EL BOTÀNIC DELS BALCANS
El Jardí Botànic de Kilkis és el més xicotet de Grècia en extensió però també un dels llocs preferits pels ecosturistes. Es tracta d’una petita joia enfilada entre muntanyes en la serralada de Kroussia en la qual conviuen més de 5.700 espècies, moltes d’elles en perill d’extinció.
Pot ser que la importància de Grècia com a civilització i epicentre del món clàssic suggerisca que el país estiga ple de Jardins Botànics equiparats a la seua grandiosa història, i en realitat així és. Per exemple, el Jardí Nacional d’Atenes, situat en ple centre de la capital hel·lena i inaugurat per la reina Amalia en 1839 (reobert definitivament al públic en 1923), té una superfície de 160.000 metres quadrats que acullen més de 500 tipus d’arbres entre els quals destaquen les varietats exòtiques recollides pel dissenyador del jardí, Friedrich Schimdt, que va realitzar expedicions per tot el món a la recerca de plantes rares.
També a Atenes es troba en Jardí Botànic Philodassiki, creat en 1899 per l’enginyer Andréas Kordellas i el silvicultor Constantinos Samios, amb l’objectiu de conrear les espècies amb les quals repoblar els pujols i voltants de la capital de Grècia. Així doncs, la peculiaritat d’aquest Botànic és el seu caràcter forestal que, unit al seu estat salvatge, li confereixen un atractiu especial i únic.
Jardí Nacional d’Atenes
Jardí Botànic Philodassiki
Atractiu per la seua relació amb la mitologia és el Jardí Botànic de Paphos, de visita obligada quan es visiten els famosos Banys d’Afrodita, un petit naixement d’aigua que apareix de les entranyes de la muntanya. Per a arribar fins a allí cal travessar un xicotet Botànic característic per la seua flora i fauna mediterrànies. Igualment atractiu i vinculat amb la història, en aquest cas científica, és el Jardí Botànic de Kos, una illa situada en l´Egeu Oriental, propera a la costa de Turquia i famosa per ser la pàtria de Hipòcrates.
I potser precisament per açò, per haver vist nàixer a un dels pares de la medicina, el Jardí Botànic de Kos alberga moltes plantes medicinals i aromàtiques com l’espígol, el timó, la menta o el romaní, i d’altres espècies autòctones desconegudes. També destaquen, igual que en tota l’illa, els fruiters com el plataner i el llimoner. El Botànic de Kos està situat prop del pujol que albergava el temple dedicat al déu de la salut, Asclepi, que incloïa un centre de curació, termes i una escola de medicina promoguda pel propi Hipòcrates.
Banys d’Afrodita
Jardí Botànic de Kos
Però d’entre tots aquests jardins hi ha un que destaca sobre la resta, per la bellesa del paratge i per les singularitats que hi ha en el seu interior. Es tracta del Jardí Botànic de Kilkis, també anomenat Botànic dels Balcans i situat només a 70 quilòmetres de Tessalònica. Aquest Jardí Botànic és un petit racó ple de biodiversitat situat a la meitat de la serralada de Kroussia, amb una part a Macedònia i una altra a Grècia, famosa per la seua excepcional flora que fa les delícies dels amants de la muntanya, els qui la recorren a través dels seus nombrosos camins i senderes forestals.
Entre aquests espinosos cims trobem, en la seua part més alta, el llac Doirani, amb la particularitat que les seues aigües són salades per estar comunicades amb el mar, i al sud de les muntanyes el bell llac Pikrolimni, amb un centre natural on pot gaudir-se d’una sessió de fang-teràpia i una altra gran varietat de tractaments per a la pell. Si a açò unim el proper jaciment arqueològic de Palatino, situat en la muntanya del mateix nom i famós per ser el lloc al que segons la tradició van fugir els supervivents de la mítica Troia, ens adonem que el Jardí Botànic dels Balcans apareix, com per art de màgia, en aquest enclavament únic per a convertir-se en una de les reserves de la biodiversitat més importants d’Europa.
Malgrat la quantitat d’història que l’envolta, el Botànic de Kilkis és molt jove (va ser fundat en 2001) i no gaire gran en extensió. Però encara així, en poc més d’una dècada s’ha convertit en un dels botànics més importants del seu país per la gran quantitat d’espècies que alberga i per ser un reflex de la riquíssima flora grega. És també un punt important per a la divulgació on s’organitzen exposicions i esdeveniments relacionats, sobretot, amb el respecte al medi ambient i la biodiversitat.
Llac Pikrolimni
Podriem dir que el jardí s’organitza de forma divulgativa i “instintiva”, presentant les espècies segons taxonomia, història o adaptació al medi. També és curiosa la seua disposició, poc habitual per a un Jardí Botànic. Seguint la tradició grega, prop de l’edifici central on està la sala d’exposicions estan les plantes útils, és a dir, les aromàtiques, medicinals i farmacèutiques com l’orenga o la sàlvia, i una mica més lluny, els fruiters. El centre del jardí està travessat per una imponent avinguda principal vorejada per una filera de freixes.
El Botànic de Kilkis alberga dins dels seus dominis l’Institut grec de Recerca d’Horticultura, i compta amb altre patrimoni com construccions realitzades en pedra i fusta. Passejant pels voltants d’aquesta institució científica trobarem senderes i rierols artificials i podrem gaudir de més de 5.000 espècies, moltes d’elles rares i d’altres en perill d’extinció. Destaquen els nombrosos boscos que es troben en el jardí i en el qual podem trobar espècies típiques del Mediterrani com els roures i les alzines. I si parlem d’arbres, cal fer esment obligatori a l’arboretum, situat en la part més alta del Botànic i que compta amb quasi quatre-centes espècies llenyoses nadives dels Balcans.
