Botànica amorosa
Cada 14 de febrer, des de fa ja diverses dècades, se celebra en gran Sant Valentí. Molts països han marcat en els seus calendaris aquest dia com el “Dia dels enamorats”, independentment de si als seus pobles i ciutats ja hi ha un dia dedicat a les parelles enamorades (per exemple, Sant Donís a València o Sant Jordi a Barcelona). Aquest dia, els enamorats es fan regals i les roses roges són el més habitual. Però des de quan estan les roses associades a la celebració?
El consumisme exagerat de la societat actual també es fa patent quan s’acosta el 14 de febrer: les parelles d’enamorats han de fer-se regals. Milers d’enamorats intercanvien poemes anomenats “valentines” o s’envien targetes conegudes com “valentins”, però també es regalen plantes i flors. Ací a Espanya es va posar de moda enviar targetes als anys 40, a més d’adjuntar regals com a bombons, perfums i, com no, flors.
Quines plantes es regalen? Quines flors? Doncs se solen regalar flors en rams o solitàries. Les roses són un dels símbols per excel·lència de l’expressió dels sentiments, i per aquesta raó són les protagonistes de tan assenyalada data. Són considerades les reines de les flors i formen part d’un complex llenguatge en què és important tant la flor com el color de la mateixa. El color roig és el color associat amb l’amor, la passió, i per açò es regala a la parella, a la persona que volem. L’ús de les flors com a “llenguatge” és del s. XVIII, de l’època victoriana, en què Carlos II d’Anglaterra va introduir aquest art per a expressar sentiments i emocions quan no era possible la paraula.
Un poc d’història sobre la celebració de Sant Valentí
Fent una mica de resum històric, Valentí fou un sacerdot romà bastant popular entre els cristians, i pel que sembla molt caritatiu. Claudi II, emperador de Roma al s. III, va voler conèixer-lo i s’entrevistà amb ell. En aquella trobada, l’emperador va qualificar a Valentí de fanàtic religiós, al que aquest va respondre: “Si coneguéreu, senyor, el do de Déu, i qui és Aquell a qui jo adore, us tindríeu per feliç a reconèixer a tan sobirà amo, abjuraríeu del culte dels falsos déus i adoraríeu amb mi al sol Déu vertader”. Valentí va ser jutjat per les seues paraules. Però, fins i tot així, va obrar el miracle de retornar-li la vista a la filla del seu propi jutge (pel que el jutge, la seua esposa i la seua filla es van convertir al cristianisme). L’emperador va admirar el gest de Valentí, però davant els temors de ser considerat cristià, va ordenar el seu martiri: Valentí fou encadenat, apallissat fins a trencar-li tots els ossos i degollat.
Representació d’un roser en la porta de la catedral de València. / Carlos Teixidor
Segons fonts consultades, en un relat del s. XIV s’explica que Valentí casava en secret a soldats professionals de Claudi II, que era il·legal per aquell temps. En aquest relat es fa referència a la data de la seua mort per martiri en la Via Flaminia, el 14 de febrer de 269. Va ser G. Chaucer, en el seu poema titulat “Parlament dels ocells”, qui cita per primera vegada el Dia de Sant Valentí com a dia dels enamorats o dedicat a l’amor. També s’explica que Valentí es va enamorar de la filla del seu carceller i que abans de morir li va deixar una nota on declarava el seu amor amb una rosa roja. I es diu també que la filla del carceller, una vegada va morir el sant, va plantar un ametler com a símbol de la relació d’amistat i amor.
A Roma hi havia festes paganes que es dedicaven a la fertilitat, com la lupercalia que se celebrava a meitat de febrer. Alguns autors afirmen que l’origen de festejar el 14 de febrer Sant Valentí està justament relacionat amb les lupercales. Altres autors discrepen. Si atenem al fet que és una festivitat catòlica, l’Església fa referència a les bondats del sant i a la seua benedicció de matrimonis. El papa Juli I va manar construir una basílica en el lloc en què va ser martiritzat.
Roses, moltes roses…
El gènere Rosa L. (família de les rosàcies) està format, generalment, per arbustos espinosos que aconsegueixen els 2-5 m d’altura. Aquestes plantes presenten tiges semi-llenyoses que a voltes poden ser rastreres o enfiladisses. Hi ha espècies amb fulles caduques i altres amb fulles perennes. Les inflorescències solen estar formant un corimbe o apareixen flors solitàries. Les flors són hermafrodites. Presenten una corol·la formada per cinc pètals, un calze amb cinc sèpals i multitud d’estams. El fruit és un poliaqueni carnós (cinòrrodon) de color viu conegut com gavarró. Existeixen rosers silvestres com la Rosa canina L., originari d’Europa, nord-oest d’Àfrica i Àsia occidental, molt freqüent a la península Ibèrica.
Esquerra: arbust de Rosa canina. / AnRo0002 (Wikimedia). Dreta: detall de gavarró. / Tibicena
Els rosers silvestres difereixen bastant dels rosers comprats per a jardineria o en floristeria. Bàsicament, es diferencien en les flors. Entre ells, hi ha un grup de rosers denominats “antics” que són rosers creats abans de 1867. També estan els rosers anomenats “moderns” que són els més coneguts i actuals.
