No és una biblioteca qualsevol!
Amb motiu de la setmana internacional de les Biblioteques, els amants de la botànica trobaran el seu oasi a València a través d’una biblioteca distinta a la resta. Sent particular, acollidora i altament especialitzada, gira al voltant de la llavor del seu fundador. Ens acompanyes a descobrir la biblioteca valenciana més important en l’àmbit de la botànica?
La Biblioteca José Pizcueta del Jardí Botànic és tot un símbol per al conjunt de la Universitat de València. És un autèntic referent en biologia vegetal mitjançant els seus 10.000 volums en paper que alberguen les seues instal·lacions. La Revista Espores ja ha publicat un espècie d’homenatge al vital paper que du a terme el Banc de Germoplasma i l’Herbari, però i la Biblioteca? Ha arribat el moment de visibilitzar i valorar com es mereix el tronc bibliogràfic, el llegat cultural i el sentit històric de tot el que ha arribat a ser el Jardí Botànic de València des de fa més de dos segles.
L’essència de la biblioteca és donar suport especialment als professionals d’aquest Jardí, en la recerca i documentació de les col·leccions botàniques; així com als usuaris externs que estiguen interessats en endinsar-se en el món de les plantes.
Qui és José Pizcueta?
La Biblioteca del Botànic està dedicada al conegut metge, botànic i professor universitari José Pizcueta i Donday. Doctorat en filosofia (1809) i medicina (1817), 12 anys més tard obtindria la càtedra de Botànica després de realitzar els seus estudis de Sistemàtica al Reial Jardí Botànic de Madrid baix l’ensenyament dels deixebles de Cavanilles. Pizcueta seria catapultat a la direcció del Jardí Botànic (1820-1867) i reorganitzaria l’espai després de la Guerra de Independència. Seria el moment en què el Jardí viuria el major esplendor de la seua història, degut a la intensa activitat d’ordenació i l’augment de les col·leccions de plantes. A més, tingué lloc la modernització de l’Escola Botànica i la construcció d’unes instal·lacions adequades (l’antic hivernacle de fusta de 30 m de llarg) per a l’aclimatació i el cultiu d’espècies exòtiques.
Part de l’herència literària del Dr Pizcueta. Imatge de Jose Aparici
Vitrines corresponents al fons antic de la Biblioteca. Imatge de José Aparici
El Dr. Pizcueta dotà al Jardí d’un extens herbari i llegat divulgatiu, i així ha quedat reflectit a dia d’avui. A principis del segle passat, els seus hereus aportaren la seua biblioteca personal, conformant el cor de la col·lecció antiga de l’actual biblioteca i formada per llibres de botànica general i flores dels segles XVIII i XIX. Amb aquest origen, la biblioteca s’enriquí al llarg de dècades mitjançant altres donacions difícils d’adquirir d’altra forma i de compres específiques. Completant aquest fons antic, altres obres il·lustrades amb magnífics gravats calcogràfics i làmines acolorides amb una qualitat admirable que les tècniques fotogràfiques més avançades no han aconseguit suplantar.
L’esplèndid ventall d’àrees de coneixement
A trets generals, aquest espai ens ofereix grans possibilitats d’aprendre i d’explorar les plantes des de diverses matèries: botànica general, etnobotànica (plantes medicinals) fisiologia i conservació vegetal, ecologia de la restauració, disseny i gestió de jardins, arquitectura paisatgística, jardineria (horticultura), fitopatologia, fitogeografia (plantes cultivades) i ecologia del sòl. I això no ho és tot, a més podem trobar estudis de farmacologia, embriologia, silvicultura (boscos) i flores del món; però sobretot, la nostra flora, la mediterrània. Tot una gran oferta temàtica disponible i resguardada mitjançant llibres, revistes especialitzades, de divulgació científica, separates de revistes, o parts de monografies. A més de la presència de tesis doctorals, memòries de grau, literatura gris i un extens repertori de documents audiovisuals.
Localització de la biblioteca José Pizcueta
La llista del conjunt d’àrees de coneixement presents en les seccions en què s’estructura la Biblioteca no deixa indiferent a ningú. El pilar temàtic més representat és òbviament el de la nomenclatura (botànica sistemàtica) amb diversos estudis de famílies vegetals. L’accés a tots els documents (llibres, revistes, recursos electrònics i en línia, enregistraments sonors, mapes, etc.) i al fons antic (manuscrits, llibres impresos des de el segle XVIII fins al XX) i altra informació de qualitat es pot realitzar a través de l’eina de descobriment Trobes+ i el catàleg Trobes.
La Biblioteca i la seua col·lecció general
La col·lecció general es divideix en llibres (monografies impreses, fonts acadèmiques de referència, diccionaris, tesis doctorals, memòries de llicenciatura i projectes de fi de grau o altres docents ja catalogats i donats…), els materials rars (la col·lecció de facsímils i revistes botàniques i hortícoles publicades als inicis del segle passat), publicacions periòdiques (revistes, butlletins i informes anuals, separates) o arxius verticals (fullets, retalls de diaris, extractes). Altres materials especials estan composats per mapes (geològics, topogràfics, forestals i de vegetació), així com didàctics i digitals (inclosos 17 microfilms de l’arxiu personal de Cavanilles, que es conserva des de 1992 al Reial Jardí Botànic de Madrid).
La secció de separates és una especialitat bibliogràfica molt peculiar: capítols de llibres o articles de revista publicats independentment. Imatge de Jose Aparici.
L’actual biblioteca integra tant col·leccions històriques com noves, el domini de les revistes i els llibres electrònics reflecteixen l’evolució en la investigació científica, des de fa uns anys. I és que aquesta híbrida hemeroteca manté els números de les revistes de divulgació científica en paper. La subscripció a les bases de dades bibliogràfiques i l’accés obert a les noves edicions de les revistes electròniques a text complet completen la col·lecció de consulta.
