Plantes per donar color al jardí en hivern

L’hivern és una estació en la qual el jardí pot semblar poc interessant. I és que el fred no convida a eixir i passar molt de temps fora, potser per açò ens despreocupem i deixem que el seu aspecte decaiga. Però i si et dic que es pot mantenir la seua vitalitat i gaudir d’un jardí agradable també durant els mesos freds. Només cal triar les plantes adequades i para açò disposem de molts arbustos, arbres i herbàcies que, per les seues característiques, toleren les condicions climatològiques de l’hivern i permeten omplir d’atractiu el nostre particular espai verd durant aquest període.

Per açò en el post d’avui us portem una llista de 12 plantes que floreixen durant els mesos d’hivern. Amb elles aconseguirem tenir flors des de desembre fins a ben entrat març. Després, arribarà una nova primavera i arribaran els dies de màxima esplendor. Comencem!

Hamamelis x intermedia

Hamamelis x intermedia. Imatge: Pixabay

Existeixen varis conreessis de hamamelis, amb flors ataronjades o grogues entre desembre i març. Són arbustos caducifolis que poden aconseguir una altura entre l’1,5 i 3 metres. Resulten molt atractius a l’hivern, quan les flors apareixen sobre les branques nues. Per la seua grandària, són ideals per a jardins urbans on no es poden plantar arbres de gran grandària. Són arbustos rústics que suporten fins i tot gelades. Però cuidat!, els vents freds poden danyar-los.

Arbutus unedo

Arbutus unedo, l’arboç. Imatgen: Pixabay

L’arboç és un arbust de fulla perenne que s’omple de floretes color crema entre octubre i desembre. Quan les flors maduren es formen els fruits, baies d’un to roig intens que també aporten color i interès al jardí. Un exemplar adult pot convertir-se en un arbret d’entre 4 i 7 metres d’altura. És una espècie resistent a les gelades, però la protegirem si està plantat en un test perquè, ací, les seues arrels estan massa exposades.

Mahonia spp.

Mahonia sp. Imatge: Pixabay

Arbust de fulla perenne que aconsegueix, com a molt, 4 metres d’altura. Floreix entre novembre i desembre produint raïms de flors de color groc. En llocs amb clima molt fred, les fulles de la mahonia adquireixen una tonalitat porpra que les fa molt atractives. Toleren gelades de fins a – 7ºC aproximadament. Si el fred va a ser molt persistent, haurem d’embuatar el sòl per a protegir-les.

Clematis cirrhosa

Clematis cirrhosa. Imatge: Peganum

Coneguda també com clematis de Virginia, aquesta planta enfiladissa floreix des de novembre fins a març. Les flors tenen forma de campana, en tons crema i rosat. Quan les flors maduren, eixen els fruits amb uns filaments llargs i plomosos que mantenen l’interès estètic malgrat l’absència de flor. Aquesta espècie de clematis suporta freds intensos de fins als -12ºC.

Bergenia crassifolia

Bergenia sp. Imatge: Radomil, Jardín Botánico de Poznań

Hortensia d’hivern o begonia d’hivern són altres noms pels quals es coneix aquesta planta. Una herbàcia perenne que floreix des de gener fins a abril. Pot aconseguir els 40 cm com a molt, té unes fulles grans molt boniques i les flors, de color rosa i perfumades, apareixen agrupades en raïms molt densos. La bergenia és una planta originària de zones de l’Himàlaia i Sibèria, per la qual cosa la seua resistència al fred és elevada.

Aloe arborescens

Aloe arborescens, l’aloe canelobre. Imatge: Guia de Jardín

L’Aloe arborescens és un arbust de fulles suculentes amb vores dentades que floreix entre els mesos de desembre i gener. Es pot conrear en semi-ombra, però perquè florisca bé necessita moltes hores de sol directe. Les flors apareixen agrupades en inflorescències amb forma d’espiga i de color taronja molt intens, quasi escarlata. No aguanta massa ben el fred, però tolera gelades suaus de fins a -4ºC.

