Jardins

7 febr. 2015

El Jardí Botànic de la Universitat de València

Autor: José Plumed

Hui visitem un oasi en la ciutat, el nostre propi Jardí, perquè us animeu a vindre a pesar del fred. Un pulmó de què gaudir sense deixar les comoditats, un espai per a la investigació, per a conservació, per a l’art, la música i la cultura en general, un Jardí Botànic al teu abast.

Abans d’establir-se a l’emplaçament actual, el Jardí Botànic va haver de provar sort des del segle XVI a diferents punts de la ciutat de València com a hort de simples vinculat als estudis de medicina i farmàcia fins que en 1802 s’establí a l’Hort de Tramoieres, on roman hui dia. A finals del segle XX comença un procés de restauració que acaba en l’any 2000 i que ompli de plantes els quadres abandonats i rehabilita les antigues instal.lacions. Es converteix, de nou, en un Jardí per a l’ensenyament i per a la recerca botànica.

 

Un llidoner de benvinguda i tres murs més
Un resum de l’esperit del Botànic en forma d’arbre gegant: el lledoner. L’edifici d’investigació es va construir al voltant d’aquest arbre tan típic a les alqueries valencianes de què tradicionalment s’ha obtingut fusta per la fabricació de les eines agrícoles. Una clara al.lusió a la vida camperola i als usos sostenibles de les plantes.

 

 lledonar

Lledoner de benvinguda. Celtis australis. Imatge de Wikipedia

 

El barandat de llevant està ornat amb portes que donen accés a una antiga sèquia del Túria que abastia el Molí de Rovella. El mur de ponent està entapissat per enfiladisses que donen color i vesteixen d’elegància el límit occidental del Jardí. Just a l’extrem oposat a l’entrada baix l’ombra del llidoner trobem el sinuós camí que ens convida a passejar per un bosc a peus d’arbres gegants: roures americans o pins pinyoners.

 

Els Jardins Botànics són museus vius que cal visitar amb calma però son pocs els qui gaudeixen del privilegi del temps així que hui us proposem un passeig pels imprescindibles. Perquè pugues entrar i fer una ullada a pesar de la pressa.

 

Un recorregut per als qui sempre tenen pressa
Entre els quatre espais limítrofs la vida es tiny de verd, groc, ocre o roig dependent de les estacions i com el hivern és la menys preferida de les estacions en el major dels casos, us convidem a fer una visita ràpida. Deixem per a primavera el plaer de recrear-se amb la botànica i visitem allò que és imprescindible. Deixant enrere el lledoner i entrant al Jardí pel corredor central veurem, al primer quadre a la dreta, les fulles amb forma de ventall del Gingko biloba i just al quadre de l’esquerra s’alcen les palmeres, formant un triangle de benvinguda.

 

ISS 4644 06823

Gingko biloba. Fruites i fulles tardorenques

 

Des de la plaça del magnoliers veurem la inquebrantable alzina i l’arbre de llana que ompli el camí central amb les punxes del seu tronc. Quin millor moment que el hivern per gaudir de la càlida atmosfera del Hivernacle Tropical on les plantes ens envolten i ens transporten a ambients llunyans. Una sensació oposada experimentem en visitar la Muntanyeta, l’únic espai elevat del Jardí que recrea els ecosistemes valencians des del bosc de ribera amb un rierol que el travessa fins la muntanya més familiar coberta d’aromàtiques.

 

Però els viatges no s’acaben perquè Amèrica en rep amb àloes i euforbiàcies. En deixar la Muntanyeta tornem a aventurar-nos en flores al.lòctones: la col.lecció de cactus que inclou la Caseta del Romaní, on troben refugi les espècies més delicades i el desafiants Lithops, que posen a prova la nostra capacitat per distingir la vida del que no ho és. I passant entre els recargolats camins de les crasses del nou continent arriben a un assolellat espai ple de paleres, piteres i cactus esfèrics o columnars. Un espectacle de formes.

 

caseta romani

Caseta del Romaní. Imatge de Wikipedia

 

Fent unes passes cap a l’extrem de llevant trobarem l’Horta de què no cal dir massa, sols gaudir del dinamisme d’aquest espai dedicat al conreu. Seguint amb el tema de les plantes útils, travessarem el jardí en paral.lel al bosc, al mur nord per arribar a la zona de simples, al sentit primer del nostre Jardí, les plantes medicinals o hort de simples. Un quadre vigilat per un pouet i flaquejat per un porta: una farmaciola que calia protegir d’aquells qui volien automedicar-se i un pouet don extraure aigua neta i fresca per prepara les sanadores infusions.

 

f14a855e71266fce000280ce97ff2b84 M

Pou homenatge a l’hort de simples a la zona dedicada a les plantes medicinals del Jardí

 

L’últim espai verd que visitarem és l’Umbracle on creixen aquelles plantes que no toleren massa bé el nostre sol i on la llum es tamisa per deixar créixer grans i verdíssimes fulles.

 

Què més he de saber?
Els objectius principals del Jardí Botànic de la Universitat de València son la divulgació, la popularització del món vegetal i dels usos sostenibles de les plantes, l’ensenyament i la recerca però açò no només s’aconsegueix mantenint vives les plantes sinó que cal treballar de forma multidisciplinar, per això, l’art té cabuda al nostre Jardí. La Sala d’Exposicions acull, a dia de hui l’exposició Naturalia que et convidem a visitar i l’Estufa Freda, un espai amb fins més eclèctics que prompte despertarà de la letargia hivernal.

 

 agenda 943

Naturalia, nova exposició al Jardí Botànic de la Universitat de València

 

A pesar que les hores de llum ja comencen a estirar-se, encara abelleix resguardar-se en les hores fosques per això et convidem que gaudeixes de l’Auditori Joan Plaça i dels nostres concerts: jazz, clàssica. Sols has de consultar la web o les xarxes socials per mantindre’t informat.

 

Però tornem a l’Edifici d’Investigació on la ciència es fa patent a través de la biodiversitat. Dues són les instal.lacions que treballen en aquest sentit, el Banc de Germoplasma on es conserva el 90 % de les espècies amenaçades rares o endèmiques de la comunitat valenciana en càmeres frigorífiques i l’Herbari on es conserves espècies premsades i dessecades per a la descripció i comparació amb altres exemplars. Dos institucions que representen el passat i el futur de la biodiversitat. Un fragment de la història s’emmagatzema en carpetes a l’Herbari mentre que les llavors del banc de germoplasma ens garanteixen un futur, al menys, tan verd com el present.

 

Llegir una etiqueta
Un tret que caracteritza un Jardí Botànic junt amb una distribució de les plantes organitzada és l’etiquetatge, per això, per concloure aquest recorregut pel Jardí Botànic de la Universitat de València, us ensenyarem a interpretar-les.

 

Jardin botanico de Valencia1

Jardí Botànic de la Universitat de València. Carrer Quart, nº 80

 

NÚMERO DE REFERÈNCIA: permet localitzar informació sobre la planta a una base de dades informàtica
NOM COMÚ: nom amb què es coneix la planta popularment
NOM CIENTÍFIC + AUTOR: nom de l’espècie (dues primeres paraules) i abreviatura dels autors o persones que la descrigueren per primera vegada.
LLOC D’ORIGEN: zona on creix la planta espontàniament.

 

Amb aquest recorregut esperem haver animat a aquells que, sent o no de València encara no heu conegut el Jardí. Passeu-lo, no cal tindre massa temps i les de tornar-hi us aplegaran una i altra vegada. Tornarem més endavant amb més informació i curiositats sobre aquest museu viu.

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.
Send this to a friend