Les roses que es poden comprar hui dia en qualsevol floristeria són hibridacions de diferents espècies com són R. moschata Herrm., R. gallica L., R. damascena Mill., R. wichuraiana Crép., R. californica Cham.& Schltdl., etc. Hi ha aproximadament 30.000 varietats de roses al món, de les quals es comercialitzen entre 2.000 i 3.000, i cada any ixen noves varietats al mercat.
Rosa damascena. / Alexeypp (Wikimedia Commons)
Tècniques de cultiu i conservació de rosers per a flor tallada
Les roses que s’utilitzen en els rams són del grup anomenat flor tallada i es diferencien de la resta de rosers (rosers plorons, paisatgístics, dempeus alt, enfiladissos…) en què tenen unes tiges florals llargues i rectes amb una flor en l’extrem. La longitud de la tija serveix per a classificar les roses grans tallades per categories: extra (80-90 cm), primera (70-80 cm), segona (60-70 cm), tercera (50-60 cm) i curta (40-50 cm). Els tipus de rosers es poden agrupar de la següent manera:
Grandària | Grup General | Caraterística |
| Flor gran | Roser híbrid de Té | És el grup més popular i conegut. La flor apareix solitària i gran. |
| Flor mitjana | Roser floribunda, rosers enfiladissos, entapissant, sarmentosos… | També es presenten en ramells principalment, hi ha molts colors disponibles i les plantacions solen ser en grup. |
| Flor xicoteta | Roser Sweetheart, roser miniatura | Majoritàriament floreixen en ramells i s’empren en rocalles i testos. |
El cultiu de la rosa per a flor tallada és peculiar. Es conreen en hivernacle, on es controla la quantitat de llum, ventilació, temperatura, humitat, reg i subministrament de sals minerals. En la majoria dels hivernacles els rosers es planten en canaletes de substrat inert, com la llana de roca o perlita. És l’anomenat cultiu hidropònic. Presenta avantatges com el control de recursos i l’augment de la productivitat, però té com a desavantatges la gran inversió inicial i la necessitat d’un rigorós control i registre informatitzat de tots els paràmetres.
Cultiu de roses en hivernacle
La tècnica que més s’utilitza és la de “doblegat” o “pulmó”. Consisteix a doblegar els brots basals del roser, creant una massa de branques i fulles. Per a això es van eliminant tots els botons florals que apareixen amb l’objectiu que la planta no utilitze recursos en la formació d’aquests botons florals. Mentre, es deixen créixer els brots erectes per a collir quan es considera que el botó floral està en un punt d’òptim desenvolupament.
Esquema d’un roser amb branques doblegades formant un “pulmó”. Dibuix de Carmen López Valiente.
Quan es recol·lecten les roses, les “adormen” en càmeres, mitjançant la baixada de la temperatura per sobre de la congelació, i es col•loquen solucions preservants (mescles d’àcid nítric o sulfat d’alumini 220 ppm amb sucre a l’1,5-2%). Amb aquesta tècnica juntament amb tractaments fungicides, de desinfecció i embalatge (film de plàstic o cartó corrugat), les flors poden suportar les hores de viatge. Quan arriben al seu mercat-destinació, estan en perfecte estat i llestes per a ser col·locades en un pitxer.
Hui dia, les roses roges que comprem per a aquest dia tan assenyalat poden ser nacionals com la rosa Red Naomi!®, que produeix una empresa en Garray (Soria). És una varietat de molt alta qualitat pel seu color roig, tija llarga, durabilitat i nombre de pètals. Però majoritàriament vénen de països on la temperatura és suau tot l’any i hi ha moltes hores de llum: Equador, que proveeix a Holanda, Rússia i Estats Units; Colòmbia, que exporta a la Unió Europea i Canadà, i Kenia, que ven a la Unió Europea, principalment. Holanda, això sí, segueix sent el principal país productor i exportador de roses i flor tallada del món.
Les vendes per a aquest dia en les floristeries només són superades per les que es realitzen per a Tots Sants i per al Dia de la Mare. Les varietats de roses roges que més es venen aquest dia són Freedom i Foreveryoung, que se solen combinar amb roses blanques de la varietat Avalanche.
Roses roges varietat Freedom. Imatge cortesia de Feliu Flor Tallada, València.
Roses color blanc varietat Avalanche. Imatge cortesia de Feliu Flor Tallada, València.
Una opció per a regalar, relativament nova en el món de les roses, és la “rosa preservada”. Es tracta de sotmetre la flor a una tècnica mitjançant la qual se substitueix la saba i l’aigua per un producte preservant. D’aquesta forma es pot conservar la rosa sense llum, sense reg i sense aportació de nutrients. Simplement cal desempolsar-la periòdicament amb un assecador, evitar una exposició directa i perllongada al sol i evitar la humitat ambiental molt elevada. Poden durar mesos i anys.
Arranjaments florals. Cortesia de Flores y Plantas Mònica, Mercat de Burjassot.
Però, només roses?
A més de les roses també es regalen arranjaments florals i plantes en tests. Els rams de roses són molt sol·licitats en les floristeries, però hi ha una altra espècie que s’ha fet un lloc en aquesta data tan assenyalada: l’orquídia. Aquestes plantes, amb les seues flors tan cridaneres, són una bona alternativa a les roses. Duren molt, són fàcils de cuidar i molt elegants. Altres flors que se solen regalar són les tulipes, ja que representen la promesa d’amor, o les gardènies, símbol de la puresa. També es regalen plantes com el Anturhium sp, Spathiphyllum sp. i algunes espècies de Bromèlia.