Lavandula dentata

Lavandula dentata, la lavanda

La lavanda és un arbust perenne, molt aromàtic i amb port arredonit que no supera el metre d’altura. S’utilitza com a planta ornamental de jardí més que en perfumeria perquè les seues flors no són tan perfumades com les d’altres espígols. És molt decoratiu com a exemplar aïllat i també molt útil si es desitja formar una tanca baixa. Produeix espigues de flors de color porpra blavós entre gener i febrer. Respecte a les temperatures, la Lavandula dentata pot suportar estoicament les tòrrides temperatures estivals mediterrànies i freds hiverns de fins a -7ºC.

Ciclamen persicum

Ciclamen persicum, el ciclamen. Imatge: Pixabay

El ciclamen és una planta que se sol conrear com a anual i podem trobar en els vivers, plens de flors, des de la tardor fins al final de l’hivern. Hi ha varietats xicotetes, que no superen els 15 cm d’altura, i varietats més grans que arriben als 40 cm. Malgrat estar considerada planta de temporada, el ciclamen es comporta com a vivaç en el sòl del jardí. Açò significa que, si se li donen les cures adequades, pot viure durant molts anys. El seu període de floració és molt llarg, comença a la tardor i acaba a la fi de primavera. Les flors tenen un aspecte molt singular i una gran varietat de colors diferents. És una planta molt sensible a les fluctuacions de temperatura, el rang òptim està entre 15ºC i 20ºC.

Viburnum tinus

Vinurnum tinus, el marfull. Imatge: Guia de Jardín

Conegut també com marfull, el llorer bord és un arbust perenne que comença a florir al gener i manté les flors fins a principis de primavera. Les flors són xicotetes, blanques, agrupades en grans i cridaneres inflorescències. És una planta alguna cosa sensible al fred i una gelada forta (per sota de -7ºC, aproximadament) pot assecar la seua part aèria. Malgrat açò i gràcies a que té un sistema radicular molt resistents, la planta no mor i rebrota de nou la següent temporada.

Senecio tamoides

Senecio tamoides, “hiedra amarilla”. Imatge: Guia de Jardín

El Senecio tamoides és una planta enfiladissa amb fulles lleugerament carnoses que, encimbellada a una tanca o un mur amb suport, pot arribar a pujar uns 5 metres d’altura. Floreix durant la tardor i el principi de l’hivern, entre octubre i desembre, encara que en climes càlids pot seguir florint durant tot l’hivern. Les flors apareixen agrupades en les aixelles de les branques o al final de les tiges i formen inflorescències grogues. És una planta nativa d’Àfrica que s’adapta molt bé al clima mediterrani temperat. No tolera gelades.

Viola × wittrockiana

Viola x wittrockiana, el pensament. Imatge: Pixabay

Segur que coneixes els pensaments. Són plantes molt populars que ofereixen en els comerços quan arriba el final de la tardor. Són xicotetes plantes herbàcies que es conreen com a anuals, adoren el fred, i floreixen sense parar des de final de l’hivern fins que tornen les temperatures càlides. Les seues delicades flors estan formades per cinc pètals vellutats en una extensa gamma de colors. Malgrat ser plantes de temporada, s’auto-sembren amb facilitat i pots tenir plantes noves la següent temporada. Per a açò, no retires les flors marcides, solament els seus pètals, i deixa que les flors maduren en la mata. Els pensaments també són resistents a les gelades.

Primula SPP.

Primula sp., prímules en primavera. Imatge: Guia de Jardín

La floració de les prímules és un senyal inequívoc que la primavera s’acosta, la seua floració comença a la fi d’hivern i es perllonga durant la primavera. Encara que en els vivers les ofereixen com a plantes de temporada, són en realitat plantes vivaces que es conrear durant més anys. La veritat és que les següents temporades és difícil mantenir-les tan boniques com la primera. Les prímules creixen millor a semi-ombra i en substrat humit, aguanten el fred però les gelades les poden desbaratar. Existeixen moltes varietats de prímules, amb ports diferents i flors de molts colors. La més popular és la Primula vulgaris.

Els mesos de floració indicats en aquest post corresponen a l’hemisferi nord. Esperem que us siga útil per a trobar plantes que donen color als vostres jardins els freds dies d’hivern, mentre esperem l’arribada d’una nova primavera.