Uyuni, secrets en un desert de sal

Mirar a l’horitzó en Uyuni, Bolívia, és com fixar els ulls en un horitzó ple de sal. Blanc i inabastable, es tracta d’un dels llocs més salvatges del planeta en el qual capes i capes de sal se superposen fins a aconseguir els 120 metres de profunditat. A més, amaga altre tresor, el liti.

Quan els viatgers descriuen Uyuni ho fan referint-se a ell com un inhòspit paisatge sec, llunyà i sempre cobert de blanc. El color d’aquest gran desert no es deu a la claredat de la seua arena sinó a la sal, que es converteix en principal component i font de vida d’aquest estrany paisatge. El salar d´Uyuni és el major desert salí del planeta, un lloc completament verge i únic. Per açò, s’ha convertit en un de les destinacions turístiques més importants de Bolívia, a més de ser una important font d’ingressos per al departament de Potosí, en el sud del país, dins de la regió altiplànica de la Serralada dels Andes. 

La primera pregunta que el visitant es fa quan arriba a aquesta gran estepa blanca clapejada per petites dunes de sal és sempre la mateixa: com ha pogut formar-se semblant mar albí? La resposta no és una altra que el pas del temps unit als components químics del sòl, rics en liti, bor, potassi i magnesi. A l’origen (parlem de fa 40.000 anys) l’àrea que avui ocupa el Salar d´Uyuni estava coberta per aigua, concretament per un llac, el Minchin, una de les vastes masses d’aigua salada que ocupaven la zona i de les quals avui queden alguns vestigis com el Titicaca o el Poopó.

Posteriorment el Minchin es va bifurcar i va donar origen a altres llacs, entre ells el Tauca, de menys extensió i situat en el que avui és el centre Salar d´Uyuni. En aquest segon període es va produir un gran canvi en les temperatures, que van passar de ser humides a seques i càlides. Una de les principals conseqüències d’aquest canvi climàtic va ser la reducció per evaporació d’una part important de la superfície i el volum dels grans llacs andins, i el naixement dels salessis i les llacunes actuals.

Pot existir vida en un desert de sal? 
Científicament, s’estima que l’aparició del gran Salar d´Uyuni data de fa 13.000 anys i la seua superfície actual supera els 10.000 quilòmetres quadrats. Dins del salar és possible trobar multitud d’ulls provocats per les aigües salobres del que va ser el llac de Tauca amb un diàmetre d’entre 10 i 15 centímetres i una profunditat que pot aconseguir els 120 metres. La particular bellesa d’aquest lloc està en les formes polièdriques que la força del vent va deixant de forma aleatòria al seu pas, com si de grans figures de sal es tractara, i en el contrast de colors, del blau del cel al blanc del sòl, passant per les illes i muntanyes que apareixen enmig del mar salat. D’entre aquestes illes destaquen especialment dues, la del Peix i la dels Pescadors. 

L’Illa del Peix (el nom real del qual és Cujiri) ocupa unes 100 hectàrees dins d’Uyuni. La seua superfície està formada per granit i terra orgànica, la qual cosa ha permès que allí es desenvolupe una espècie de cactus gegant de fins a sis metres d’altura al voltant de la qual s’ha generat un ecosistema especial i únic. A més, aquesta illa ofereix algunes manifestacions geològiques objecte de recerca científica, com una cova situada en la part més alta de l’illot que permet apreciar les diferents capes geològiques del sòl a més de ser un mirador d’excepció del salar. 

Foto: Zidamdam (National Geographic)

Foto: James Rodríguez

L’altra Illa, la de Pescadors (Incahuasi) també és coneguda pels seus boscos de cactus (quirucolumbar, pillaya, piscallu, thulo, huajraguaya i añaguaya). Igual que ocorre en altres zones del Salar d´Uyuni, el paisatge volcànic emergeix des de dins del desert blanc. Aquesta illa, per exemple, es va formar sobre les restes d’un volcà de calcària petrificada a una altitud de 100 metres sobre el nivell del salar. Ací s’han identificat restes arqueològiques importants de la cultura tiwanakota i dels inques, a més d’una gran quantitat d’estructures geològiques com cavernes, grutes i túnels. 


La millor mostra de la biodiversitat de la zona és la Reserva Nacional de Fauna Andina “Eduardo Avaroa” (REVA), al sud d´Uyuni. La REVA va ser creada en 1973 i té una superfície de 7.147 quilòmetres quadrats. Ocupa la regió fisiogràfica de la Serralada Occidental o Volcànica, caracteritzada per extensos altiplans i cons volcànics. En ella s’han registrat més d’un centenar d’espècies de flora i al voltant de 200 espècies de plantes superiors.

Ecològicament es caracteritza pels extensos deserts gelats i la Prada Altoandina semidesèrtica. La flora està marcada per la forta presència de graminíes (palla brava) i en llocs de major humitat es troben tholares i “keñuas”. Respecte a la fauna, hi ha catalogades una mica menys d’un centenar d’animals entre els quals destaquen la vicunya (Vicugna vicugna), el gat andí o titi (Felis jacobita), el suri (Pterocnemia pennata), la soca (Fulica cornuta), la chocka (Fulica gigantea) i les tres espècies de flamencs (Phoenicoparrus andinus, Phoenicoparrus jamesi y Phoenicopterus chilensis) que nidifiquen en enormes colònies i que s’han convertit en un altre dels grans atractius turístics de la zona.

Phoenicoparrus andinus

Vicunya

El liti: importància econòmica i ecològica
Évidentment Uyuni, com a gran reserva de sal, juga un important paper en l’economia boliviana. L’explotació del salar porta realitzant-se desenes d’anys, ja que conté més de 10.000 milions de tones de sal, de les quals s’extrauen, com a mitjana anual, unes 25.000. Però no tot és sal, i en aquest gran mar blanc hi ha un altre tresor, el liti, del que es creu hi ha més de 140 milions de tones, la qual cosa suposa més de la meitat de les reserves d’aquest mineral del planeta.

El liti, el metall més lleuger, és un recurs abundant en la natura, però la seua explotació no és sempre rendible. El més fàcil i barat d’extraure és el de salmorra, com la del Salar d´Uyuni. El motiu que el liti estiga tan cotitzat és que es creu que aquest metall pot determinar l’evolució del transport basat en els combustibles fòssils als vehicles elèctrics. Segons l’analista bolivià Juan Carlos Zuleta, “el Salar d´Uyuni podria constituir-se en 10 o 20 anys en el centre energètic del planeta”.

Per açò, el govern d’Evo Morales ha elaborat un pla a través de la Gerència Nacional de Recursos Evaporítics de COMIBOL, l’empresa minera estatal de Bolívia, que preveu produir en 2014 unes 30 tones de carbonat de liti i unes 700 de clorur de potassi. De moment, el projecte d’explotació de liti en el Salar d´Uyuni només està obert a la participació estrangera en la seua fase industrial. L’objectiu és no caure de nou en la maledicció dels recursos i que Uyuni no siga un nou Potosí, les riqueses del qual van escapar del país.