Oci verd

21 juny 2013

TRANSSILVÁNIA, ENTRE EL MITE I LA REALITAT

Tot el món té una imatge figurada de Transsilvània, que normalment va lligada a grans boscos, boires i mussols. Al marge de les històries al voltant de Vlad Drăculea, Transsilvània és una de les regions centreeuropees més atractives, esquitxada de pobles pintorescs, fortaleses medievals i monestirs, acompanyant una natura espectacular.

Vlad Tepes (Drăculea era el nom de naixement) va ser el personatge en què l’escriptor irlandès Bram Stoker es va inspirar per crear al seu personatge del vampir Comte Dràcula en base a unes conversacions mantingudes amb un erudit hongarès. Encara que Bram Stoker no va inventar la llegenda vampírica, ni les característiques del seu Dràcula tenien molt a veure amb Vlad Tepes, el nom de Dràcula i els vampirs han perdurat units al de Transsilvània. En l’actualitat Vlad Tepes és recordat per la seua lluita en contra de l’expansionisme otomà i pel seu sadisme a l´hora de castigar els enemics i traïdors. El famós personatge va nàixer a Sighișoara, bella ciutat situada en plens Carpats transsilvans que ha conservat de manera exemplar les característiques d’un xicoteta ciutat medieval fortificada, actualment considerada per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.

 

transilvania_sighisoara2

transilvania_Sighisoara1

lugosi2

 

Però Transsilvània és molt més que tot el que envolta la llegenda. És la regió més gran i més desenvolupada a Romania, aixecada en l´actualitat pel turisme àvid de gaudir d´una barreja de cultures, natura i història. És una regió localitzada en el centre de l’actual Romania, vinculada a la antiga regió d´Austro-Hongria. Està envoltada pels Carpats, format per diverses cadenes muntanyenques amb orientació E-O que recorren el país. Pel que fa als Carpats meridionals o Alps de Transsilvània, on es troba el pic més alt del país, el Moldoveanu (2.543 m), s’estenen fins al Danubi.

 

Transsilvània a més és rica en llocs medievals: hi ha al voltant de 100 castells i fortaleses, prop de 70 esglésies fortificades i molts pobles xicotets amb cases antigues. L´accés més habitual a la zona és a través de la capital tradicional de la regió, Cluj-Napoca, situada a l’altiplà del mateix nom, i Brasov i Sibiu, dues de les principals ciutats, estan al peu dels Carpats.

 

magura_mountain

transilvania_1

 

Però la importància de Transsilvània radica principalment en els seus valors naturals i en el excepcional estat de conservació de part dels seus boscos. Encara que la vegetació primigènia s’ha vist transformada per l’activitat humana, hi ha àrees remotes a Romania que constitueixen els indrets millor conservats d’Europa, amb una alta diversitat florística i complexa estructura vegetal. Atenent a la flora, Romania comprèn unes 3.500 espècies de plantes vasculars, el que representa al voltant del 30% de la flora vascular d’Europa. Acull tres principals zones de vegetació: alpina, estepes i zones forestals. Aquesta última, predominant en Transsilvània, depenent del sòl, el clima i l’altitud, està dominada per coníferes, faigs o diverses espècies de roures.

 

Els boscos de muntanya estan ben desenvolupats en la part alta de les valls, entre altituds de 1.200 i 1.600 m. En aquest nivell els arbres més trobats són l’avet vermell (Picea abies), l’avet (Abies alba) i, poques vegades, el làrix (Larix decidua) i el teix (Taxus baccata). El límit entre la fulla caduca i coníferes es troba entre les altituds de 600-1.300 m, depenent de l’alleujament, substrat i el microclima, que de vegades condueix també a inversions de vegetació. Els boscos caducifolis, on es poden trobar espècies com el faig (Fagus silvatica), el carpe (Carpinus betulus), l’auró blanc (Acer pseudoplatanus), el freixe (Fraxinus excelsior), l’auró (Acer campestre), Bedoll blanc (Betula verrucosa), el server (Sorbus aucuparia) o el gatsaule (Salix caprea), caracteritzen generalment les àrees més baixes.

