D’excursió pel Barranc de la Fosch
Estirem les cames! Com l’hivern no es fa massa de notar a aquestes latituds us recomanem un passeig, un recorregut senzill per a tota la família de què gaudir els assolellats matins de gener. No rentes el cotxe en diumenge, ves d’excursió al Barranc de la Fosch!
Ja fa uns mesos que al Jardí Botànic de la Universitat de València celebrarem una jornada relacionada amb el Paratges Naturals Municipals (PANAMU). Una figura de protecció ambiental amb característiques cridaneres com és la proximitat als pobles i la gestió pròpia dels Ajuntaments a què pertany l’espai en qüestió. El ‘interrogant entorn al qual girava la jornada i la intervenció d’uns quants ponents amb perspectives ben distintes feia referència al paper que aquests paratges tenien en la conservació biològica.
Malauradament, la conservació biològica no és la finalitat d’aquests espais d’us públic, tal i com es va concloure a la Jornada. Si vols saber més, sols has de fer clic a la imatge per accedir a l’article-ressenya que Espores va publicar al respecte.
Article d’Espores Jornada: Paratges Naturals Municipals
Imatge de http://acdema1994.blogspot.com.es
Hui fixem l’ull en un quants d’aquests PANAMU, propers entre ells perquè carregues el cotxe i te’n vages d’excursió en família. Si tenim sort i ens plou aquest cap de setmana, eixirem el proper! Perquè amb hiverns com els nostres, no cal esperar a l’estiu per gaudir de la natura.
Serres prelitorals
El destí està a la comarca de La Costera i al terme municipal de Montesa un poble menut però fàcil de trobar: si conduïm per l’A7 sentit Albacete, ens trobem a la dreta de l’autovia les ruïnes del Castell perfectament visibles des del cotxe. Però el PANAMU es troba a les faldes de la muntanya i es correspon al Barranc de la Fosch, que pertany a aquesta xarxa des de 2010. A la imatge de baix et proporcionem el recorregut descrit partint de la rotonda d’accés al poble de Montesa.
Imatge de la web de Montesa
Als peus de la Serra Grossa i travessat pel riu Cànyoles, sec quasi tot l’any ens espera un passeig per unes 600 hectàrees en què destacarem la Penya de la Saladella, (terme municipal de Vallada) on hi ha un jaciment d’aigua salada i en l’estiu pots prendre un bany refrescant i si no fa massa calor, pujar al calvari del poble i una interessant col.lecció de flora i fauna. A més, una de les peculiaritats dels paratges naturals és que conviuen amb propietats privades i explotaions per això trobarem, al llarg del camí, bancals i cases velles d’antigues famílies adinerades.
La serra Grossa marca el límit entre les comarques de La Costera i la Vall d’Albaida. El barranc es troba al nord del Paisatge i al llarg de la seua extensió podrem trobar molta vida. Però, què és el que volem trobar? Si ens abelleix veure aus, haurem de matinar per aplegar al paratge abans que el sol i que la resta de visitants. Necessitarem roba d’abric, ja que els barranc rep el raigs del sol directes bastant més tard que el poble, prismàtics per veure les aus, unes bosses de plàstic per poder seure a alguna roca sense banyar-nos ja que al Barranc sol haver boira i molta humitat de bon de matí i molta paciència i silenci.
Qui viu allí?
L’estrella del Paratge és el mussol reial o duc (Bubo bubo), però us avancem que pel dia no es deixa veure, és un au nocturna així que haurem de respectar els seus cicles. El que sí podrem veure, si som matiners, és l’àguila cuabarrada, (Hieraaetus fasciatus) o la gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), la merla blava (Monticola solitarius), l’àguila serpera (Circaetus gallicus), l’esparver vugar (Accipiter nisus), la perdiu roja (Alectoris rufa) i el colltort (Jynx torquilla).
Imatge de FlickR. Autor: Pedro Henriques
Inclosos al Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçada i aterridors per molts, els rats penats també habiten les coves d’aquest paratge. Com tenen hàbits nocturns, podem estar tranquils que no ens els creuarem mentre el sol brille, però com també hi ha els qui són amants o estudiosos del quiròpters (o mosseguellos, com diuen al poble) us deixem la relació d’espècies que hi trobareu: Rhinolophus euryale, Myotis blythii, Myotis myotis, Rhinolophus ferrumequinum. També gripaus, granotes, tortugues de rierol, tan amenaçades per les californianes, fardatxos i serps verdes. Si sabeu callar i esperar, segur que en veieu algun!
Fruits d’Arbutus unedo. Arboç
Un parell de dècades després d’un devastador incendi, sobre el Barranc de la Fosch viu hi ha un bosquet de pi blanc (Pinus halepensis), de carrasques (Quercus ilex subsp. rotundifolia), llentiscles, ginebres i coscolla. També podem menjar-nos els fruits madurs dels arboços del camí. A les zones amb més ombra les hures (Hedera helix) entapissen tot i els rosers silvestres ens indiquen el camí a base de punxes. A la vora del riu hi ha baladres i gatells (Salix atrocinerea).
Però no podem concloure aquesta recomanació sense recordar-vos la importància de mantenir net tot allò que usem i en especial el que és d’ús comú i per sort, la natura encara ho és. Per això, us deixem un enllaç per accedir a les normes d’ús d’aquests espais que la Xarxa PANAMU posa a disposició en la seua web.
Hui us hem recomanat el Barranc de la Fosch però més endavant, us convidarem que visiteu altres destinacions perquè recupereu el costum de passejar per la natura. Si voleu més informació sobre aquest paisatge o sobre els accessos, pots posar-te en contacte per telèfon amb l’Ajuntament del poble o amb l’Oficina de Turisme. A més, si a banda d’excursionistes sou escaladors, Montesa ofereix una zona equipada per aquest esport ben prop del Castell. Això sí, no pugeu molt alt perquè us aplegarà l’olor del arròs al forn i tindreu pressa per baixar.
