llatí cultivus, és a dir “relatiu al resultat de treballar i cuidar la terra per a produir plantes”.

D’altra banda, la jardineria hidropònica és una tècnica per a cultivar plantes sense usar terra. L’aigua fa tot el treball, fins i tot el de donar nutrients a les arrels de les plantes. En aquest cas la paraula Hidro- significa aigua, i -ponos significa treball.

Una mica d’història:

El cultiu hidropònic no és una cosa que ens hàgem inventat ara. Farem un tour històric sobre el tema; ens remuntem a l’antiguitat, allí els nostres avantpassats més observadors van veure que en les ribes dels rius les plantes prenien nutrients i creixien felices; a partir d’ací diverses civilitzacions van començar a implementar formes de cultiu a base d’aigua. Sense ells saber-ho, en aqueix precís moment naixia l’hidrocultiu o cultiu hidropònic.

Situa’t ara en el segle VI a. C., als voltants del que ara és Iraq. Es construeixen els famosos Jardins Penjants de Babilònia. Lamentablement no hi ha evidències de com era el seu aspecte real, encara que si ens cenyim a la seua descripció es diu que era una construcció a diferents nivells on l’aigua corria a través de canals, i una frondosa vegetació brollava i sobreeixia pels balcons. Wala! Allò degué ser una cosa digna d’admirar durant hores, veritat? I amb el rumor de l’aigua havia de ser molt relaxant passejar per allí…

D’aquests impressionants jardins, una de les Set Meravelles del Món Antic, podem deduir que per a créixer i sobreviure algunes plantes s’alimentaven d’aquesta aigua. Una altra vegada hidrocultiu!

Ara fem un salt de més de 1200 anys, quan els indis asteques van cultivar la dacsa en barcasses per mitjà d’un entramat de palles anomenades chinampas. Aquests jardins flotants estaven compostos amb sediments del fons del llac on llauraven, i dotaven de nutrients als cultius i a les plantacions.

Sembla que Marco Polo també va descobrir plantacions flotants molt semblants en la seua visita a la Xina, troballa que el va sorprendre bastant perquè no havia vist gens similar fins llavors.

En el Renaixement italià, Leonardo da Vinci va observar que tant les plantes com els cultius necessiten absorbir minerals per a sobreviure. Uns anys després, en 1624 el metge belga Jan van Helmont va documentar, a partir de la seua experiència, que les plantes obtenen substàncies nutritives a partir de l’aigua. Per a demostrar-ho va fer créixer un xicotet salze en un test al qual solament li afegia aigua. Al cap de 5 anys, el salze havia incrementat el seu pes en 74 kg, mentre que la terra del test havia disminuït el seu pes en només 57 g. Basant-se en els resultats, Van Helmont va concloure que tota la substància de la planta s’origina de l’aigua i no del sòl.

En 1699, el naturalista i geòleg anglès John Woodward va fer créixer vegetals en diferents recipients amb líquid, en cadascun d’ells va afegir diverses quantitats de sòl. Després d’un temps va detallar que les plantes creixien millor en les fonts d’aigua menys pura que en les quals contenien aigua destil·lada.

Posteriorment, en 1860 els científics alemanys Sachs i Knop van aconseguir aïllar per complet la planta del sòl i la van fer créixer per mitjà d’una solució d’elements minerals, tècnica coneguda com nutricultura.

Finalment, entre 1929 i 1930, el Dr. William Gerike, professor de fisiologia vegetal de la Universitat de Califòrnia, va aconseguir un èxit sense precedents en instal·lar unitats de cultiu sense terra a l’aire lliure amb finalitats comercials. Va batejar aquesta tècnica com a hidroponia. Gerike és considerat el pare d’aquesta tècnica de cultiu que ha provat ser una alternativa contra els problemes alimentaris del món.

Aquesta forma de cultiu ha traspassat fronteres, podria ser una forma de cultiu apta tant en l’espai com en els viatges espacials. Actualment, la NASA estudia i investiga sobre això en el departament d’investigació dedicat a la hidroponia i a l’agricultura biològica. Poder proveir-se i tindre plantes vives suposaria un desafiament, encara que ja hi ha cel·les de prova d’hidroponia PWM en l’estació espacial. Prova d’això són les simpàtiques imatges que ens mostra l’astronauta Mike Hopkins des d’allà dalt.

Beneficis del sistema:

Les arrels d’una planta que creixen en el sòl estan constantment en crida i cerca dels nutrients necessaris per a sobreviure. En canvi, si aquesta mateixa planta l’exposem directament a un mitjà amb aigua i nutrients, sense gens de terra, no hi ha cap despesa d’energia per a mantindre’s. Tota l’energia queda disponible per al creixement i la maduració d’aquesta!

Cosetes bones:

– Tècnica senzilla i còmoda

– Creixement ràpid dels espècimens

– Rendiment més fort

– Qualitat superior

– Període de cultiu més curt

– Reducció del consum d’aigua

– D’ús per a interiors i exteriors

– Sense necessitat de fertilitzants ni altres productes plaguicides

Eres un desastre amb les plantes? Prova aquest mètode!

