Flora fallera

L’ofrena de flors a la Verge dels Desemparats és per a molts fallers i falleres un moment molt emotiu. Al llarg de la vesprada-nit dels dies 17 i 18 de març, les comissions falleres de València i voltants desfilen pels carrers de la capital en direcció a la Plaça de la Verge. Les comissions falleres estan formades per una comissió infantil i una altra d’adults. Tots junts poden ser des de pocs centenars a més de mil persones. A l’acte de l’ofrena de flors solen acudir totes les persones que formen part de la comissió, acompanyats d’una banda de música, una tradició que data de 1945.

Cada fallera porta un ram de flors que es lliura als vestidors a l’entrada de la plaça. Amb els rams es va confeccionant un mantell-tapís que cobreix el cos de la Verge (uns 12 metres d’estructura de fusta), el qual es dissenya cada any de forma diferent, de manera que les falleres de les diferents comissions lliuren els seus rams i els vestidors van col•locant-los segons els colors de les flors. Aquesta distribució dels colors de la flor per comissió està coordinada per les comissions i la Junta Central Fallera, a fi de poder agilitzar la confecció del mantell-tapís segons el patró dissenyat. Quines flors són les protagonistes d’aquests rams? Els clavells, per la seua vistositat i per la seua resistència.

El clavell

Els clavells pertanyen a la família de les cariofil·làcies, concretament al gènere Dianthus L. El nom del gènere deriva de dues paraules gregues: “Dia” (Déu) i “anthos” (flor). Una de les espècies més conegudes és Dianthus caryophyllus L., anomenada simplement clavell, però hi ha més de 200 espècies diferents. Aquesta espècie en concret té el seu origen en la conca del Mediterrani, on es pot trobar en la seua forma silvestre, encara que hui en dia ja es conreen híbrids per a jardineria i flor tallada.

D. caryophyllus és una planta herbàcia, cespitosa, de la qual ixen diverses tiges o plançons amb una flor terminal. Les fulles són lineals i planes, brollen de dues en dues de forma oposada per cada nus de la tija. Les flors són aromàtiques, solitàries o en grups. Aquesta espècie, i tots els seus híbrids, són perennes. En el mediterrani hi ha altres espècies de clavells silvestres com D. hispanicus Asso subsp. brachyanthus (Boiss.), D. broteri Boiss & Reuter subsp. valentinus (Willk.) Rivas Mart. & al., etc.

Dianthus broteri subsp. valentinus. / Luis Nunes (Wikimedia). Dianthus broteri. / J. Ramírez (Floraiberica.es)

Ús i cultiu del clavell

El clavell s’ha conreat per a flor tallada des de mitjan s. XIX. Va ser en 1845 quan va ser seleccionat a Lió. Quasi 100 anys després, en 1942, William Sim va ser qui va començar a conrear clavells híbrids que porten el seu nom, “Clavells Sim o Clavells americans”, i són els que es produeixen en grans quantitats sota condicions d’hivernacle. Els híbrids conreats poden florir durant tot l’any amb un mínim de condicions apropiades: ple sol, reg regular i sòl drenat ric en nutrients. Cada planta pot produir fins a 20 tiges de 15-18 nusos per flor a l’any. Els colors més conreats són el roig, rosat, salmó, bicolor i blanc.

Clavells cultivats en hivernacle (Dianthus caryophyllus Colori Joy). / Blumenfischer (Wikimedia)

Els clavells que es conreen són de dues classes.: uniflora o estàndard, amb una gran flor per tija, i multiflora o spray, amb abundants flors xicotetes en ramell. A més, hi ha moltes varietats, com el clavell Niza, el Sim, el miniatura o spray (conreat per la seua flor en ramell, i que se solen anomenar clavellines), o el clavell mediterrani o híbrid uniflor, que cada vegada es conrea més.

El clavell conreat requereix llum, un interval de temperatura entre 8-25ºC i una bona ventilació. Se solen conrear en túnels o en hivernacles, que segons la seua situació geogràfica requeriran calefacció o no. S’arrepleguen a primera hora del matí i, després de la recol·lecció, es traslladen a les càmeres per a l’empaquetat, magatzem i transport.

 Clavells blancs i rojos d’origen nacional (Almeria). Cortesia Feliu Flor Cortada, València.

Actualment, Colòmbia és un dels majors productors de clavell i exporta principalment al mercat nord-americà. Altres països productors són Equador, el Marroc, Kenya, Costa Rica i Holanda. Espanya també és un dels països productors, i el cultiu va començar en la zona del Maresme (Barcelona), però avui dia són les províncies de Cadis i Almeria les que més clavell produeixen. La producció i recol·lecció del clavell requereix mà d’obra però no grans inversions tecnològiques, per la qual cosa hi ha molts xicotets negocis familiars que poden vendre la seua producció portant-la a empreses que comercialitzen la flor en les subhastes.

