Llibres contra la ceguesa vegetal

L’expressió plant blindness va ser encunyada pels botànics James H. Wandersee i Elisabeth Schussler a finals dels anys noranta i fa referència a la incapacitat humana per a veure o notar les plantes en la vida quotidiana, però també la ignorància o desconeixement de les plantes de l’entorn. A partir d’un estudi realitzat als Estats Units amb escolars d’entre 9 i 16 anys, varen constatar que preferien els animals a les plantes, tot i que aquestes últimes formen l’hàbitat de la majoria dels animals. Preocupats per l’alfabetització natural del seu país, Wandersee i Schussler van llançar una campanya dirigida als professors de ciències per a augmentar el coneixement sobre les plantes precisament amb el lema “Previndre la ceguesa de les plantes”.

Què caracteritza la ceguesa vegetal?

La ceguesa vegetal és bàsicament la incapacitat de veure o notar les plantes en el propi entorn, de reconèixer la importància que tenen en la biosfera i en la vida humana. No veure les característiques estètiques i biològiques úniques de les formes de vida vegetal: color, diversitat, reproducció, olor, grandària, sabor i, per últim, la classificació antropocèntrica equivocada de que les plantes són inferiors als animals i indignes de consideració. Segons els mateixos autors, les persones afectades per aquesta ceguesa pensen que les plantes són el teló de fons de la vida animal. En paraules de Aina S. Erice, és la ceguesa vegetal la que dirigeix la nostra mirada cap a la papallona i ignora la planta sobre la qual es posa.

I que causa aquesta ceguesa? Dues raons se suggereixen com responsables de la ceguesa: la naturalesa humana i la cultura. Hi ha diferències reals en el nostre sistema visual en la manera en la que processa les imatges dels animals i les plantes: els animals són més fàcils de reconéixer i capten la nostra atenció més ràpidament. Les plantes no es mouen, són del mateix color, creixen agrupades i el nostre cervell no les distingeix tan fàcilment, processa la imatge més lentament. Pel que fa a les raons culturals, les persones sabem menys de plantes que d’animals: la falta d’experiències significatives amb les plantes en un entorn educacional, social o cultural, el seu desconeixement, ens impedeix reconéixer-les: només valorem el que coneixem.

La ceguesa vegetal s’ha relacionat amb el “desordre de dèficit de naturalesa”, un concepte no reconegut per la comunitat mèdica que va ser introduït per Richard Louv l’any 2005 (Los Últimos niños en el bosque : salvemos a nuestros hijos del trastorno por déficit de naturaleza), que fa referència a la manca d’exposició de la població, especialment infantil, a l’entorn natural, que pot tindre implicacions en la salut de les generacions venidores i, inclús, de la Terra. Però això és altre tema. O no.

I què podem fer-hi per evitar-la? Incrementar la freqüència i varietat de maneres de veure les plantes, dissenyar activitats al voltant de les plantes, augmentar la representació de les plantes en els llibres escolars de ciències i en art i personatges de ficció són algunes de les iniciatives suggerides.

Llibres per a recuperar la visió vegetal

Per a reconnectar amb la natura, recomanem tres títols amb propostes d’activitats per a realitzar a l’aire lliure: Vitamina N: Guía esencial para una vida rica en naturaleza, de Richard Louv, autor que va definir el “desordre de dèficit de naturalesa”; Compartir la naturaleza. Juegos y actividades para reconectar con la naturaleza, para todas las edades que utilitza la metodología de l’Aprenentatge fluid (Flow Learning) com a estrategia per a que l’aprentatge siga una experiència divertida, dinámica i edificant en quatre etapes: despertar l’entusiasme, enfocar l’atenció, oferir una experiencia directa i compartir la inspiració.

I una tercera recomanació: Ahí fuera: guía para descubrir la naturaleza amb el què es pretén despertar la curiositat sobre la flora, la fauna i altres aspectes del món natural que ens envolta. Inclou més propostes d’activitats i més de 100 il·lustracions de plantes i animals.

El llibre El Jardín del Prado: un paseo botánico por las obras de los grandes maestros, de Eduardo Barba, ens ensenya un altra manera de veure i disfrutar l’art, posant l’atenció en les plantes representades, i apreciar-les no només com a part de l’escenari o decorat de la pintura. En l’art, les plantes poden parlar de cultura, de tradició, de biodiversitat, i tenen un significat simbòlic. L’autor, Eduardo Barba, fa una interessant reflexió basada en una cita de Carles Linneo “Nomina si nescis, perit et cognitiu rerum”: si ignores el nom de les coses, desapareix també el que saps de elles, si no som capaços de mencionar els arbres que ens donen ombra als carrers de camí a casa, poc ens van a importar eixos arbres el dia de demà.

Un síntoma de que hem recuperat la visió de les plantes és conéixer aquelles del nostre entorn i saber per a què s’utilitzen, plantes que pertanyen a la nostra història, cultura i tradicions. Per a això receptem tres llibres: El libro de las plantas olvidadas: una recuperación de los usos tradicionales de nuestras plantas, de Aina S. Erice, conté una mostra de plantes comestibles, medicinals, decoratives o mel·líferes que poden ser rellevants per a nosaltres. Plantes valencianes: descripció i usos tradicionals ens invita a conèixer les plantes que tenim al voltant i saber un poc més sobre els usos populars tradicionals que se’ls atribueixen amb la intenció de contribuir a preservar aquesta saviesa popular per a les pròximes generacions. Per últim, Herbari: viure amb les plantes, un recorregut per algunes de les arbres, arbustos i mates, silvestres o cultivades, característiques del nostre paisatge. Amb una combinació de saviesa popular i coneixements científics, i abundants fotografies, ens apropen a plantes com la garrofera, l’olivera, la palma, el baladre o la figuera de pala.

Per acabar, fem una reflexió sobre la seua importancia per a la vida i el manteniment dels hàbitats. La naturaleza de la naturaleza: ¿Por qué la necesitamos? ens dona unes quantes raons de pes per les quals hem de preservar la biodiversitat de la Terra i ens explica per què la nostra supervivència depèn de totes les espècies (microbis, mamífers, algues o taurons) que formen el teixit interdependent que és la biosfera.

Recuperar la visió i ser sensible al món vegetal és clau per a frenar la pèrdua de la biodiversitat provocada per la destrucció dels hàbitats i, com diuen els experts, treballar en educació, sensibilització i conservació. Tant si necessites el tractament complet o només una part, com si vols tindre una visió vegetal total, trobaràs aquests i més llibres a la Biblioteca del Jardí Botànic, a la segona planta de l’edifici d’investigació.