Volem un hort (o un Jardí), llibres per atrevir-se

T’ho veig a la cara, ja fa temps que mires amb enveja sana el balcó de la casa veïna en el llueixen uns testos a vesar de taquetes verdes i roges que imagines mengívoles, no pots amagar les ganes de ser una mica menys urbanita (tant si vius a la ciutat com si la teua llar és a un poble, molts pobles s’assemblen a urbs en petit) i començar a familiaritzar-te amb els cicles de la natura, allò que ens ofereix, què hem de fer per, en certa manera, domesticar-la. Les llibreries tenen infinites opcions en aquest sentit, i jo només n’he seleccionat quatre per tal que t’animes a donar el primer pas, i si amb ell animes a algun menut o menuda que tingues al teu voltant, el gaudi serà doble i no deixarà de créixer. Vols un hort o un jardí? Passa les pàgines, l’acció vindrà sola.  

El meu hort 

En aquesta història hi ha molts protagonistes, Sofia, la nena que va a passar les vacances a casa dels seus avis, també eixa família, que li ensenya tots els secrets del camp que treballen, i l’horta, sempre canviant i sempre generosa. Cadascú te un paper en la història, clar. Sofia es dedica a observar, descobrir i gaudir, que és el que li toca per l’edat que té. Amb ella veurem, a través d’ulls curiosos, tot allò que l’horta ens dona, i també tot allò que cal fer perquè ens ho done. La xiqueta, que treballa de valent i gaudeix de l’aire lliure, anirà posant-ho en pràctica de la mà dels avis, que amb les seues explicacions indirectament també instrueixen a qui te el plaer d’estar llegint. Regar, trasplantar, llevar les males herbes, observar la pol·linització, les tasques no acaben mai!  A banda, diferents personatges com Tom o Lluc, ajuden a fixar conceptes i idees necessàries per al fascinant món de les hortalisses.

I és que al final, aquest és un conte per posar en valor les verdures, que ja apareixen només començar el llibre, a les guardes,  classificades en vuit grups: les que són fruites, bulbs, flors, tubercles, fulles, arrels, les que són grans i les que són amb tiges. Mai es fa prou feina per a fomentar el seu consum, i ací els xiquets tasten pèsols com si foren llepolies. És possible? Només cal tindre gana i un paladar obert a nous sabors, tot que dir que són molt més bons que els bombons no se si és passar-se una mica, ho he de reconèixer. Però no ens oblidem de que també mengem flors, com les carxofes i el bròquil, així que és una font de descobriments. 

Sabem com, on i quan creixen les verdures? No totes són iguals, o és que les imaginem només a les caixes de fusta de la verdureria? De vegades hi ha moltes coses que , per no tenir-les del tot a prop, desconeixem o se’ns obliden, i acompanyant la Sofia sabrem també dels problemes amb les plagues, del compost, del vent que pot fer malbé les plantacions, i com no, del camí que recorren les hortalisses des d’on naixen fins al poble. Una ruta que acaba als mercats i els supermercats, i d’ahí a la nostra taula. 

La xiqueta, acabades les vacances, tornarà per la tardor i trobarà l’hort canviat. En aquest moment calen hotels d’insectes, i també realitzar les tasques d’hivern, quan el jardí se submergeix sota la neu. Que sembla que aleshores no hi ha res a fer, però sí, cal arrancar les verdures que s’han marcit i les plantes de les tomaqueres, netejar les eines i guardar-les al cobert, i també cremar verdures podrides o malaltes. Amb tots aquests coneixements, Sofia tornarà al seu balcó urbà, on veurem que també es pot intentar tenir un hort, encara que siga de dimensions molt reduïdes. I amb les moltes llavors i altres regals d’hivern dels seus avis, s’enceta una nova aventura. 

En el jardín 

Ací ens trobem amb un llibre gran, ple de pestanyes enormes, que és un regal per a la vista, perquè de forma senzilla i molt visual anem recorrent les estacions, i amb elles, anem veient com el Jardí muta i es transforma. I tal volta direu, com és que hi ha tants contes il·lustrats amb les estacions? Pot ser és una moda, però en realitat tot ve de la nostra necessitat de connexió amb la natura i de conèixer els cicles que la mouen, i que també ens marquen el ritme a nosaltres. En un entorn urbà, on cada vegada més les temperatures se suavitzen i en mirar per la finestra no sabries dir si és febrer o setembre, sempre és enriquidor tornar de prop a la caiguda de les fulles, a les granotes dels bassals, als pètals omplint tot de color. 

Si passegem per aquestes il·lustracions de línies senzilles i amb pocs detalls, per les seues grans taques de color, serà com passejar per un quadre abstracte. I en aquest passeig trobarem consells de jardineria i de plantació, com fer un esqueix, com recol·lectar o fer un dels famosos hotels d’insectes, descripcions botàniques, molts conceptes interessants i molts noms d’espècies amagades. Rosa i Bruno, que viuen al conte, tenen molta feina a fer i molt en què pensar, i ho comparteixen amb nosaltres. 