Tradicions associades al clavell

Els clavells en adorns i ofrenes florals s’utilitzen des de molt antic. Des de l’Antiga Grècia fins a l’Imperi Otomà, passant per l’Antiga Xina, hi ha referències a l’ús del clavell. Es diu que va ser Luis IX de França qui va introduir el clavell en els jardins europeus, portant-los des de Tunísia. El clavell, a més d’en jardineria, ja que hi ha més de 200 varietats, també s’utilitza en perfumeria per a fabricar sabons, perfums i locions.

Una llegenda explica que els clavells van nàixer de les llàgrimes de la Mare de Déu, quan van portar al seu fill Jesucrist cap a la muntanya Gólgota carregat amb la creu. Una altra versió diu que són les llàgrimes de la Verge en veure al seu fill en la creu.

El clavell rep la qualificació de “flor nacional espanyola”, encara que no hi ha documents oficials que ho justifiquen. També és la flor de les Illes Balears. Els clavells s’utilitzen en festes de tota la geografia espanyola: chulapos i chulapas porten clavells rojos i blancs, les flamenques usen clavells en els seus tocats, el poeta Federico García Lorca l’anomena en els seus poemes, apareix en la lletra de les cobles i cançons de l’estudiantina, es llancen a les folklòriques quan es pugen als escenaris i en els festejos taurins…

[…]
Fui también caballero
una tarde fresquita de mayo.
Ella era entonces para mí el enigma,
estrella azul sobre mi pecho intacto.
Cabalgué lentamente hacia los cielos.
Era un domingo de pipirigallo.
Y vi que en vez de rosas y claveles
ella tronchaba lirios con sus manos.
Yo siempre fui intranquilo,
niños buenos del prado.
el ella del romance me sumía
en ensoñares claros:

¿quién será la que coge los claveles
y las rosas de mayo?
¿Y por qué la verán sólo los niños
a lomos de Pegaso?
¿Será esa misma la que en los rondones
con tristeza llamamos
estrella, suplicándole que salga
a danzar por el campo…?
[…]

“Balada triste”. F. García Lorca

La cançó composta per F. Galindo i amb música de Genaro Monreal, titulada “Clavelitos” ha arribat a ser part de la cerimònia de clausura dels prestigiosos Premis Cervantes.

Mocita dame el clavel,
Dame el clavel de tu boca,
Que pá eso no hay que tener
Mucha vergüenza ni poca.
Yo te daré el cascabel,
Te lo prometo mocita,
Si tu me das esa miel
Que llevas en la boquita.
Clavelitos, clavelitos,

Clavelitos de mi corazón.
Hoy te traigo clavelitos
Colorados igual que un fresón.
Si algún día clavelitos
No lograra poderte traer,
No te creas que ya no te quiero,
Es que no te los pude traer.
La tarde que a media luz
Vi tu boquita de guinda,
Yo no he visto en Sta. Cruz
Otra mocita más linda.
Y luego al ver el clavel
Que llevabas en el pelo,
Mirándolo creí ver
Un pedacito de cielo.

Genaro Monreal, letra de Federico Galindo (1949).

A l’ofrena a la Verge dels Desemparats, els clavells cobren un gran protagonisme, ja que amb ells es va confeccionant un mantell que durarà diversos dies. Els vestidors porten 31 anys creant aquest tapís el disseny del qual es guarda gelosament any rere any. Cada vestidor té la seua funció: uns recol·lecten els rams, uns altres van brodant, uns altres van indicant on col·locar la flor. Enguany, s’han triat quatre colors: blanc i roig majoritàriament, però també groc i rosa.

 Ofrena de flors. / V. Gutierrez.

Quines espècies solen acompanyar al clavell en els rams?

Els rams de clavells de les falleres solen anar acompanyats de fulles de diferents espècies. Fa diverses dècades els clavells s’acompanyaven de llentiscle (Pistacia lentiscus), però el papabel (Gypsophila paniculata) és una espècie que acompanya al clavell en moltes ocasions. Avui dia és fàcil veure els rams embolicats en fulles d’aspidistra (Aspidistra elatior) o envoltats de fulles de kèntia (Howea forsteriana) i fins i tot de falguera full de cuir (Rumohra adiantiformis). Espècies totes elles amb una única missió: engalanar al vertader protagonista de l’ofrena que tindrà l’honor, durant uns dies, de vestir l’estimat i visitat mantell.

 Rams preparats de clavell y papabel. Cortesia Flores y Plantas Mònica, Mercat de Burjassot.