L’illa del drac

Segons la llegenda fa milers d’anys la princesa va tenir dos fills, un dolç xiquet anomenat Gerong i una xiqueta amb trets de drac a la qual van batejar com Orah. La xiqueta va ser abandonada en el bosc i, pocs anys després, els dracs van començar a habitar l’illa. La història que envolta al Parc Natural de l’illa de Komodo no és més fascinant que tot el que en ella podrem trobar.

Putri Naga (també coneguda com a Princesa Drac) mai va explicar al seu fill l’existència de la seua germana. No obstant açò, sent Gerong major, es va trobar per casualitat durant una jornada de caça amb un drac en el bosc i va voler donar-li mort. Va ser llavors quan la seua mare va aparèixer i li va dir: “No mates a la teua germana Orah, jo us vaig portar al món junts. Considera-la igual a tu ja que les vostres ànimes són bessones“. Així és com els vilatans de Komodo expliquen l’arribada dels dracs a la seua illa i perquè han conviscut sempre en pau amb ells, respectant-los com a germans i convertint-los en l’habitant més famós del lloc. 

Durant molts anys es va creure el drac de Komodo era una criatura de llegenda, quasi mitològica. No obstant açò, en 1911, poc abans de la I Guerra Mundial, un pilot es va estavellar en aigües d’Indonèsia i va assegurar haver vist fardatxos de la grandària d’un home passejant en les costes d’una illa. A l’any següent un grup de científics es va desplaçar al lloc per a confirmar l’existència d’aquest gran saure al que els nadius cridaven Orah o “buaja darat” i al que van donar el nom científic de Varanus komodensis. Des de llavors, els dracs de Komodo s’han convertit en un dels tresors d’aquesta illa.

Més enllà de les llegendes, es creu que el drac de Komodo va evolucionar a partir dels grans rèptils de gènere Varanus que van caminar sobre la Terra fa més de 200 milions d’anys i que són descendents directes dels dinosaures. Avui dia estan considerats com els fardatxos més grans del món, podent aconseguir els deu peus d’envergadura (al voltant de tres metres) i els cent quilos de pes. Són molts els que no entenen la convivència durant tant temps en l’illa de l’home i aquest rèptil de color grisenc i marró que pot camuflar-se entre volcans i amb l’arena del desert, ja que es tracta d’un dels animals més agressius del món per la seua grandària, la seua rapidesa i destresa i per la seua força innata. De fet, en 1974 el baró Rudolph von Reding, que es trobava realitzant una expedició en l’illa, va desaparèixer sense deixar rastre. Diuen que d’ell només van trobar les ulleres, un barret i una càmera de fotos. Avui, una creu recorda aquell desgraciat incident i alerta als més agosarats del perill que pot suposar jugar amb aquests animals.

Segons els científics, els dracs de Komodo són a dia d’avui, i seguiran sent durant molt temps, un dels grans misteris de la ciència. Ningú sap exactament quina edat poden aconseguir aquests saures i tampoc es troba una explicació lògica a perquè la població de mascles triplica a la de femelles contràriament al que sol succeir amb la majoria de les espècies animals. Tampoc se sap quin és la seua població exacta i encara que els seus hàbitats naturals siguen les petites illes de Komodo i Rinca, així com el nord de la propera illa de Flores, el cert és que també poden aparèixer exemplars en altres illes recòndites.

Molt més que dracs: unes noves Galápagos? 
Per descomptat el drac de Komodo és el principal tresor d’aquesta illa situada en ple Cinturó de Foc del Pacífic, al sud d’Àsia, en l’arxipèlag conegut com les Illes menors de Sonda. Però no és l’únic. Indonèsia és l’única regió equatorial del món amb intercanvi de fauna i flora marines a causa del xoc de les plaques tectòniques euroasiàtica i indoaustraliana sota els seus mars. A aquest escenari volcànic on els colors marrons i groguencs són sempre protagonistes, el seu particular geomoforlogia li ha donat unes qualitats úniques i per açò la zona va ser declarada Patrimoni de la Humanitat en 1991. 

La biodiversitat marina nascuda de la fusió de dues dels principals oceans del món s’ha convertit en un dels grans atractius de la illa, amb més de mil espècies diferents de les quals al voltant de 400 són autòctones. És açò el que fa que avui dia molts vegen aquest petit racó del planeta com unes segones Illes Galápagos, obertes a l’aparició de noves espècies que, potser, ens il·luminen sobre alguns enigmes de l’evolució. 

El lloc que serveix com a centre de tals teories és el Parc Nacional Illa de Komodo, creat en 1980 per a protegir als dracs d’illa i els objectius de la qual s’han anat ampliant amb el temps. De fet, en l’actualitat, el Parc Nacional Illa de Komodo ocupa uns mil vuit-cents metres quadrats (encara que té aspiracions a ampliar aquesta extensió fins a quasi dues mil cinc-cents) i inclou tres illes: Komodo, Rinca i Padar. 

De totes les riqueses del parc és el mar la que ens ofereix les més exòtiques i curioses. En ell trobem fins a 350 varietats diferents de coral que formen alguns dels jardins coral · lins més bells del planeta. Per açò, Komodo està considerada com un dels punts calents del Triangle de Coral, la zona del planeta amb diversitat marina més important i que alberga en els seus sis milions de quilòmetres quadrats pràcticament totes les espècies marines conegudes (i probablement, les no conegudes també). Per açò, en Komodo es donen cita de forma contínua alguns dels bussejadors i fotògrafs marins més importants i reconeguts del món. 

A més dels corals en les aigües del Parc Nacional Illa de Komodo podem trobar al voltant de setanta espècies diferents d’esponges i més de mil tipus de peixos que conviuen entre manglars i algues. Komodo també acull altres rareses dels mars. Les tortugues verdes, els polps acarone, els cranc porcellana, les gambes de coral, els peixos gripau o el perillós polp d’anells blaus són algunes de les espècies que s’acullen entre les seues aigües, un fet ve a confirmar que, a més dels dracs més cridaners del món, el Parc Nacional Illa de Komodo posseeix un dels fons marins més rics del planeta amb unes profunditats que oscil·len entre els trenta i els dos-cents metres. 

Fora de l’aigua el que veiem en Komodo és un paisatge poblat de marrons sabanes i agrestos pollegons volcànics entre els quals creixen petites taques verdes, a manera de bosc en el qual dormen i s’amaguen els dracs. La temperatura oscil·la entre els 17 i els 34 graus, i durant quatre mesos a l’any sucumbeix als xàfecs dels monsons. Entre la flora exòtica de la illa destaca un arbre anomenat sepang i el Sterculia bulb, la fusta del qual s’usa en construcció i que té unes llavors que serveixen per a realitzar medicaments i colorants. 

L’11 de novembre de 2011 Komodo va ser reconeguda com una de les Set Meravelles de la Natura juntament amb la Muntanya de la Mesa, les Cataractes de Iguazú, l’Amazònia, la Badia d’Ha-Long, l’Illa de Jeju i el Riu Subterrani de Puerto Princesa.