Sabem que hi ha persones que els és molt complicat mantindre una planta viva. Així i tot, els encantaria tindre-les a casa, però per no passar-ho mal (ni fer-li-ho passar malament a la planta en qüestió) deixen d’intentar-ho. Perquè sent, bones notícies! Sembla que aquest mètode és amigable amb ells, i també per als que no passen molt temps a casa.

Sí que saps de l’existència d’algun ésser amb les característiques descrites en el paràgraf anterior fes-li arribar aquest post immediatament!

Parlem d’aigua:

La màgia d’aquest efecte és contindre les arrels en un recipient transparent solament amb aigua.

Peeeero, les plantes seran més felices si l’aigua en la qual reposen està enriquida amb nutrients i minerals. Els bàsics són Nitrogen (N), Fòsfor (P) i Potassi (K), però hi ha més. Has d’introduir els necessaris segons el tipus de planta que estigues cuidant.

Que l’aigua tinga el pH correcte també està molt bé perquè les condicions de creixement siguen òptimes. Un nivell de pH entre 5.5 i 6.5 és l’adequat per a la majoria de les plantes. Els termòmetres de pH o les tires pH t’ajudaran en aquesta tasca. No t’obsessiones!, en què ho comproves de tant en tant per a controlar que tot marxa bé ja està.

Si el recipient és xicotet no costa res canviar o reposar l’aigua, fins i tot pot ser una tasca relaxant. Això li vindrà bé a nostra planteta per a oxigenar l’aigua, perquè ja sabem que passa amb l’aigua si roman molt temps estancada, veritat?

Si tens algun recipient més gran pot ser que et done una mica de peresa canviar tota aigua, en aquest cas t’aconselle un sistema de circulació per a bombar l’aigua i que circule correctament, pots ajudar-te de bombes d’aigua (les típiques que hi ha en les peixeres).

Nota: recorda que tot això no és necessari, en teoria aquest mètode funciona afegint aigua i res més. No obstant això, tot el que faces de més per a mantindre l’aigua en bones condicions farà que les plantes estiguen més confortables i cresquen millor.

Viu l’experiència científica en el saló de la teua casa!

A manera de resum i tenint clar tot l’anteriorment dit, podem tindre un Edèn a casa tan petit o gran com creguem. Recrear la tècnica al mateix temps que tens una deco d’allò més original, actual i orgànica!

Nota: Des que aquest mètode s’ha fet viral hi ha moltes empreses que ens fan la vida més fàcil i posen a la disposició dels consumidors recipients, nutrients, kits de jardineria hidropònica, etc. Productes que pots o no adquirir per a iniciar-te.

Per a començar necessites:

– Recipient de cristall

– Planta

– Aigua

– Un lloc assolellat (llum directa/indirecta segons les necessitats de cada planta)

Recorda canviar l’aigua cada 5-6 dies i observar si la planta creix sana. Si no, hauràs d’anar modificant paràmetres com el lloc on està situada, la quantitat de llum que rep, els corrents d’aire, plantejar-te anar afegint algun nutrient a l’aigua, etc.

No embogisques i no intentes fer-ho tot alhora!, perquè no sabràs exactament si era això el que necessitava o no la nostra xicoteta amiga verda. Prova una cosa, deixa passar uns dies/setmana (important no córregues!) i després observa els resultats. Amb les plantes cal tindre paciència i saber esperar.

Propragació de plantes per aigüa

Un altre mètode molt similar, és el de propagar plantes usant solament aigua a través d’esqueixos, deixant que aquests s’arrelen i es desenvolupen.

Un esqueix és una part viva que s’ha extret d’una planta, si es manté en un recipient aquest es desenvolupa i genera una planta idèntica a la inicial. La multiplicació per esqueixos és un procés de reproducció d’unes certes plantes (després direm les més apropiades).

Per a tindre un esqueix de deu cal realitzar un tall net en punts clau de la planta mare. Aquests punts clau poden ser una tija, una branca o un brot.

Després, s’introdueix en un recipient amb aigua perquè desenvolupe les arrels.

Una vegada desenvolupada es pot trasplantar o mantindre-la en un recipient amb aigua, si triem la segona opció tornem a estar en el mètode de jardineria hidropònica o hidrocultiu.

Per què dic que la propagació de plantes per aigua és un altre mètode molt similar però bastant diferent. Bé, els més atents ja s’hauran adonat.

En l’hidrocultiu una planta desenvolupada, més o menys jove, s’introdueix en un recipient amb aigua. Si la planta està a gust creixerà i viurà. En la propagació de plantes per aigua partim d’un esqueix (sense arrels) que introduïm en un recipient amb aigua perquè arrele. En tots dos casos usem aigua per a mantindre i desenvolupar la planta.

Parlem d’hormones.