 

Un tipus especial de vegetació es troba a les zones húmides al llarg dels rius amb salzes (Salix alba, Salix purpurea, Salix triandra), xops (Populus nigra) i verns (Alnus glutinosa) com a espècies de fusta característics.

 

carpatos

alnus-glutinosa

Alnus glutinosa

Salix_purpurea

Salix purpurea

 

També un hàbitat molt interessant, depenent de la presència d’aigua, són les torberes i aiguamolls, que es formen, ja siga sobre un substrat silici o en àrees càrstiques a la part inferior de les dolines. La flora d’aquestes torberes es compon de plantes oligotròfiques amb un creixement lent, amb molses del gènere Sphagnum que constitueixen la base de tota la flora que creix en coixins que acaben cobrint-se d´espècies tan curioses com la carnívora Drosera rotundifolia.

 

Entre les àrees naturals més interessants cal destacar alguns espais protegits com el Parc Nacional Piatra Craiului, al sud de Transsilvània, que limitant amb els Càrpats conté espectaculars i escarpades parets rocoses, boscos verges, i un dels avencs subterranis més profunds del món (Coltii Grindului). El Parc Natural de les Muntanyes Apuseni, pertanyents als Carpats Occidentals, és el major complex de pedra calcària de Romania, caracteritzat per canons salvatges, centenars de coves, llacs ocults a la llum del dia, rius perduts, cascades i túnels misteriosos. Per la seua banda, el Parc Natural Grădiştea Muncelului-Cioclovina, declarat en 2000, inclou les ruïnes arqueològiques de Sarmisegetuza, la que fou capital de Dacia i el més important centre militar, religiós i polític de temps anteriors a les guerres amb l´Imperi Romà.

 

muntii-calimani-4799

Muntanyes Calimani

 

Per suposat hi ha altres parcs naturals a Transilvània com són el Parc Natural dels Prats del riu Mures, una reserva ornitològica rica en flora, el Parc Nacional de les muntanyes de Rodna, una zona glacial amb llacs, cascades, roques, runes i la flora alpines, i el Parc Nacional de les Muntanyes Calimani, un lloc amb boscos verges i roques megalítiques, entre altres.

 

Cal dir a més que els antics boscos de Transsilvània a Romania central són alguns dels últims espais restants silvestres a Europa. Aquests extensos boscos cobreixen una gran àrea, proporcionant una llar per a moltes espècies amenaçades com óssos, linxs, llops, àguiles, senglars i altres animals salvatges. A més, són una fita fonamental per a Europa Central, l’alimentació dels principals rius d’aquesta regió, actuant com un pont entre els boscos del nord i el sud-oest d’Europa, servint de corredor biològic per a la dispersió de plantes i animals a tota Europa.

 

Malgrat tots aquests beneficis, els boscos de Transsilvània s’enfronten a l’amenaça cada vegada més gran de la desforestació, ja que moltes empreses fusteres han fet el seu camí en aquests boscos fins ara verges. S´anuncien com a especialitzades en la venda dels boscos de Romania i ofereixen una cartera de desenes de milers d´hectàrees de bosc de Transsilvània amb fustes dures de primera qualitat com el faig i el roure, boscos que s´utilitzen com a llenya o com a vedat de caça.

 

carpatos2

transilvania

 

Però no tot és negatiu, ja que simultàniament a l’interès fuster per Transsilvània, no poques institucions científiques i conservacionistes estan treballant dur per ampliar el coneixement de la flora i vegetació dels boscos transsilvans i s’han pres molt seriosament la seua protecció, podent destacar la persistent tasca de l’organització The European Nature Trust (TENT).

Etiquetes
Doctora en Biologia. Professora del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials
M’agraden les excursions, la lectura i el cinema. Sí, sóc botànica però no em regales rams de flors! Sempre talle la truita de creïlles amb ganivet, mai amb la forqueta.
botanic Equip botànic
Send this to a friend