Sumatra, l’illa del misteri

Enclavada enmig de la ruta comercial entre l’Índia i Xina, l’illa de Sumatra és una de les més riques del Pacífic no solament per haver sigut una mina d’or sinó per la quantitat d’espècies vegetals i animals que s’amaguen en la seua densa selva tropical.

Durant segles, Sumatra ha sigut una de les joies del Pacífic. Amb una superfície de quasi mig milió de quilòmetres quadrats (és la sisena illa més gran del món i la cinquena per la seua altitud) hi ha evidències que l’illa va ser poblada abans del segle V a. C.

Esdevingué un referent en riqueses d’Orient i va ser visitada l’any 1292 per l’expedicionari i mercader Marco Polo. Potser gràcies als relats del comerciant venecià, aquesta illa del Pacífic arribara a ser una quimera d’or, espècies i cafè a la qual van fer refèrencia monarques del Vell Continent com la reina Isabel I d’Anglaterra. Andalas va ser el nom que li van donar els viatgers musulmans del segle XIII en veure que els seus habitants originaris no l’havien batejada. L’elecció del nom no és casual: Sumatra simbolitzava la riquesa dels regnes musulmans situats en la part oriental, com Al-Andalus. En tot cas, l’illa de Sumatra ha sigut un dels principals eixos del comerç oriental gràcies als recursos naturals. 

Geogràficament, Sumatra està dividida en dos per la serralada de Barisan, amb una altura mitjana de 1.139 metres sobre el nivell del mar. En aquestes muntanyes hi ha grans dipòsits de carbó i or que han generat la cobdícia dels propietaris i colonitzadors. Però arribar a aquestes fonts de riquesa no ha sigut una tasca fàcil: a més de l’or i el carbó, la gran cadena muntanyosa de Barisan està plena de volcans, quasi un centenar, dels què una vintena segueixen actius en l’actualitat. El més famós de tots és la muntanya Kerinci, situada a 3.800 metres d’altura i localitzada en la vessant oest de l’illa, a 130 quilòmetres al sud de la ciutat de Padang. 

El Kerinci és un estratovolcà que emet de forma contínua gasos sulfurosos l’activitat dels quals provoca periòdicament l’evacuació dels ciutadans de les zones properes. Quan està inactiu s’observa cobert per boscos tropicals i en la seua part més baixa hi trobem diferents cultius com el te i l’arròs, principal aliment dels vilatjans dels seus turons. 

L’altura, l’activitat volcànica i sismològica i les fortes precipitacions de les diferents regions de l’illa converteixen a Sumatra, igual que altres regions d’Indonèsia, en un paisatge caracteritzat per les tonalitats verdes i roges en el qual emergeixen vessants, volcans, llacs i pantans.

Volcà Kerinci

Camps d’arròs

Amagats en la selva
La tradició fa de Sumatra un lloc d’excepció per als qui busquen la baula perduda de la civilització humana. Per a molts criptozoòlegs aquesta illa va ser el punt de partida i l’hàbitat natural del Orang Pendek, una suposada criatura de baixa alçada i pèl rogenc a mig camí entre l’home i el mico. Segons els nadius, aquest estrany ésser segueix habitant en alguns dels espais més recòndits de l’illa, especialment en les vessants pròximes al volcà Kerinci. Hi ha els qui apunten al fet que el Orang Pendek podria ser l’home de Flores (Homo floresiensis), una espècie extinta del gènere Homo que va conviure amb l’ésser humà en la veïna illa de Flores, un lloc que la revista Nature va descriure com un món perdut. L’home de Flores és una de les criatures que viurien en l’illa on animals arcaics haurien pres formes gegants o nanes com el fardatxo gegant o l’elefant nan.

Però si abandonem les llegendes, què altres tresors trobem en l’illa de Sumatra? Moltes de les espècies que trobem a Sumatra estan en perill d’extinció. Les autoritats del lloc, per a protegir el seu patrimoni natural (que és al seu torn Patrimoni de la Humanitat) han decidit establir en la zona tres Parcs Nacionals (el de Gungun, el de Kerinci Seblat i el de Bukit Barisan Selatan) que comparteixen els seus límits amb l’agricultura, principal activitat de subsistència dels vilatans i principal amenaça per a l’entorn.

La gran explotació i espoliació a la qual ha sigut sotmesa l’illa durant segles per a extraure l’oli de palmell o per part de la indústria paperera ha acabat amb un 48% dels boscos de l’illa en trenta anys i és la causa que moltes de les espècies originàries estiguen fortament amenaçades. Malgrat açò, Sumatra és juntament amb Brasil una de les zones amb major biodiversitat del planeta.

Rafflesia arnoldii

Amorphophallus titanum

Entre la flora més curiosa de Sumatra trobem les flors gegants típiques del sud-est asiàtic. Destaquen dues, Rafflesia arnoldii, que va ser descoberta a Sumatra en 1818 i està considerada com la segona planta més gran del món i Amorphophallus titanum, coneguda també com a flor cadàver i que és famosa per la seua fètida olor a carn podrida, un reclam que utilitza per a atraure insectes que dipositen allí els seus ous dels quals després eixiran larves sapròfagues. A. titanum té una gran flor amb una baia globosa, roja i groga, i pot arribar a mesurar fins a tres metres d’altura i pesar 70kg. A més d’aquestes dues plantes, la resta de la flora de Sumatra es compon d’algunes varietats típiques de la selva tropical com algunes carnívores i palmeres i dues varietats de cafè: el cafè aràbic (Coffea arabica) que es conrea en les terres més altes i la varietat de cafè coneguda com a Robusta (Coffea canephora), de les zones més baixes.

Coffea arabica

Respecte a la fauna, a Sumatra trobem algunes espècies endèmiques i úniques de l’illa com el tigre de Sumatra, conegut per la seua grandària, la seua agilitat i el seu desenvolupat sentit de l’oïda i de la vista. El tigre de Sumatra viu tant en boscos de les planes com en les terres més baixes de les muntanyes. Estan molt perseguits per caçadors furtius i la progressiva desaparició del seu entorn fa que cada vegada hi haja menys exemplars localitzats.

Un altre dels grans tresors de Sumatra és el rinoceront nan (Dicerorhinus sumatrensis) que té dues banyes en lloc d’una. També aquests animals són víctimes dels furtius doncs la seua carn es ven a preus desorbitats en el mercat negre. Malgrat no ser una espècie exclusiva de Sumatra, en l’actualitat aquest és un dels pocs llocs del món en el qual podem trobar rinoceronts nans amagats en les muntanyes més remotes a resguard de l’home i del tigre, els seus principals depredadors.

Altres espècies que habiten aquesta rica illa són el gibó àgil o mico de mans negres (que té en les selves del Parc Nacional de Bukit Barisan Selatan la seua cota de població més alta), el calau bicorne, el blauet blavós (aus coraciformes d’inconfusible aspecte i cridaner plomatge) i el botià pallasso (Chromobotia macracanthus), un peix d’aigua dolça que s’usa com a mascota i en aquaris domèstics.