Per terres gal · leses

Pembrokeshire i Snowdonia són dos de les paraules claus per a entendre la màgia natural de Gal·les, la nació més verda i autèntica de les quals componen les Illes Britàniques. Una màgia que s’observa a través de meravellosos paisatges, i se sent gràcies a les nombroses històries que l’envolten.

Sentir la paraula Gal·les és rememorar muntanyes, paisatges purs i música cèltica. Els racons d’aquesta nació britànica s’omplen amb cada pas de llegendes vinculades amb la màgia, amb els druides i amb els dracs, que segons expliquen, habitaven aquest lloc fa milers d’anys. L’orografia de Gal·les és la que ha afavorit aquest tipus de llegendes, en les quals les muntanyes tenen un paper protagonista, i és també la que ha permès que la màgia en la regió seguisca present fins a l’actualitat. 

Els prats verds i les elevades muntanyes fan de Gal·les un paradís per als amants de la natura. Entre els espais més verges i millor conservats de Gal·les es troben dos dels seus parcs naturals, Pembrokeshire i Snowdonia, situats en la línia de costa de Gal·les i que ofereixen no sol paisatges indescriptibles sinó també una visió de la rica cultura arquitectònica de la zona plasmada en els seus castells i els seus petits pobles costaners. En total una ruta de 1.400 quilòmetres voltant la costa que comencen al nord, als afores de Chester, i que finalitza en el poble de Chepstow, al sud, en la Badia de Cardigan.

Pembrokeshire: rere els passos del rei Arturo
El Parc Nacional de Pembrokshire és l’únic Parc Nacional Costaner de Gran Bretanya i un punt imprescindible per a admirar la grandesa natural gal·lesa. Aquest parc alberga un dels paisatges més espectaculars de tota Gran Bretanya incloent grans contrastos entre els escarpats penya-segats, les precioses platges d’arena blanca, els estuaris boscosos i les muntanyes interiors salvatges. En total, més de 600 quilòmetres quadrats d’espai protegit a l’abast del visitant. 

No és d’estranyar, per tant, que aquest Parc Nacional siga un dels llocs preferits per als amics del senderisme. Són molts els que intenten arribar fins a Foel Cwmcerwyn, en els pujols Preseli, que és el punt més alt de la regió. Aquesta zona irradia màgia pels quatre costats. Els pujols estan esguitats amb l’evidència de la presencia d’habitants des de fa centenars d’anys. En alguns llocs es poden trobar els cercles de pedra típics de la cultura cèltica i que simbolitzaven l’entrada al inframón. Es creu també que aquests pujols són l’origen geològic de Stonehenge, ja que la pissarra amb la qual es van crear els grans menhirs procedeix d’aquestes terres. No obstant açò, encara és un misteri entendre com els antics britànics van transportar tals pedres des de Gal·les a Anglaterra. 

Els pujols Preseli també estan molt presents en la llegenda artúrica. Segons un conte, el Rei Arturo i els seus cavallers perseguien a un senglar a través d’auests pujols després de la seua arribada al país procedent d’Irlanda. En aquesta cacera, el rei va morir. En els pujols de Preseli es troba un grup de pedres anomenat Cerrig Marchogion, que es va traduir en anglès com Stones Knight, i que alguns suggereixen que és el lloc on Arturo està enterrat. 


El que més crida l’atenció del Parc de Pembrokeshire són els seus castells. Antigament molts d’ells s’utilitzaven com a defenses i fortaleses militars, però més tard van passar a ser residències de ducs i comtes. Un dels castells més bonics és el Castell Cresswell, a la vora del riu del mateix nom. Un altre, el Castell Haverfordwest, del segle XIII. Les ciutats més populars d’aquesta zona són Tenby i Saundersfoot. Tenby antigament era una ciutat pesquera, amb muralles que daten del segle XIII, i  es troba en la badia de Carmathen. La ciutat és una popular destinació turística amb 4 quilòmetres de platges, i entre els seus atractius destaquen també la Porta de Five Arches i l’església de St. Mary, del segle XV.

També cal destacar la flora i la fauna del Parc Nacional Pembrokeshire. Nombroses espècies autòctones poc comunes en la resta de Gran Bretanya habiten entre els penya-segats i illes que conformen el parc. Entre elles s’inclouen aus marines, ratapinyades, foques grises de l’Atlàntic i dofins. Dins dels espais del Parc Nacional de Pembrokeshire destaca l’illa Skomer. En els seus quasi tres quilòmetres quadrats es troben molts exemplars d’aus marines que viuen allí en estat totalment salvatge. Entre aquestes aus s’inclouen la Baldriga Pichoneta, el Arao Comú, el corb emplomallat o la garsa de mar euroasiàtic, així com altres aus com les gavines, el mussol campestre o el falcó pelegrí. 

Corb marí emplomallat

 
L’illa també és la llar de la foca grisa, el gripau comú o la cuca de llum europea. Un dels principals atractius de Skomer és que aquesta illa és una de les majors colònies de reproducció del fraret atlàntic. Existeixen més de 10.000 parelles reproductores de l’espècie en l’illa, convertint-la en la colònia més important de Gran Bretanya i pràcticament del món.

Fraret

Snowdonia: la regió de les àguiles i dels esports d’aventures

Denominada en els seus orígens Eryri, que en gal·lés significa “regió de les àguiles”, Snowdonia ofereix als seus visitants un impressionant paratge natural el nucli central del qual és el Parc Natural de Snowdonia, declarat com a tercer Parc Nacional d’Anglaterra i Gal·les en 1951. El que és ben cert ét que compta amb un dels paisatges més bells de el Regne Unit: muntanyes, valls, rius, penya-segats i platges. Entre els seus atractius, el Craig-Yr-Aderyn, un bell bosc plagat de llegendes cèltiques.

El parc està dominat per la muntanya Snowdon (Pujol Nevat), el cim més alt del país amb 1.085metres d’altura. Aquesta gran muntanya que presideix Snowdonia ha sigut designada com una reserva natural nacional a causa de la seua rara flora i fauna, entre la qual per descomptat tenen cabuda éssers mitològics com el llegendari afanc (monstre aquàtic) i les Tylwyth Teg (fades). També, segons la mitologia gal·lesa, en el cim del Snowdon es troba la tomba de la geganta Rhitta Gawr.

Snowdon té una de les millors vistes a Gran Bretanya, i no és necessari aplegar al seu cim a peu ja que des de 1896 Snowdon Mountain Railway permet als visitants gaudir de les vistes més altes de la regió. La zona és especialment atractiva per als amants del trekking, doncs poden veure les espectaculars cascades de Ystradfellte, explorar algunes coves i recórrer multitud de senderes. Dins de Snowdonia podem accedir al tercer Parc Nacional de Gal·les, Brecon Beacons, que destaca pels seus llacs. A més, és la llar d’algunes plantes autòctones com el “lliri de Snowdon” (Lloydia serotina), que també es pot trobar en els Alps i a Amèrica del Nord.