Com dibuixar flors amb Illustraciencia

Les il·lustracions botàniques han estat presents des de temps immemorials. Ja en l’antic Egipte, les plantes comptaven amb la seua pròpia iconografia en els gravats d’escultures i monuments. Més endavant, en l’època dels grans exploradors, es va veure la necessitat de registrar totes aquelles espècies trobades en terres llunyanes. Ara com ara, encara comptem amb les obres d’antigues il·lustradores com Hellen Hutchins (1785-1815), considerada la primera dona botànica d’Irlanda, o Margaret Lilian Flockton (1861-1953), primera litògrafa i il·lustradora botànica del Real Jardí Botànic de Sydney.

La il·lustració botànica ens transporta i informa no solament de les espècies vegetals de l’actualitat sinó també d’aquelles ja extintes. A continuació us oferim un parell d’anotacions per a retratar les parts més belles i acolorides del món vegetal: les flors.

Primeres passes

El primer que cal tenir en compte és que hem de mantenir les proporcions de les diferents parts de la planta. Quant mesura la tija? Com es disposen les diferents ramificacions? Quina és la grandària de la flor respecte als altres elements? Una bona manera d’abordar aquestes qüestions és ajudar-nos d’una retícula per a dibuixar el contorn i les principals parts de la planta de forma correcta. A partir d’ací, podrem començar amb els detalls.

Començarem dibuixant el contorn de la flor i l’adreça de les fulles. En general, podem dibuixar les flors més senzilles començant amb un cercle o el·lipse. En el seu interior, dibuixarem tants diàmetres com a pètals tinga aqueixa flor, que ens permetran posicionar els pètals dins del contorn circular (podeu veure un vídeo de John Muir Laws al respecte ací). En el centre, no hem d’oblidar dibuixar els estams i el pistil si es veu. En les fulles i els pètals, marcarem les nervadures també seguint la seua direcció. I, en quant a la tija, aplicarem les ombres igual que sobre un cilindre, amb línies que segueixen la forma de la planta.

En blanc i negre o a color

En cas de dibuixar en blanc i negre, una suau gradació de grisos aportarà delicadesa a la il·lustració. Podem utilitzar diferents instruments i tècniques, com el grafit o la tinta. En el primer cas, podem seguir la forma de les fulles i els pètals dibuixant línies per a representar les ombres. A major densitat de línies, més fosques seran. En el cas de la tija, aplicarem les ombres igual que sobre un cilindre, amb línies que segueixen la forma de la planta.

Si usem tinta, podem seguir el contorn del dibuix de manera lineal i aplicar els clarobscurs usant la tècnica del puntillisme. De la mateixa manera que amb les línies, a major densitat de punts, més foscos seran els tons. És important controlar açò per a aconseguir diferents gradacions de grisos. La tinta és una tècnica molt utilitzada en la il·lustració científica, ja que permet definir de manera nítida els diferents elements del dibuix.

Plumeria Rubra, de Maria Luisa Palanca. Tinta.
La il·lustració mostra tots els components de la planta: la inflorescència (a) i flor individual (f), les fulles (b), tiges i gemmes florals (c). Apareix també el fruit en baina que conté les llavors (f, g, h) així com la llavor alada (i). La tècnica utilitzada ha sigut la tinta. Mentre que el contorn és lineal, les ombres i relleus s’han aconseguit mitjançant la gradació de grisos obtinguda amb puntillisme.

Si volem crear una il·lustració a color, una de les tècniques més recomanades per als principiants podrien ser els llapis de colors. L’aplicació de les ombres i els relleus poden realitzar-se de la mateixa manera que amb el grafit. Els més atrevits poden servir-se de l’aquarel·la per a aportar color a les seues obres. L’ideal en usar aquesta tècnica, és humitejar amb un pinzell i aigua neteja la zona en la qual aplicarem el color. D’aquesta manera, el pigment s’estendrà de manera més uniforme. El paper ha de ser preferiblement porós i tenir un gramatge major de 130 gr. Comença amb tons clars com a base i veu afegint capes de color per a crear relleus i ombres, deixant en blanc els llocs corresponents a les lluentors.

Quaresmeira, de Laura Montserrat. Aquarel·la sobre paper.
Representa la flor de Tibouchina granulosa,una espècie d’arbre originari d’Amèrica del Sud. Les fulles són el·líptiques i estretes o lanceolades, de color verd fosc. Les flors, de cinc pètals, es disposen en panícules terminals erectes.

Consell expert

Pel que fa al nivell de detall al que hem d’arribar en les nostres il•lustracions, hem de preguntar-nos sempre el següent: “és imprescindible per a reconèixer a l’espècie?”. Si no ho és, pots ser més lax amb els detalls. I, al contrari: també pots ser tot el meticulós que vulgues, però sense arribar a “sobreaccentuar” les característiques del vegetal. Observa els dibuixos d’altres professionals de la il·lustració botànica i reflexiona sobre la seua representació de l’espècie.

Garra de León. Andrea Ugarte Prieto. Aquarel·la.
Garra de león és el nom donat a l’herbàcia Bomarea ovallei ,una espècie endèmica de Xile. De la família de les Alstroemeriácies, posseeix un rizoma i tiges gruixudes esteses en el sòl de fins a 2 metres de longitud. Les fulles són oposades, sinuades i tortes, oval-lanceolades i àpex agut. Habita en sòls pedregosos, a ple sol, en una restringida àrea costanera propera a Ovalle. Floreix solament durant el mes d’octubre amb flors roges reunides en inflorescències de fins a 10 cm de diàmetre. És una espècie classificada en perill d’extinció.

Azucena atigrada, Lilium lancifolium. Lucía Gómez Serra. Pintura a l’oli sobre tela.
El lliri tigrat (Lilium lancifolium) és una planta bulbosa originària de l’est d’Àsia (Xina, Japó i Corea) i pot arribar a mesurar de 120 a 180 cm d’alçada. Les flors mesuren al voltant de 9 cm, són de color ataronjat pastís, amb pètals motejats de color roig terrós intens, que esposen i guien als visitants pol·linitzadors cap al nèctar. Les parts masculines i femenines estan formades per sis estams amb anteres roig terrós i un pístil dotat d’un estil llarg culminat per l’estigma d’un mateix color. Aquestes flors solen estar cap per avall, amb els estams penjant cap al terra. La floració només es produeix a l’agost. Aquesta planta necessita molt sol i no pot créixer en sòls calcàris. Es fa servir en hibridacions degut a la seva facilitat de cultiu i bella floració.

Atreveix-te i experimenta!

Esperem que aquests consells t’ajuden i animen a donar els teus primers passos en la il·lustració botànica. Si necessites formació especialitzada per a convertir-te en un autèntic professional, Illustraciencia ofereix cursos en diferents ciutats al llarg de l’any. Però recorda que per a millorar, el més important és seguir practicant!