El llibre il·lustrat de natura, el regal perfecte

Dicen que no hablan las plantas

Dicen que no hablan las plantes. Pero no es cierto. Hablan, nos hablan. Dicen, nos dicen: sin amor por el suelo que pisáis, el aire que respiráis, los mares que navegáis, los bosques que recorréis y los animales que os acompañan en el camino, no tendréis futuro ni luz.

El títol d’aquesta deliciosa proposta poètica il·lustrada està dedicat al primer vers d’un poema de Rosalía de Castro. No és cert, conclou l’escriptora, que les plantes no parlen, perquè murmuren i exclamen sobre ella. Quantes altres coses ens diuen les plantes? Han murmurat a cau d’orella de tots els poetes que s’han inspirat en les flors, els arbres o el clima per a omplir de rimes els seus quaderns? Desenes de poemes classificats per estacions venen a respondre a aquestes preguntes. A aquestes i a moltes altres, tantes com se’ns ocórrega formular. Perquè si busques bé, la poesia pot arribar a tindre totes les respostes.

Aquest llibre suposa retrobar-se amb Federico García Lorca, Delmira Agustini, César Vallejo, Margarita Hickey, Miguel de Unamuno, Adela Zamudio, Ruben Darío, Sor Juana Inés de la Cruz, i fins a trenta-cinc veus, cadascuna d’elles més tendra i més precisa. La selecció de poemes està plena de referències a la primavera i a l’hivern, al temps, al vol de les aus, a l’estiu alegre, a la callada tardor, als camins que ens acompanyen en el nostre recorregut propi. Els sentiments que guardem en les diferents èpoques de l’any, les emocions que ens pot suscitar un passeig a l’aire lliure, estan totes reflectides en algun dels versos que es plasmen en l’àlbum.

Cada doble pàgina és un moment detingut en si mateix. Podem llegir el poema, sentir-lo, compartir-lo, però serà sense obviar la il·lustració que l’acompanya, en un delicat equilibri per aportar llum, o desassossec, o somriure encès, la cosa que corresponga a cada vers. Així, entrem de puntetes en els qui van veure en la natura, com tants altres, un llenç en blanc, però no per al seu pinzell en aquest cas, sinó per a la seua ploma. La rosa de tardor de Leopoldo Lugones, els pensaments, també de tardor, de María Monvel, les papallones de gener de Luis Gonzaga Urbina, la cigarra de Salvador Rueda, la plaça d’hivern de Alfonsina Storni, i tantes altres referències a la font infinita d’inspiració que és la natura.

Diuen que no parlen les plantes, però no és cert, i amb aquest llibre il·lustrat ens convertim en convidats privilegiats de la seua conversa. Podem aportar el que vulguem, o simplement, escoltar.

El dia de la natura

Els dies són curts i les llargues i gèlides nits t’anuncien que l’hivern ja és ací. El món ha canviat de color: del verd al gris. Hi ha pocs senyals de vida al jardí o en els camps, ja que tant les plantes com els animals s’amaguen del fred.

Hem dedicat en aquesta secció algunes ressenyes a llibres que recullen el pas de les estacions en la natura, recomanant-los sempre en percebre la nostra forta desconnexió d’aquests cicles (actualment fins i tot desdibuixats per l’oscil·lació de les temperatures), i també per la necessitat d’entendre’ls per a acostar-nos a un millor consum de producte de temporada, a un descobriment de què esperar quan anem al camp i per què, i a una posada en valor del que cada època pot oferir-nos. No sols és bonic el paisatge a la primavera, si sabem veure’l i apreciar-lo.

En El dia de la natura ens passejarem per les quatre estacions i ens detindrem en cada detall a un nivell inesperat, perquè els autors ens mostren plantes, animals i relleu, les seues formes i comportaments, i les característiques del clima, tot en una llista d’escenaris que es repetiran en cadascuna: el jardí, l’horta, el bosc, la masia, el camp, l’estany, l’horta i, finalment, el carrer, on també hi ha elements canviants en els parterres, en les copes dels arbres i als balcons.

Així, la fruita madura de tardor és devorada per les vespes exploradores, mentre les avellanes cauen dels arbres, al jardí es preparen per a les gelades, s’arranquen les cebes i se celebra una alegre festa de la collita. Les branques pelades hivernals contemplen la catifa de molsa, les ovelles es camuflen en la neu, es canten nadales als carrers al costat del vesc i les granotes dormen en el fons de l’estany. Més endavant, els ocells despleguen tots els seus cants a la primavera oferint un concert que competeix en protagonisme amb l’esclat dels brots, els arbres fruiters es cobreixen de flors blanques i rosa que cauen a terra com confetti i l’agricultor prepara la terra amb el seu tractor per a sembrar-la. I arriba l’estiu, i amb ell els dies llargs i càlids, les pastures dels cérvols, les hortes a vessar de colors per a recol·lectar, els ratolins robant xicotets grans i els fruiters amb les branques doblegades pel pes dels fruits que ens fan la boca aigua.

