Un superheroi botànic

La nostra blogger francesa Marine Souxdorf, ens convida a conèixer Nantes, una de les ciutats més verdes de tota Europa, a través dels seus carrers, els seus jardins, la seua ecologia urbana i els seus projectes artístics inspirats en la natura.

Per a sorpresa dels ciutadans de Nantes (França), des del passat mes de juny, el sòl dels carrers del barri de Chantenay s’ha cobert de noms vegetals mitjançant una sèrie de grafitis que acompanyen al que tots coneixem com a males herbes. Plantes que creixen sobre la vorera o entre els murs i a les quals un artista amb vocació botànica va voler donar-les protagonisme. Amb aquests curiosos rètols pretenia que els ciutadans prestaren més atenció a aquestes xicotetes plantes que creixen en qualsevol escletxa, en qualsevol racó, i finalment ho va aconseguir. I és que després que un veí del propi barri penjara fotos sobre les seues instal·lacions en facebook, el seu art botànic ha anat guanyant adeptes fins a agafar rellevància internacional, encara que en realitat l’artista només volguera al principi canviar la perspectiva de la gent sense cercar la fama, i és per açò que sempre va romandre en l’anonimat.

 Galeria d’imatges de Luc Douillard

I aquest no és l’únic superheroi botànic que podem trobar en Nantes, de fet és una tendència que cada vegada agafa més força en la ciutat. És el cas dels membres de Guerilla Gardening, que planten sense permís llavors als carrers, als horts abandonats i en qualsevol zona susceptible de cobrir-se de verd. Un moviment del que ja vos hem parlat en espores.org i del que podreu trobar més informació ací.

Però tornant al nostre graffiter misteriós, dir que finalment la seua identitat va ser descoberta. Es tractava de l’artista Frédérique Soulard, néta d’una coneguda herborista i narradora de Nantes, que organitza espectacles en el carrer i que havia tingut aquesta idea dels grafits botànics amb l’ajuntament de la ciutat, que a més ha col·laborat subvencionant el projecte.

Més natura a la ciutat

Iniciatives com aquestes no hagueren pogut nàixer sense els importants canvis que han estat, durant els últims anys, en les polítiques de gestió dels espais verds de les ciutats de França. Al gener de 2014, el Parlament va adoptar el zéro phytosanitaire que prohibeix els pesticides en els espais verds. Una llei ecològica que regna solta al creixement de les plantes silvestres canviant la seua visió com a males herbes.

Però aquesta legislació és viable? Doncs sembla ser que sí, ja que avui dia hi ha ja un 40% de ciutats franceses que ho han aconseguit i no utilitzen ja pesticides en el manteniment dels seus espais públics, encara que sens dubte Nantes destaca sobre totes elles com un exemple a seguir quant a ecologia i naturalesa urbana.

La capital dels Països del Loira és la millor alumna de l’Estat ja que ha aconseguit establir el zero phyto en un temps rècord i no solament en els espais verds, sinó també en altres llocs com els cementeris, afavorint el creixement d’aquestes plantes oportunistes per tota la ciutat. Molta gent podria pensar que aquestes herbes són antiestètiques o que donen sensació de deixadesa, però en Nantes saben que actuen contra la contaminació i atrauen molts insectes útils propis de la primavera, com les marietes i papallones, i per açò van adoptar l’eslògan Vive les mauvaises herbes! (Visca les males herbes!). En 2013, La Comissió Europea va triar a Nantes com la capital verda europea de l’any, per a premiar-la per les seues mesures innovadores i eficaces per a millorar la vida urbana, sempre tenint en compte l’el respecte i la integració del medi ambient.

La ciutat dels jardins

A més, si passegem per la ciutat com a turistes, podem constatar que Nantes és una ciutat molt verda, perquè està repleta de jardins públics, on podem caminar i gaudir de les exhibicions temporals. Avui dia, compta amb nou jardins públics, cadascun amb alguna singularitat que els caracteritza, diversos jardins familiars o compartits, i el Jardí Botànic conegut allí com El Jardin de les Plantes

Jardin des plantes, Nantes. Font de la imatge: www.nantes.fr  / © Jean-Dominique Billaud – Nautilus

No vos perdeu el Parc de la Beaujoire amb un roserar que acull unes 1.600 varietats diferents d’aquesta flor i a més única per la seua concepció original, o el Parc de la Gaudinière que ofereix passejos per la riba de diversos rius. També trobem jardins originals pel seu emplaçament, com el Parc des Chantiers, localitzat sobre una antiga obra, el Parc de Oblatess que era un convent en el segle XIX i el Cimetière Parc que és un cementeri.