I no oblideu obrir totes i cadascuna de les pestanyes que trobareu, perquè també s’obrirà el vostre coneixement i descobrireu tot el que hi ha dins, per exemple, d’un bulb, d’un cobert, d’una gemma, d’una llavor, d’una carabassa… En aquest Jardí tots conviuen: fruits, insectes, flors, hortalisses, aus, i tots saben una cosa, que la natura té cicles i cada cicle té els seus encants, i que fins i tot, al final de l’hivern, encara que fa fred, també floreixen les mimoses. 

El huerto. Un libro para iluminar  

Sabeu allò de quan es diu que una cosa amaga molt més del que és? Doncs una mica així passa amb aquest àlbum il·lustrat que és sobre l’hort, però en realitat és també sobre anar descobrint secrets de tota la vida i processos que envolten el meravellós fet de plantar una llavor i tenir després, al cap d’un temps, un aliment davant nostre sobre el plat. 

Preneu seient en un lloc còmode i no massa il·luminat, i tingueu preparada una llanterneta. Amb ella anireu passant de pàgina en pàgina i, a banda de seguir la història d’unes llavoretes segrestades sense mala intenció per uns pardals, també anireu destapant tots els detalls que cada full ens té preparats. El joc d’ombres resultant us encantarà perquè les il·lustracions només estan completes quan estan il·luminades i això ens fa partícips, en certa manera, de la seua creació. 

Així, anirem seguint el rastre a les llavors de tomatera mentre ens relacionem amb tota la vida de conills, cucs, caragols, abelles, que comparteixen espai amb elles. La planta anirà creixent, i junt amb ella moltes altres que acabaran pintant el paisatge de carabasses, lletugues, creïlles, carlotes o carabassetes, i que després d’omplir el paisatge ompliran una cistella, el plat d’amanida i, a la fi, la nostra panxa. Perquè sempre està bé parar amb els menuts i menudes i contar, de forma divertida, que les verdures que tant ens agraden (o de vegades no), han estat tan xicotetes com és una llavor i han anat creixent de la terra fins a convertir-se amb el que són. Sembla màgia de la millor qualitat, com la dels contes de fades, amb la sort de que aquesta és real, i està a la natura. 

Manos a la tierra (crea tu propio jardín)

El títol convida a l’acció. Estàs disposat o disposada a tenir el teu jardí? Ens posem mans a la feina? La primera premissa és: tant se val on visques, si tens un gran camp o un xicotet balcó, el cas és tenir ganes de crear i passar-ho bé. 15 propostes sense necessitar quasi l’ajuda dels adults són tot un repte per als xicotets jardiners i jardineres. Per exemple, plantar cebetes i moniatos ens descobrirà com no sempre cal una llavor per a tenir planta. Però també podem agafar llavoretes de plantes aromàtiques que després podrem usar a la cuina. 

Hi ha una pàgina per als tipus de substrat, com fer compost o com saber si hem de regar. Coses bàsiques? No si estàs aventurant-te amb la jardineria per primera vegada! Aquesta informació útil s’intercala amb les pàgines de les activitats. Qui són els pol·linitzadors i on estan? Saps que poden ser xicotets com un insecte , transparents com el vent o cantors com petites aus? També hi ha consells útils per a portar un diari del teu jardí, perquè com més l’observes més et sorprendràs i més aprendràs sobre ell! A més, està ple de vida que pots descobrir, com parotets, aranyes, formigues, marietes…

Es pot gaudir de la natura d’una forma passiva i anar al camp a gaudir de tot allò que ens ofereix el paisatge, però també podem ser part activa del procés de renaturalitzar allò que veiem al voltant, i a més passar-ho bé! I si convidem als insectes a passar temporades a prop nostre construint-los un hotel? O convida a les aus a menjar oferint-los allò que més els agrada. Podem preparar boles de llavors i plantar-les o regalar-les, perquè en posar-les en algun lloc i regar-les o esperar que ploga, en un temps es farà la màgia de la que parlàvem abans! I les idees no s’acaben, imagina fer el teu propi kokedama, basat en una tècnica japonesa per a crear un test que estiga viu, crear un terrari i veure  natura en la teua tauleta de nit només alçar-te, i fins i tot construir una cabana i cobrir-la de plantes de fava. 

Les il·lustracions d’aquest llibre son xicotetes làmines plenes de creativitat que encenen automàticament en nosaltres l’esperit jardiner i explorador dels secrets de la natura. Si la nostra casa està envoltada de jardí, ens conduirà a treure-li el màxim rendiment, i si el que tenim és un balcó, podrem convertir-lo en la nostra jungla en miniatura particular. Ens posem mans a la terra?