Eines d’acció climàtica a l’abast. El nou assaig d’Andreu Escrivà

Estem davant d’una obra que, dit pel propi autor, no té com a objectiu ser un receptari d’accions davant la crisi climàtica. No es busca que la lectora acudisca a aquesta peça per a extraure iniciatives adequades per a introduir en la seua vida, ni oferir una ruta o tutorial a seguir per una ciutadania responsable… Tampoc està destinada a ser una obra científica plena de dades, gràfiques i referències de un miler d’articles per a demostrar quin és el model de vida adequat a seguir. Per contra, és una obra que convida a reflexionar sobre la crisi climàtica i a qüestionar el nostre estil de vida, i no des d’una perspectiva individual, sinó més bé col·lectiva. No vol ser una veu d’alarma més en aquesta situació, però si ens convida a ser conscients que hi ha actes que podem dur a terme i ens ajudaran a millorar.

Anem per parts…

L’obra està dividida en tres parts ben diferenciades. En la primera, ens posa en situació de com el fenomen ha aplegat a ser el que és avui en dia. A través d’un breu repàs històric a l’evolució del canvi climàtic exposa com fa ja més d’un segle hi havia prediccions encertades del que ocorreria si les concentracions de diòxid de carboni augmentaren, així mateix, ens parla de l’impacte de l’arribada del capitalisme, i com aquest va fomentar un mode de vida més individualista, on es prioritza el benefici propi front al col·lectiu. No obstant això, l’obra no assenyala cap culpable en concret, ja que considera que tots tenim part de culpa, i que, per tant, tota la societat ha de dur a terme accions que canvien completament aquest model de consum heretat.

Seguidament, en la segona part, es centra en desmuntar totes aquelles excuses  a les quals ens aferrem com a ciutadans per tal d’evitar les nostres responsabilitats davant al canvi climàtic, on segur cada lectora es sentirà identificada per una o varies. A través d’açò vol fer-nos veure que les excuses sols serveixen per a prolongar el problema i que generen la sensació que la crisi climàtica és una cosa que afectarà futures generacions. I ens convida a prendre consciència de que és un problema actual i que ja hi ha coses que podem fer, ja que no podem confiar que en el futur aparega la solució a tot.

I ara què fem?

Per últim, després de posar-nos en situació i llevar-nos les excuses del cap, estem preparats per a actuar. La premissa és clara, no podem millorar sense sacrificar el nostre mode de vida, i sobretot, les accions individuals no són suficients. Com defensa el propi autor “un muntó de rajoles no fa una casa, milions d’accions no resulten en una transformació social d’envergadura”,  per tant, cal avançar cap a les accions col·lectives. Replantejar-nos que fem amb el nostre temps, davant una societat que promou la idea de la hiperproductivitat, hem d’aprendre a parar sense sentir-nos culpables. En definitiva, el que busca és que ens qüestionem el nostre estil de vida, i que comencem actuar, però sempre de forma col·lectiva per tal d’aconseguir una verdadera transformació de la societat.

En general l’obra d’Andreu és una bona eina per a entendre com hem aplegat fins ací i com s’ha de respondre per a fer front a la crisi climàtica. No cal esperar una bíblia sobre el canvi climàtic amb els deu manaments de com frenar-lo, sinó una lectura amena, curta, que ajude a aquelles persones que es veuen perdudes en el moment d’actuar o han caigut en el derrotisme. Per a finalitzar, com fa Andreu, cal citar a Miquel Martí i Pol, “posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara […] Que tot està per fer i tot és possible”.