Que ràpid passa el temps! De seguida arriba un nou període, un nou cicle. Potser aquest àlbum il·lustrat ens ajuda a detenir-nos un poc, a parar atenció als canvis, i a ser conscients que canviar d’estació no és només canviar la roba de l’armari.

A veces el bosque…

A veces el bosque… es un restaurante de miles de estrelles. El bosque nos abre sus puertas y nos ofrece manjares y remedios para nuestros males. El único pago requerido: coger tan solo lo necesario, respetar y no malgastar lo tomado, y dar gracias por el regalo.

Diuen els autors que aquest llibre és per a llegir en l’escorça dels arbres i en els misteris de la teua mirada. Aquest poètic suggeriment ens dona una mesura del que trobarem en aquest àlbum il·lustrat, en el qual un xicotet follet mimetitzat amb l’entorn pel seu barret en forma de bolet ens acompanya per totes les coses que és un bosc al mateix temps. I és que intuïm, però no imaginem en realitat, quanta vida s’amaga en el centre mateix de la densitat boscosa.

Ens trobarem amb un conte per a descobrir com en el bosc apareixen relacions de supervivència i cooperació, com ballen els ritmes de les estacions, de la llum i de l’aigua, i quin paper té en tot això el maleït canvi climàtic. Estem davant un món en miniatura, un vertader univers format per insectes, fongs, bacteris, molses, líquens. En definitiva, un altre bosc petitíssim. També és un museu d’artificis, amb fruits no comestibles i fulles que no són fulles. És una biblioteca, on llegir anells en els arbres, on aprendre la seua història. És un joc de pistes, és un rastre infinit si sabem seguir les petjades.

I així, pàgina a pàgina, el nostre ulls s’aniran obrint cada vegada més davant els breus relats que el donyet ens mostra en el seu viatge per totes les capes del bosc, no sols les més visibles, com les branques dels arbres, els nius i refugis dels animals, la fullaraca i, seguint cap al fons, tota la vida del subsol. Hi ha altres capes, perquè el bosc és artista i ens regala obres inèdites, perquè sap guardar silenci quan ha de fer-ho, perquè espera el moment adequat, ens alimenta, és un regne que al mateix temps no té fronteres, inspira, atrau, acull. Potser en llegir-ho ens sembla ofensivament obvi, però és molt possible que no naveguem per eixes capes si no fullegem i assaborim llibres il·lustrats com aquest.

Perquè com sàviament et recomanen les seues pàgines, per a llegir aquest llibre no sols fa falta un bosc, també un pal per a inventar el camí, i temps, i preguntes, i deixar-se sorprendre. Mai deixes de sorprendre’t, fins i tot pels diminuts detalls que amaga un immens bosc.

Territorio flor

Todo el mundo admira las flores, pero si emprendes este viaje sabrás muchas más cosas: que las flores se comen, se beben, se huelen, se ríen, se lloran; que las flores dicen te quiero, te odio, te pienso, soy tu amigo, quiero verte…

El món és un vertader territori flor. Les flors sedueixen en totes les cultures, adquireixen simbolisme, apareixen en els moments importants, i omplin de color paisatges, teixits, quadres… i aquest llibre. Sempre hi ha una cosa nova que aprendre d’una flor, ho descobrim pel nostre compte, potser apareix en una pel·lícula, ens cau com a dada en una conversa. Per això és interessant submergir-se en les pàgines d’aquest quadern que, a mode de pètals, van enriquint encara més l’atractiu que desperten les flors en nosaltres.

Viatjarem a través dels cinc continents amb elles, recorrent costums i significats, veient-les en el seu propi ambient, sempre envoltades en les il·lustracions de persones, animals, objectes i elements representatius de l’entorn en el qual les situen. D’on és originària la estrelítzia o au del paradís i en quin clima se sent més còmoda? Quantes espècies diferents hi ha de passiflora? Què simbolitzen els narcisos i quant duren en flor? Quan floreix la hortènsia o quina és la flor nacional d’Itàlia? Setze flors que sabem identificar perfectament però de les quals segurament ho ignorem quasi tot.

Aquest és un àlbum de flors, és un àlbum de postals, és la prova de com estan de presents els rams, les corones, les garlandes, els arranjaments i les floracions salvatges en el nostre món. El seu paper, en cada lloc i en cada època, és diferent, igual que el llenguatge que pot extraure’s del seu ús. Potser això ara ens sembla estrany i sense sentit, però en un moment en el qual la comunicació ens uneix tant, i al temps, ens deixa tan sols, podria ser bona idea aprendre a llançar missatges d’una altra manera, també amb flors.