Parc de la Beaujoire/Parc de la Gaudinière

Altres jardins curiosos i amb diferents activitats per a realitzar en família són, per exemple, el Parc du Grand Blottereau on podem descobrir cinc jardins diferents en ell, un per cada continent, el Parc de la Chanteri que té una granja per a ensenyar als xiquets com viuen els éssers vius, o si no podem participar de les barbacoes col·lectives que s’organitzen en el Parc de Beaulieu on a més els jardiners no intervenen els espais i deixen que la natura creu el seu propi paisatge.

Cimetière Parc/Parc de Oblates

I com dèiem, Nantes també té el seu propi Jardí Botànic, un espai de 7 hectàrees que abans era el jardí dels apotecaris i que va ser dissenyat en la seua majoria pel botànic Jean-Marie Écorchard. Caminant per aquest jardí podem descobrir, entre altres coses, una àmplia col·lecció de camèlies, que són el símbol de la ciutat; un cultiu de plantes epífites que creix sobre altres vegetals però sense arribar a parasitar-los; o una escola botànica on creixen plantes del Massís Armoricano. Aquest Botànic és un dels quatre majors jardins de França i rep milers de visitants cada any per a veure les seues col·leccions de magnòlies, camèlias i plantes rares, així com els seus coneguts hivernacles.

Exposició de Claude Ponti, Jardin de les plantes. Imatge: Reuters/ Stephane Mahe

Aquest Jardí Botànic també acull activitats i exposicions molt variades com per exemple l’exposició Métamorphose ou re-création, l’avis des plantes de Claude Ponti. Un famós escriptor i dibuixant de literatura infantil i que dóna vida a les seues creacions imaginàries en el jardí, recreant personatges animats fets amb flors, dins de tests o dormits sobre la gespa. Un plaure per als sentits que farà les delícies dels més xicotets, però també dels seus pares.

No hi ha temps per a avorrir-se

Encara que Nantes destaca per ser una ciutat molt verda, també té moltes altres riqueses. Primer, en l’illa de Nantes, es troba la instal·lació dels Les Machines de l’Île (Les Maquines de la Illa), l’èxit de la qual no necessita ser demostrat. Es tracta d’un projecte artístic de François Delarozière i Pierre Orefice, amb el qual han aconseguit crear un món animal d’allò més pintoresc a força d’escultures mecanitzades. Inspirat al juliol Verne i Leonardo da Vinci, aquesta iniciativa ens convida a fer un volt a lloms d’un elefant mecànic o en cavallets acompanyats per criatures aquàtiques de fusta.

 Le Grand Éléphant. Font de la imatge: www.questionsdeparents.nantes.fr / © Jean-Dominique Billaud – Nautilus

I a més tan sols fent un volt a peu o amb bicicleta pel carrer descobrirem la naturalesa artística de la localitat, perquè des de 2007, Nantes i Saint Nazaire una sèrie d’obres de carrer perquè tothom pot gaudir-les. En aquest projecte, cridat “l’art de l’Estuari”, podem descobrir una casa sotsobrant en el Loira o xiquets jugant al bàsquet amb un arbre de 5 cèrcols.

Després, podem enllaçar amb una ruta més històrica, visitant els diferents monuments històrics que esguiten Nantes, més de 120 distribuïts per tota la ciutat. El més famós i més visitat és el Castell dels ducs de Bretanya, que va anar la llar del duc François II i de la duquessa Anne, però que també va ser fortalesa real, la seu del governador, una presó i finalment una caserna. I és que té monuments històrics per a tots els gustos, des de basíliques i catedrals com la Catedral de Nantes, fins al Museu de Belles arts, incloent edificis més originals com l’antic observatori astronòmic dels soldats d’infanteria de la marina.

I per descomptat, no podem viatjar fins a una ciutat francesa i no provar la gastronomia local, i més si parlem d’aquesta regió que és bastant potent en la indústria agroalimentària. Ací podrem gaudir del vi blanc del territori, el “Muscadet”, amb el qual es fabrica a més un tipus de mantega blanca molt coneguda, i provar per a postres el pastís nantés amb ametles i rom. Però la millor manera de descobrir la gastronomia regional és asseure’s en alguna de les millors i més originals taules de Nantes, totes recollides en el lloc www.lestablesdenantes.fr, com és el cas de Le Nid (El Niu), on menjarem asseguts sobre ous de cigonya en el 32º pis de la Tour Bretagne. Tota una experiència!