SÍMBOL I FANTASIA EN EL JARDÍ DE LES DELÍCIES
El Jardín de las Delícias del Bosco és un quadre peculiar per les seues característiques, una obra didàctica, recopilació d’un món fantàstic ocult en els textos de l’època. Flores i fruites representant felicitat i plaer, un desenfrenament que desemboca en bogeria i, al final, en l’infern. Un Jardí amb arbres de simbologia oculta que al costat d’animals i éssers humans conformen un paisatge replet d’històries.
El tríptic es troba exposat en el Museo del Prado de Madrid, datat aproximadament en 1500, va ser realitzat per Hieronymus Bosch, més conegut com El Bosco. Sobre la biografia del pintor existeixen poques dades, i el que coneixem de la seua vida personal no sembla d’acord amb el misteriós de la seua pintura. El seu vertader nom era Jeroen van Aken, nascut a Holanda, llavors Hertogenbosch, el 2 d’octubre del 1453. La seua família procedia d’Aquisgrà, el seu avi va treballar com a pintor en la catedral holandesa. No existeixen dades de la formació artística del Bosco, probablement va ser en el taller artesà familiar. L’escala de les seues figures i la composició abigarrada recorden les il·lustracions d’antics manuscrits.
El tríptic de la luxúria
El títol que es va generalitzar va ser El Jardín de las Delícias, però no era l’original. Enrique III de Nassau va ser un dels primers propietaris, després va passar a don Fernando, fill il·legítim del duc d’Alba, en el seu testament se cita com Una Pintura de la Variedad del Mundo. La denominació que es va imposar es basa en textos de l’antiguitat, el Gènesi cita el Paradís com a Jardí deliciós, i el pecat d’Eva va ser en les Delícies del Paradís.
El quadre es divideix en tres escenes, les taules laterals es converteixen en dues portes que tancades mostren la creació del món, amb el Creador en la part superior i la cita bíblica: “Dijo y fue hecho, ordenó y fue creado”. Seguint el relat bíblic, un globus transparent amb aigua del que emergeix l’àrid, la Terra, l’herba i les plantes del Gènesi.
El tríptic obert mostra en tres actes a la Humanitat en luxúria. La fugaç bellesa de les flors i les fruites representen la fragilitat de la vida, l’efímer de la felicitat i el plaer. En l’escena de l’esquerra, Eva introdueix la lascívia el Paradís, l’inici del mal. En la taula central, es deslliga la bogeria, el frenètic aparellament, els plaers de la vida. Un jardí dominat pel sexe, el desenfrenament dels homes que es deixen portar per la luxúria. En la cantonada, el Baptista assenyala al culpable de la bogeria, la dona, inductora al pecat i origen dels mals. En la taula dreta, el tercer acte és el càstig als luxuriosos, l’Infern, confusió i desordre.
Detalls del taulell de l’esquerra
En interpretar l’obra sembla impossible donar un fil narratiu complet a totes les figures, existeixen nombrosos símbols, sembla una suma d’accions fruit de la fantasia. Es va inspirar principalment en la Bíblia, les figures de la seua pintura són comunes a les escultures i gravats de l’època, que va recopilar imprimint-los grans dosis d’imaginació. El Bosco va ser membre de la Confraria de La nostra Senyora de ‘s-Hertogenbosch, origen de la seua religiositat, en ella va ingressar Erasme en 1484. Lluitaven contra la corrupció interna del clergat. La seua actitud reformista els va situar fora de l’àmbit de l’església oficial. Uns altres l’han interpretat com una secta, la doctrina de la qual de llibertat sexual seria la via de salvació de l’ànima.
Símbols en el jardí
L’esfera del tríptic tancat, imatge de la Creació, fa al·lusió a textos alquímics, a la solidesa dels cels i les seues voltes cristal·lines. Univers diví i cosmos humà de vici i degradació, un món de vidre que amenaça amb trencar-se. Els globus de vidre són comuns de l’art flamenc, amb figures humanes o criatures diabòliques. Sobre una planta similar a un aqueni de dent de lleó, després de les parets de vidre s’agita una parella, segons el proverbi Felicidad y vidrio, ¡Qué rápidamente se quiebran!…. Els gots esfèrics amb personatges es relacionen amb una rondalla oriental de l’Infern, Buda havia empresonat al fill més jove de Kuei-tse-Mu, mare de dues mil dimonis, en un got per a almoines, un globus de vidre. En un globus apareix el dimoni en la pintura tibetana i en la flamenca.
