Un jardí flotant carregat d’història
Llavors del canvi rescata les nombroses llavors que durant anys s’han acumulat al port de Bristol, degut a les aigües de llast, dels vaixells. Un projecte capdavanter al Regne Unit que convertirà un antic navili en tot un jardí flotant.
Quan la dissenyadora Gitta Gschwendtner i l’artista Maria Thereza Alves van decidir crear el jardí flotant “Llavors per al canvi” ho van fer amb un objectiu clar, preservar i reviure les llavors que havien quedat adherides als bucs del port de Bristol, un dels centres comercials més importants d’Anglaterra i d’Europa durant el segle XIX. D’aquesta forma, segons els experts, seria possible fer una reconstrucció de la història naval de la ciutat.
Les aigües de llast són emprades en navegació marítima per a procurar l’estabilitat d’un buc. Aquesta tècnica va ser desenvolupada a principis del segle XIX, i consisteix a prendre directament aigua de l’entorn en el qual es troba el buc en eixe moment, per a la inundació total o parcial d’uns dipòsits especialment dissenyats dins del casc que afegeixen pes i estabilitat al navili. El procés es pot invertir, és a dir, l’aigua també pot ser expulsada.
Aquest aigua, amb un pes equivalent aproximat de fins 100.000 tones, inclou sediments, éssers vius i tot tipus de microorganismes, que són transportats d’un lloc a un altre pel buc. Tenint en compte que generalment, fan llargs recorreguts intercontinentals, podem suposar que les aigües de llast transporten a estos polissons a milers de quilòmetres de distància.
Amb el pas dels anys, la tècnica de les aigües de llast ha esdevingut un problema mediambiental de primer ordre. En molts casos s’introduïen artificailment espècies exòtiques als ecosistemes que acabaren per desequilibrar-lo en entrar en competència amb espècies autòctones posat que podien comportar-se com invasores.
Un exemple clar en el nostre país va ser la introducció de la clòtxina zebra Dreissena polymorpha, una espècie originària del Mar Caspi i del Mar Negre molt invasiva que ha acabat amb gran part de la població vegetal i animal de diferents zones de la conca de l’Ebre. Com a conseqüència, aquest tipus de pràctiques van ser totalment prohïbides a partir del 1991.
El jardí Llavors per al canvi
El port de Bristol estava considetrat, junt amb el de Liverpool, un dels més importants del Regne Unit fins el segle XIX, i s’estima que el tràfic era d’uns 2.000 vaixells anuals que transportaven mercaderies o esclaus des d’Anglaterra fins a Àfrica, i d’Àfrica a Amèrica del Nord. Els esclaus eren venuts en les Índies Occidentals, on eren intercanviats per sucre en les plantacions de canya. Des del Carib tornaven de nou a Bristol. Des del Carib tornaven a Bristol Aquest eix Bristol-Àfrica-Carib-Bristol era continu, buidant i carregant aigua en cada un dels destins. Us imagineu la quantitat de llavors que podien transportar-se d’un port a un altre sense cap tipus de control?
Maria Thereza Alves va descobrir juntament amb un grup d’experts de la Universitat de Bristol, que les llavors que provenien del llast dels bucs podien romandre latents durant centenars d’anys al sediment dels rius i que en excavar-los podien recuperar-se per fer-les germinar i convertir-se en plantes. Així va començar aquest projecte de recuperació, en col.laboració amb el Jardí Botànic de la ciutat i l’Ajuntament de Bristol, que pretèn construir un jardí surant amb aquestes plantes com a testimoni de les relacions comercials i navals que la ciutat va entablir al llarg de la seua història. Un xicotet reducte de la vegetació de tots els llocs exòtics que recorregueren, amb espècies com la flor d’aranya (Nigella damascena), originària del nord d’Àfrica i de la conca mediterrània, un tipus de mill (Setaria viridis), de les zones temperades i càlides d’Euràsia, la cua de guineu (Amaranthus caudatus) de l’Amèrica tropical o fins i tot la figuera (Ficus carica) que es distribueix també per tota la conca mediterrània fins aplegar a la República de Turkmenistan i Afganistan. En definitiva, un Botànic surant.
Per a crear aquest jardí s’ha reutilitzat una barcassa de gra en desús en la qual s’han recopilat totes les llavors de llast trobades fins avui,. Pel que fa al reg, es bomba directament des del riu, i la il.luminació artificial funciona gràcies a panells solars. Totes elles pràctiques sostenibles que culminen amb la utilització d’un material de construcció ecològic a base de pi tractat amb un oli no tòxic que el preserva de la intempèrie. L’arquitectura del jardí treballa amb les limitacions estructurals de la plataforma, però el visitant pot gaudir del curiós disseny paisagístic del botànic mentre recorre la ciutat a través de les seues excurssions programades que començaran a realitzar-se en la primavera.