L’àlbum familiar del Jardí
Podríem pensar que la Biblioteca és el tresor familiar del Botànic, donat que conserva com si d’un cronograma de records es tractés, un arxiu local de gran interès històric. Aquest conforma el patrimoni cultural de l’activitat de l’edifici, recollint el conjunt de publicacions realitzades pel personal del Jardí. Les arrels dels materials locals col·leccionats passats son el fonament del present i estimularà la producció dels futurs fruits. Entre les publicacions més antigues i valorades es troben: Elogio histórico de D. José Antonio Cavanilles (1830) i Enumeratio plantarum Horti Botanici Valentini (1856). A més, materials d’arxiu (documents institucionals i històrics del Jardí Botànic ja siguen fotografies, impressions o pel·lícules) i plànols del Jardí (treballs per a projectes de construcció). Els vídeos, DVD i CD-ROM també tenen el seu propi espai amb enregistraments de conferències realitzades al Botànic, per exemple de jardineria i horticultura, entre altres.
Última remodelació de l’Umbracle del Jardí Botànic de la UV. Cortesia de la Biblioteca José Pizcueta
Viatjant per l’arxiu local, destaquem distintes fites científiques com els Arxius personals de José Pardo Sastrón i de Ignacio Docavo Albertí Catalogus, reflectint tot els seus conjunts de manuscrits científics com inventaris. També l’emblemàtic Seminum (1919-1989), Index Seminum (1991-2007), Catàleg de plantes de l’Escola Botànica (1888), Llibretes de sembra recol·lectades del Jardí (1892-1914) o de sembra (1927-1978). Hui per hui, l’avanç informàtic ha permès vertebrar totes aquestes dades…com avança el temps!. Tant els plànols de l’edifici d’investigació, hivernacles i umbracles com el seu posterior projecte tècnic de restauració i rehabilitació (1988), o l’extensa col·lecció de cartells d’exposicions celebrades també posseeixen el seu racó privilegiat.
Però sens dubte, la col·lecció local s’agenolla a la seua columna vertebral: el conjunt de monografies botàniques editades per personal del Jardí com el naturalista Manuel Costa, Antoni Aguilella o José Plumed; tot i que tots els departaments del Jardí aporten les seues publicacions. Obres com El Jardí Botànic de la Universitat de València (2001), Dibuixar la Natura (2002), Jocs Florals a Cavanilles i Un Bosque en la Ciudad (2005), El Bosc Inanimat i la Natura Viva (2007), Botànic-Jesuïted. Un paisatge compartit (2008)… També, la guia del Jardí Botànic de la UV: Un oasi en la ciutat (2010) o El Jardí animat (2015) amb interessants propostes didàctiques per a gaudir de les plantes. Monografies botàniques cuidades al detall, com la recent trilogia composada per Les Palmeres (2013), Els Cítrics (2015) amb un homenatge a un cultiu de gran tradició a les nostres terres amb la col·laboració de la revista Mètode i l’IVIA; i per últim, l’Arbreda Monumental (2016). Aquesta és la guia descriptiva dedicada als 65 arbres singulars més simbòlics, destacables del Jardí Botànic, permetent el nostre aterratge en els principals boscos del planeta. En definitiva, és la col·lecció divulgativa més arrelada al Botànic.
La influència de la biblioteca botànica líder del territori valencià.
Com a biblioteca temàtica del Sistema de Biblioteques i Documentació de la Universitat de València, especialitzada en botànica i horticultura, pretén ser tot un referent en l’àmbit autonòmic. Selecciona el conjunt de materials impresos i digitals amb la finalitat de ser compartits amb altres biblioteques, jardins botànics, museus i altres institucions arreu de l’estat espanyol i altres parts del món.
Tractant el mateix camp disciplinari, la biblioteca ha elaborat un complet catàleg d’accés a d’altres biblioteques virtuals i digitals, com per exemple: la Biblioteca del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, la Biblioteca Valenciana Digital (BIVALDI), la Biblioteca del Reial Jardí Botànic de Madrid, la Biblioteca Digital Jolube, la Biblioteca del Patrimoni de la Biodiversitat d’Europa (BHL-Europe) o la Botanicus Digital Library del Jardí Botànic de Missouri.
La Sala de Lectura de la Biblioteca. Cortesia de la Biblioteca José Pizcueta
També s’han recollit enllaços de bases de dades i entitats capdavanteres com ara l’Associació Ibero-Macaronésica de Jardins Botànics, l’Associació Espanyola de Fitosociologia (AEFA) o la Societat Espanyola de Biologia de la Conservació de Plantes (SEBICOP), entre altres. La clau és evident: ampliar l’accés a la informació a través de recursos compartits, en l’àmbit de la botànica.
Des de la seua fundació i dia darrere dia, la Biblioteca José Pizcueta del JB de la UV, formada per la seua responsable Mª José Borràs i el tècnic Javier Barrachina, s’esforça en proporcionar de forma atenta i puntual el conjunt de recursos documentals electrònics i impresos en l’àmbit de la botànica, tan als usuaris externs com salvant de més d’un atac de nervis a professionals de la casa! Recopila i preserva materials per al seu ús actual i futur, a l’hora que dóna suport als objectius bàsics d’aquesta institució: la ciència, la docència, la cultura i la natura. Si vols saber més d’aquesta biblioteca entra a la seua pròpia web, al seu blog o al blog del Servei de Biblioteques de la UV.
Prompte publicarem un altre article presentant tota l’oferta de serveis que es troben al teu abast en aquesta peculiar biblioteca, la nostra! Fins la pròxima!
Signatura Espores