El creixement de les cèl·lules i els teixits vegetals està regulat per un grup de fitohormones anomenades auxines. La seua missió és activar la velocitat del creixement de les plantes, sobretot en la part superior, i determinar el desenvolupament de brots laterals i arrels, fulles, flors i fruits. De fet, la paraula auxina ve del grec “auxein” que significa augmentar. En la propagació de plantes per aigua, si afegim de manera estratègica auxines al líquid, podem fer que arrelen de manera més efectiva i ràpida.

Les millors plantes per a tindre èxit:

Necessites una planta madura i saludable, per a obtindre talls apropiats, que vagen a resistir el procés de creixement, per si sols.

Aquestes són algunes de les millors espècies per a començar:

– Dracaena sanderiana (Bambú de la sort)

– Epipremnum aureum (Potos, pothus)

– Aglaonema commutatum (Sempreverda Xinesa)

– Hedera helix (Heura)

– Philodendron Scandens (Filodendro de fulla de cor)

– Chlorophytum comosum (Cinta, malamare, aranya)

Xicoteta guia per a propagar esqueixos per aigua:

1. Necessites de partida una planta sana, saludable i adulta.

2. Tala una branca d’uns 10 centímetres aproximadament que incloga un o dos nodes (d’ací naixeran les noves arrels). Usa unes tisores netes i fes un tall precís, sense por!

3. Ompli d’aigua un recipient de cristall net. (Tip: si l’aigua està filtrada contindrà una quantitat de minerals major, i la qualitat de l’aigua serà superior).

4. Introdueix la branca en el recipient i elimina les fulles que queden dins de l’aigua. Així la tija queda net i buidat.

5. Ara seria un bon moment per a agregar arrelant líquid (Spoiler! Al final del post t’ensenyaré a fer un arrelant natural i ecofriendly).

(Nota: Aquest pas no és obligatori, però ja hem dit que una alta concentració d’auxines ajuda en la formació d’arrels).

6.  Selecciona un lloc amb llum solar i situa el recipient. No és necessari exposar l’esqueix a la llum directa, o en el procés de propagació “tindrem un problema Houston”.

7.  Ara paciència i esperar. L’espera és llarga, el procés d’arrelament tarda diverses setmanes. Mentrestant, mantingues l’aigua neta i canvia-la almenys una vegada a la setmana.

8.  Una vegada isquen les arrels, i ja tinguen una bona longitud, pots trasplantar la nova planta a un test amb terra o mantindre-la en hidrocultiu. Tu decideixes!

Do It Yourself! Arrelant ecofriendly:

Anem amb el DIY! En aquesta ocasió vull mostrar-te com fer un arrelant natural i ecològic. Alguna cosa que ens encanta en Espores és mostrar-te que sempre podem aconseguir el millor del món vegetal:

Materials:

1 tassa de fesols secs (fesols)

4 tasses d’aigua

2 recipients transparents

1 colador

1 embut

1 drap

1 batedora

Pas a pas:

1. Preparar en un recipient 4 tasses d’aigua i afegir 1 tassa de fesols. Tapar amb un drap i deixar reposar 8-10 hores.

2. Després de 8 hores amb ajuda d’un embut i un colador colar l’aigua en un altre recipient, i reservar.

3. Els fesols que queden de l’inici (sense aigua) les mantindrem humides per a provocar la seua germinació, per a això tapar-les una altra vegada amb el drap i deixar-les 24 hores.

4. Passat un dia tornem a tirar el líquid que havíem reservat al costat dels fesols per a tornar a hidratar-les. Deixar la mescla 10-15 minuts. Tornar a colar, i deixar-les altres 24 hores tapades amb el drap.

5. Repetir el pas 4 tots els dies fins que la majoria dels fesols estiguen germinats. Normalment es tarda entre 5-6 dies. (Tip: si en el procés repetit de rehidratar i colar algun fesol queda surant, o té un aspecte dolent, és millor retirar-la).

6. Una vegada germinen els fesols íntegrament, afegim la meitat de l’aigua que hem estat usant tots els dies per a rehidratar/colar, i una altra meitat d’aigua nova. A continuació, passar-ho tot per la batedora.

7.  Quan ja estiga totalment batut, separem la part líquida amb ajuda d’un colador fins a un recipient net (pot ser una botella). Aquest serà nostre arrelant concentrat!

Per a utilitzar el líquid tingues en compte aquestes mesures, per cada part de d’arrelant usarem 5 parts d’aigua. El sobrant es pot conservar en la nevera fins a 2 setmanes.

Hui hem aprés les diferències entre hidrocultiu i propagació per aigua, és la teua elecció la manera que vulgues experimentar!

En tots dos casos es requereix paciència i espera. Les plantes són éssers vius que, de manera general, no tenen una resposta instantània als estímuls que reben. Elles viuen en manera slow i tarden un temps a demostrar-nos si estan a gust o si necessiten alguna modificació.

Pots seguir les meues peripècies en Instagram @baladre_crafting_creativity

Aquest post va dedicat a la meua amiga Eli Caballer, “La nit és més fosca just abans de l’alba” 懶