Plantes

4 des. 2014

Arruga’t

Imatge de Neus Garrigues

Qui no té por de fer-se vell? És tan roí com diuen? Els arbres amaguen la seua edat a l’interior dels troncs. Perquè tant de misteri? 

Alguns arbres semblen vells tota la vida, com les garroferes o les oliveres, que amb eixes escorces arrugadíssimes ens inspiren confiança i familiaritat. Però hi ha arbres que viuen ràpid? És fàcil saber l’edat d’un arbre? Com saber si un arbre està viu o no? Us advertim que algunes d’aquestes preguntes no tenen resposta. Esperem que algun dia la tinguen, com diuen, la paciència és la mare de la ciència.

 

Quants anys tens?

Primer, us explicarem com és un arbre per dins. Tallem-ne un fictíciament per veure què té de fóra cap a dins: des de l’escorça, passant pel teixit conductor anomenat floema per arribar al càmbium (absent en palmeres) i molt important en la cicatrització de les ferides ja que és el teixit embrionari encarregat de formar els anells de creixement

 

esquema

Imatge del bloc Cuidemos Nuestros Recursos

 

La dendrocronologia és la ciència que s’encarrega de contar els anys d’un arbre. Us recordem que al Jardí, junt a l’Umbracle, pots veure els anells del tronc del Quercus macrocarpa que va morir a causa d’uns fongs. Ben al contrari que la palmera que hi ha a l’entrada de l’Umbracle, que en no mostrar anells, no pot ésser considerada un arbre. Saber l’edat d’un arbre ja mort és una qüestió resolta a Espores.

 

not99

Tronc de Quercus macrocarpa. Fes clic per saber més

 

Aleshores, podem saber quants anys té un arbre viu? Sí, però amb molta dificultat. Els biòlegs, fan servir una sonda que els permet extraure una mostra de l’interior de l’arbre que estudien per determinar-hi l’edat sense haver de tallar-lo. En cap cas heu d’intentar esbrinar l’edat d’un arbre aplicant una versió casolana d’aquesta tècnica. Us recomanem que manteniu el misteri, pel bé de l’arbre. Aleshores, si no està mort ni volem matar-lo o fer-lo malbé, com sabem la seua edat?

 

sonda

 Sonda Pressler. Fes clic per conèixer l’origen de la imatge

No hi ha forma de saber l’edat d’un arbre viu! La grandària és un bon indicador per a arbres de la mateixa espècies que s’han desenvolupat sota condicions ambientals semblants, però no és suficient.

 

Més preguntes difícils

Des del Jardí, animem els futurs botànics a trobar la resposta. De moment, us explicarem la poca informació que hem trobat al respecte. Existeixen diverses hipòtesi que expliquen les raons per les quals els arbres deixen de brotar, però cap ha estat demostrada. La penúria nutricional és una d’aquestes raons: a mesura que un arbre augmenta la seua grandària la competència pels nutrients és més forta i la dificultat per fer-los circular també és major. D’altra banda, el mateix procés d’envelliment podria explicar-se a través del trencament de les connexions vasculars de les gemmes amb els troncs. La tercera de les hipòtesi va adreçada a la inhibició del creixement: si tallem la gemma terminal d’un arbre jove provocarem que les gemmes subjacents desperten de la latència. Als arbres vells açò no passa, perquè han perdut la capacitat de créixer.

 

 escoça

 Imatge de Neus Garrigues

 

El cas dels animals és ben fàcil: vivim mentre ens batega el cor. A pesar de la claredat de l’afirmació hi ha un ventall de possibilitats i matisos pel que fa al límit entre la vida i la mort. Al regne vegetal és més complicat. Es considera que un arbre ha mort quan ja no brota. No sembla tan difícil dit així, però el temps que un arbre pot emprar en morir-se augmenta la dificultat de la pregunta. Però ara que ja coneguem l’estructura interna d’un arbre, podem reflexionar sobre el límit entre la vida i la mort, tan evident entre tots aquells als qui em batega el cor.

 

apadrina

 Si vols apadrinar un arbre de la ciutat de València fes clic a la imatge

 

Als arbres conviuen parts mortes amb part vives, és més, l’arbre viu envolta una estructura morta que té funció mecànica. Però les línies no sols es difuminen per aquesta raó: la reproducció asexual implica la generació d’individus genèticament idèntics al progenitor, també anomenats clons. Són un altre individu a pesar de ser idèntics genèticament? O el mateix individu viu infinitament?

 

Recentment s’ha trobat a Suècia l’arbre viu més vell del món. Té uns 600 anys però les arrels porten més de 9000 anys creixent, perquè aquest Picea abies és un clon les arrels del qual tenen 9550 anys. Mesura uns 4 metres i no és molt espectacular si no coneixes aquestes dades. Però el rècord pel que fa a arbre més vell l’ostenta Pinus longaeva. A més, no pot negar-ho. El seu tronc és arrugat i retorçut i el més vell de tots té 5064 anys i viu a Califòrnia, quina por si parlara!

 

15182938991 f726f3cef2 z

Pinus longaeva. Imatge de FlickR

longaeva

Detall Pinus longaeva. Imatge de Ricardo Garilleti


Però com no sabem si heu d’anar a Suècia o a Califòrnia prompte, us recomanem que visiteu el Ficus macrophyla del Jardí de les Corts Valencianes. Amb 100 anys de vida i un passat dur a causa de podes incorrectes i la modificació de l’entorn, llueix 22 metres d’altura i 13 metres de perímetre. Aquest testimoni de la nostra història recent està debilitat, per això us animem a visitar-lo.

 

Hui els arbres ens han aconseguit posar transcendentals però ens quedem amb l’esperança que prompte podrem saber més sobre les arrugues dels arbres, si algú ho estudia, clar. 

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.
Send this to a friend