Detall de la imatge central del quadre
Els elements del paisatge, les muntanyes i roques zoomorfes tenen fisonomia i vida pròpies. Arrepleguen influències de l’Egipte antic a través de Grècia, i també d’origen extrem-oriental. Existeixen analogies entre el paisatge fantàstic occidental i el xinès, roques escarpades i guèisers de pedra. Amb el Bosco vibren les formes animals del món, pujols amb ulls i mandíbules que amenacen. La terra és un monstre gegantesc, geps, clots, cicatrius, volcans que escupen foc i obrin les gargamelles de Leviatan. Dues orelles humanes en el bosc il·lustren un proverbi flamenc El bosque tiene orejas y el prado ojos.
La muntanya abrupta amb un floc de cabells i un barret de plomes, amb el seu ull indiferent contempla l’escena. La presència de l’aigua al·ludeix a un text en el qual Adán i Eva són llançats a un estany ple de mals i adversitats, després de l’expulsió del Paradís. La font, com a símbol de la vida sexuada és presidida per la mitja lluna. Sobre les branques, un paó i un ganivet signifiquen la luxúria. Les seues formes refereixen l’arbre del Sol i de la Lluna descrit en el Libro de Viajes de Mandeville. Els tres arbres de l’escena esquerra es van posar de moda pel seu exotisme, la palmera i la pomera s’han relacionat amb l’arbre de la Ciència del Bé i del Mal, el drago podria ser l’arbre de la Saviesa.
Detall de la imatge central del quadre
En l’Edat Mitjana molts motius grotescs sorgeixen de petxines. Afrodita naix d’una, però també produeixen diables. En El Jardín de las Delícias, el naixement es produeix en una clòtxina, unes cames s’agiten a l’interior de les valves negres implicades per un home. El mite i les imatges es traslladen, remitent a l’antiga doctrina cosmogònica grecoromana. Mentre de la petxina naixen animals terrestres, l’aire es pobla d’éssers marins. Homes i dones galopen sobre tonyines i dofins que volen sense ales ni veles. Pitrojos i altres aus símbol de la lascívia, una cavalcada libidinosa gira al voltant de la font de la joventut.
Una parella dins d’una petxina representa l’adulteri, i el portador és el marit enganyat. Al seu costat, un personatge es masturba aconseguint el clímax, com indica el fruit roig. Maduixes, raïms, cireres i gerds són símbol de la luxúria, signifiquen la caducitat dels plaers carnals. El grup d’homes dins d’un card, al·ludeix a l’homosexualitat. Del darrere d’un d’ells ix una flor, i sobre el card, una papallona la simbolitza, també els homes amb el peix que ixen d’un altre vegetal, i els de la tenda de coral. El gigantisme d’ocells, fruits i peixos remet a la literatura del “món a l’inrevés”.
Detalls del taulell dret del quadre
En la taula esquerra el càstig, l’infern és un caos de torres incendiades, els diables són éssers híbrids, monstruosos, i els condemnats nus representen els morts. Emblemes de luxúria femenins són el got i la llanterna, els ganivets i patins són símbols masculins. Pujar l’escala remet a l’acte sexual, els instruments musicals serveixen com a tortura, indueixen a la dona al pecat carnal. Les enormes orelles, que travessades per la fletxa sustenten un ganivet, són la translació sexual dels genitals masculins i femenins, o el càstig per no sentir la paraula de Déu. El Bosco reprèn el motiu dels dimonis arborescents, al centre un home construït amb troncs amb nusos. Aquests arbres buits són símbols alquímics, però la seua transformació en humans deriva dels dimonis.
L’enigmàtic rostre sota la gaita s’ha considerat un autoretrat. El tronc central, una espècie d’esquelet de cigne, conté en el seu interior una escena de taverna. Els comensals se senten sobre gripaus, i els serveix una vella celestina. La cornamusa, els individus que pugen l’escala amb el pitxer, tot són símbols sexuals. En el plat superior dansen homes aparellats amb aus i dones al són de la gaita. Com en el Libro de Job, els condemnats patinen sobre aigües gelades cap a l’infern. La humanitat corrompuda navega a la deriva.
La pintura és un testimoniatge crític i moralitzador de la luxúria. Al pintor se l’ha relacionat amb un club esotèric, probablement la seua situació econòmica i la posició social elevada li van permetre llibertat d’idees en la seua obra, poc ortodoxes i crítiques amb l’Església i la societat. Encara que en observar l’obra, més aviat sembla un moralista obsessionat amb el que combat, fascinat de grat per visions d’obscenitats, perversions i tortures.
