Antotípia, quan la llum pinta amb pigments vegetals

Ciència, història i un mètode casolà per a experimentar a casa

L’antotípia és una tècnica fotogràfica que sembla treta d’un laboratori del segle XIX… perquè, de fet, ho és. És un procés tan simple en aparença com fascinant en el seu fonament: crear imatges utilitzant pigments vegetals que es degraden amb la llum solar. No requereix càmera, químics industrials o equipament especialitzat. Només necessites plantes, paper i sol.

Però darrere d’aquesta aparent senzillesa s’amaga una història científica sorprenent i una química que explica com una flor pot convertir-se en una emulsió fotosensible.

Un poc d’història: la ciència curiosa del segle XIX

L’antotípia naix en un moment en què la fotografia analògica encara estava assentant les bases de la seua identitat. Tot i que el científic John Herschel va descobrir oficialment que la llum solar degradava els pigments vegetals en 1842, cal destacar la gran aportació que va fer, en 1845, la seua amiga i també científica l’escocesa Mary Somerville. Ella va aprofundir en la matèria amb un estudi meticulós sobre com era la reacció de cada planta als diferents colors de l’espectre solar.

En els seus experiments, Somerville aplicava extractes de pètals, fulles i fruits sobre paper per a després cobrir certes àrees amb objectes o retalls. Després d’exposar les peces durant hores o dies al sol, apareixia una imatge per contrast: les zones exposades s’aclarien mentre que les protegides mantenien el color original.

Encara que aquesta tècnica mai va competir amb els processos fotogràfics comercials —era massa lenta i inestable—, va quedar registrada com una de les primeres aproximacions a la fotografia sense càmera, igual que la cianotípia. Hui, en ple ressorgir dels processos alternatius, l’antotípia ha trobat un nou públic: artistes, educadors, amants de la botànica i curiosos de la llum.

Què és exactament l’antotípia?

L’antotípia és un procés fotogràfic basat en la decoloració. A diferència de la fotografia tradicional, o es captura la llum sobre una emulsió sensible, ací la imatge es forma quan els raigs solars destruïxen directament el pigment vegetal.

En altres paraules: La llum no crea la imatge, sinó que la esborra de forma selectiva.

El resultat és una fotografia suau, etèria, plena de matisos orgànics i marcada per un caràcter inevitablement efímer.

La química darrere del procés: què ocorre realment?

Els pigments vegetals —com les antocianines, clorofil·les, carotenoides i curcuminoides— són molècules orgàniques que absorbixen llum per a complir funcions biològiques essencials: atraure pol·linitzadors, protegir del sol o participar en la fotosíntesi.

Quan els exposem a una radiació solar intensa, ocorren tres fenòmens clau:

1. Fotooxidació: la llum excita els electrons del pigment, que reaccionen amb l’oxigen de l’aire. Com a resultat, la molècula es degrada i perd color.
2. Ruptura d’enllaços: l’energia lumínica trenca els enllaços químics dins de la molècula, reduint-la a fragments més xicotets i incolors.
3. Isomerització: alguns pigments alteren la seua estructura sense arribar a trencar-se. La molècula seguix ahí, pero ja no absorbix la llum de la mateixa manera.

Però per què unes plantes funcionen millor que unes altres? Això depén de quatre factors:

• Tipus de pigment: les antocianines solen ser més sensibles que la clorofil·la.
• Concentració: com més intens i pur siga el color inicial, millor serà el contrast.
• Solvent utilitzat: l’alcohol extrau més pigment que l’aigua.
• Estabilitat química: la cúrcuma, per exemple, destaca per ser extremadament fotosensible.

Alguns exemples pràctics!

Antotípia no és cianotípia: per què es confonen i per què no s’haurien de confondre

En el context d’aquests processos artístics alternatius, és molt comú pensar automàticament en cianotípia en veure una imatge impresa amb el sol. No obstant això, antotípia i cianotípia són tècniques radicalment distintes, tant en la seua química com en la seua estabilitat i resultats.

Antotípia: imatges per degradació del pigment vegetal

• Utilitza pigments naturals extrets de flors, fulles i fruits.
• La llum destruïx el pigment de forma directa en les zones exposades.
• No hi ha revelat o fixat químic.
• La imatge és inestable i efímera.
• La paleta de colors depén de l’espècie vegetal triada.

Cianotípia: imatges per reducció de sals de ferro

• Utilitza una mescla química de sals fèrriques (citrat fèrric amoniacal i ferricianur potàssic) per a sensibilitzar el paper.
• La radiació solar reduïx el ferro (III) a ferro (II).
• Es forma blau de Prússia, un compost molecular molt estable.
• La imatge es revela amb aigua i queda permanent.
• El color és sempre un monocrom blau intens.

Per què es confonen?

• Totes dues són tècniques antigues del segle XIX.
• Totes dues copien imatges per contacte directe.
• Totes dues depenen del sol per a activar-se.

Però la seua essència és oposada:

• L’antotípia és botànica, orgànica i efímera.
• L’cianotípia és química, sintètica i permanent.

Per què ens seguix fascinant hui en dia l’antotípia?

• 100% ecològica: no usa químics tòxics.
• Molt didàctica: perfecta per a ensenyar química, botànica i fotografia.
• Creació artística: colors orgànics únics i irrepetibles.
• Pràctica contemplativa: exigix temps, paciència i observar la llum.
• Totalment accessible: qualsevol pot fer-la a casa.

DIY: antotípia pas a pas

Encara que semble màgia, és un procés sorprenentment accessible.

Materials:

• Vegetals o espècies riques en pigment
• Alcohol etílic (recomanat) o aigua
• Morter o batedora
• Filtre o colador fi
• Paper d’aqüarel·la o cotó
• Pinzell suau
• Vidre o marc de contacte
• Negatiu en acetat o elements naturals
• Radiació solar directa

Passos:

1. Preparar el pigment: Tritura el vegetal triat o espècie, afig un poc d’alcohol per a extraure el pigment i filtra fins a obtindre un líquid homogeni.
2. Sensibilitzar el paper: Pinta el paper amb una capa uniforme i deixa assecar a l’ombra. Repetix si vols un color més intens.
3. Muntar la imatge: Col·loca el negatiu o els objectes sobre el paper sec i assegura el conjunt amb un vidre perquè hi haja contacte total.
4. Exposar al sol: Deixa el muntatge al sol directo (el temps pot variar entre 3 hores i diversos dies). Sabràs que està llest quan el color exposat es veja clarament més clar.
5. Revelat: No hi ha revelat químic. La imatge final és el resultat directe de la degradació del pigment.

Es pot fixar?

No. L’antotípia és intrínsecament efímera. La llum seguirà modificant els colors amb el temps. Per a conservar-la, guarda-la a fosques o digitalitza el resultat.

L’antotípia ens recorda que la fotografia no sempre va ser instantània, que hi va haver un temps en què la llum necessitava hores per a deixar la seua petjada. I és que, a vegades, la ciència més bonica és aquella que ocorre lentament.

Capturar llum amb plantes, una experiència realment màgica, delicada i senzilla que vos anime a practicar en vostra casa des d’ara mateix. Però si viviu a València o als voltants, i vos ve de gust aprofundir més en la matèria, no vos perdeu este taller pràctic al Jardí Botànic “Antotípia i cianotípia: fotografia artesanal amb pigments vegetals” de la mà de les expertes Rosa Campos i Pilar Beltrán de Gelatinobromuro estudio.