Un detectiu en la platja
La bloguera d’Espores, Inés Perales, ens fa un suggeriment d’allò més estiuenc: imprimeix aquest article, posa’l dins un plàstic i emporta-te’l a la platja, a veure què trobes. Però que no s’envole el plàstic!
Portar un llibre o una revista a la platja és un gest d’allò més normal però, i si el pròxim dia llegim el nostre voltant? A la platja hi ha un fum de pistes de l’activitat dels organismes que allí hi viuen però normalment passen desapercebuts entre balons inflables, protectors solar, raquetes i neveres plenes de menjar. Us propose una nova forma d’anar a la platja, canvia el banyador per la gavardina i la pala per la lupa, en sentir figurat.
Això pelut, què és?
Alguns dels elements que anem a descobrir els haureu vist infinitats de vegades i simplement els haureu catalogat com fem natural com és el cas de les pilotes de Posidonia oceanica. La posidònia no és un alga sinó una planta que creix al fons marí formant praderies com les que envolten l’illa de Tabarca i que dóna refugi i aliment a nombrosos peixos. Aquesta planta pateix l’onatge continuat i les seues fulles alliberen unes fibres que en ser arrastrades s’uneixen entre elles formant boles peludes que arriben a la costa i apareixen sobre les nostres tovalloles. Molt en contra d’ésser fem marí, les pilotes de posidònia són un indicador que l’aigua de la mar està en bones condicions ja que la planta és molt sensible a la contaminació marina i no creix si l’aigua no és de qualitat.
Praderia de Posidonia oceanica. Imatge de FlickR
Pilota de Posidonia Oceanica. Imatge de FlickR
Companys colorits i més
I qui són els hostes de les platges? Hi ha dos espècies de peixos, especialment cridaneres, que podrem veure nadant entre les nostres cames si ens decidim a fer snorkel a Dènia, per exemple. A les imatges podem veure un fredi i una salpa, espècies que vieuen entre cogombres de mar i estrelles que, per descomptat, millor que deixem dins l’aigua.
Thalassoma pavo, fredi mascle. Imatge de FlickR
Fredi femella
També en l’arena podem trobar uns elements que semblen llavors, garrofes o qualsevol cosa excepte el que realment són. No heu vist mai els dos objetes de les imatges? Són, respectivament, un ou de rajada i un ou de tauró. Hi ha espècies de taurons i rajades ovípars que dipositen els ous entre les algues, on queden enganxats gràcies als ixents que presenten i resguardats dels depredadors. Posat que tant els taurons com les rajades tenen un esquelet de cartílag, com les nostres orelles o la punta del nas, poden enrotllar-se molt sobre ells mateixos i cabre en aquestes càpsules. Quan les cries d’aquests peixos ja han nascut, la corrent porta els ous buits a la vora de la mar.
Ou de rajada, amb dues punxes a cada extrem. Imatge de FlickR
Ous de tauró, amb circells als extrems. Imatge de FlickR
S’ha escrit un crim
I les valves que tenen un foradet perfecte que les travessa? Sembla que la mar ens les prepare per a fer-nos un collar però la història que amaga és molt més tràgica. Els bivalves pateixen l’atac d’un gasteròpode que en posar-se damunt de la seua presa emet sucs digestius fins foradar la conquilla i ingerir l’interior. Aquest forats són la mostra de la depredació entre mol·luscs.
Perquè sempre sembla que a la platja hi haja restes d’una foguera? A El Saler, sense anar més lluny, floreix el lliri de mar, que sorprèn sobre l’arena calenta en ple mes d’agost. Floreix al vespre i durant un sol dia emetent una aroma deliciosa. Quan la flor blanca apareix, les fulles glauques i allargades ja estan seques però de l’interior d’unes càpsules apareixen les llavors amb un clar aspecte de carbó que ens porta a la confusió. Aquesta planta creix a ecosistemes dunars, un dels espais més amenaçats així que us anime a no recolectar-ne i a informar a aquelles persones que ho facen que és una espècie molt vulnerable. Tindré una alegria si, el 15 d’agost, entre els ramells de flors de la Verge no hi ha cap de Pancratium maritimum.
Flor de Pancratium maritimum. Imatge de FlickR
Llavors de Pancratum maritimum. Imatge de FlickR
Com fer-se l’heroi!
Fins ara, tot el que hem trobat a la platja estava sobre l’arena, però que hi ha baix les nostres tovalloles? Puntes de cigarret, taps de plàstic de refrescos i nius de tortuga. D’ací uns dies està prevista l’eclosió d’un niu de tortuga babaua a una de les nostres platges. Els nius de Caretta caretta solen tenir uns 120 exemplars que baix cap concepte hem d’intentar trobar. Són ous rodons i blanets que pateixen l’atac de les formigues i les aus. Les tortugues naixen de forma sincrònica per la nit i es dirigeixen a la mar guiades per la llum de la lluna.
A més de la quantitat de perills naturals que les tortugues acabades de nàixer pateixen, nosaltres, els turistes de platja, solem cometre un error que les tortugues paguen car: les bosses de plàstic que suren en la mar s’assemblen molt a meduses, un dels plats preferits i més hidratants de la tortugues marines. Quan una tortuga es menja una bossa de plàstic és incapaç de ingerir-la per complet. Se’ls entravessa la gola i fa que s’ofeguen. Si un dia trobem a la costa una tortuga varada a la vora de la mar, a més de no tocar-la, hem d’avisar al 112 i indicar la platja on ens trobem. Pots crear un perímetre de seguretat amb tovalloles, poals o hamaques. Dóna-li ombra amb un para-sol i mantin-la humida amb aigua de mar, però no li dones menjar ni intentes acariciar-la perquè mosseguen i poden estressar-se moltíssim.
Caretta caretta. Imatge de FlickR
Posar preu a la natura és tan absurd com mesurar distàncies en litres. Busca l’opció d’imprimir, fes clic, posa’t els fulls a la motxilla i ves a la platja, espere que pugues gaudir-la d’una forma distinta. Investiga, pregunta i mira-ho tot amb lupa i si t’agrada el que has après, ensenya-ho! Tornaré més endavant amb pistes que seguir, però al bosc. Torna a la rutina lluint més que un bonic bronzejat!
