Art i natura

5 des. 2018

Com dibuixar arbres amb Illustraciencia

Carballo de Santa Margarita (‘Quercus robur’). / Marta Rial Vázquez

La tardor ens ofereix una suggeridora paleta de colors on les fulles dels arbres es converteixen en protagonistes. Dibuixar-los pot ser una excel·lent manera d’augmentar el nostre coneixement sobre els arbres i entrenar la nostra capacitat d’observació. Però, per on començar? Després de donar-nos alguns consells sobre com dibuixar flors, torna Illustraciencia amb un article sobre il·lustració d'arbres. I, atenció, al juny vindran a València!

La tardor convida a passejar pel camp i gaudir dels parcs i veure el canvi de color dels arbres de la ciutat. És una gran oportunitat per a afilar els llapis, obrir el bloc de dibuix i descobrir les diferents espècies d’arbres que poblen el nostre entorn. Entrenar la capacitat d’observació, prendre anotacions al natural i augmentar el nostre coneixement sobre aquests gegants verds és una bona pràctica d’il·ustració científica.

Castaño Samantha Di Prospero Illustraciencia
Castanyer. / Samantha Di Prospero

Primeres passes en la il·lustració d’arbres

Sempre recomanem començar dibuixant el contorn de l’arbre que ens interesse i utilitzar, per a això, una retícula que ens ajude a determinar les proporcions entre l’altura i l’amplària de la copa, el tronc, les flors i les fulles, etc.

Les copes de cada arbre tenen una forma diferent que dependrà del patró de brancatge de cada espècie, és a dir, de la forma en què les branques secundàries sorgeixen de les primàries i aquestes del tronc. Per això, és molt útil com a pràctica dibuixar arbres a l’hivern, quan estan desproveïts del seu fullatge. Mitjançant anotacions senzilles, podem analitzar el patró de ramificació, la forma dels troncs, les seues curvatures i estries. Això últim pot fer-se, fins i tot, a l’alba o al capvespre perquè la llum provoque els clarobscurs necessaris per a destacar aquestes formes i analitzar-les des de diferents perspectives. Aquest tipus de pràctiques poden realitzar-se amb grafit o tinta. Podem tractar les ombres del tronc i les branques com si de cilindres es tractara. Les irregularitats del tronc, els arqueigs i la inclinació de les branques ens permetran caracteritzar l’espècie.

Laura Palau illustracienciaCeltis australis (lledoner). / Laura Palau i Rof

La forma global de la copa pot ser arrodonida, esvelta, aplanada, etc., però, en general, podem començar diferenciant grans agrupacions arrodonides de fulles que, al seu torn, es divideixen en grups més xicotets. En tots dos casos, aplicarem l’ombra igual que ho faríem sobre diferents esferes per a poder diferenciar aquestes agrupacions.

El color de les fulles

És important determinar el color de les fulles que caracteritzen a l’espècie. Si realitzem un dibuix en blanc i negre, el verd de les fulles equivaldrà a un gris fosc. Les ombres dels diferents grups de fulles, amb formes més o menys esfèriques, haurien de ser pràcticament negres.

En un arbre en plànol general no és necessari dibuixar les fulles una per una. Dins de cada agrupació, poden representar-se amb línies circulars o allargades, depenent de l’espècie, de manera que a major densitat de línies, major serà l’ombra. També podem aplicar línies verticals per a accentuar les zones fosques. El carbonet és una bona tècnica per a observar, analitzar i practicar les diferents densitats de fullatge.

Esquema arbres illustracienciaEsquema. / Illustraciencia

No obstant això, en les il·lustracions que mostren detalls de les fulles, aquestes haurien de dibuixar-se correctament per a diferenciar l’espècie. Per exemple, les fulles del roure presenten un contorn lobulat. Per contra, les fulles dels pins són aciculars (amb forma d’agulla). També existeixen fulles més carnoses, molt útils en les plantes que han de retenir aigua per a suportar èpoques de sequera.

A més, és molt comú veure alhora l’anvers (cara superior) i el revers (cara inferior) de les fulles, per la qual cosa haurem de diferenciar-les mitjançant diferents tonalitats. No oblidarem fixar-nos en la distribució de les fulles sobre les branques, i en els fruits. En una il·lustració botànica, és interessant mostrar detalls d’aquests últims i de les llavors.

MeritxellCamps SALIX ALBA illustracienciaSalix alba (salze). / Meritxell Campos

En un altre context, pot interessar-nos més representar l’hàbitat en què creixen aquests arbres. En aquest cas, potser no ens interesse detallar tant la forma dels arbres sinó la seua disposició en el paisatge i la seua relació amb altres vegetals o animals. Traços senzills amb tinta i diferents opacitats i tons d’aquarel•la ens poden ajudar a delimitar els diferents nivells de profunditat.

Consell expert: el carbonet és una bona tècnica per a observar, analitzar i practicar les diferents densitats de fullatge.

Atreveix-te i experimenta!

Esperem que aquests consells t’ajuden i animen a donar les teues primeres passes en la il·lustració botànica. Si necessites formació especialitzada, et convidem a entrar al lloc web d’Illustraciencia i reservar la teua plaça per al curs que es realitzarà al juny al Jardí Botànic de la Universitat de València. Però recorda que per a millorar, el més important és seguir practicant!

Etiquetes
Divulguem i premiem la il·lustració científica i de natura des de 2009. Organitzem el premi internacional Illustraciencia, exposicions itinerants i cursos d'il·lustració científica. El nostre lema: aprenem dibuixant!
extern Signatura Espores
Send this to a friend