Paisatges Comestibles
T'has plantejat alguna vegada que el menjar que menges genera un paisatge propi? És possible que en passejar per l'horta apreciem una bella posta de sol sense relacionar-la amb les delicioses hortalisses que soparem després. Aqueix vincle imperceptible s'analitza en un curs al Jardí Botànic organitzat per l'associació Arquitectes pel paisatge.
Cada vegada més la societat es pregunta sobre l’origen dels aliments que consumeix: d’on procedeixen, quina petjada de carboni suposa el seu trasllat, quin tipus de cultiu els genera, quines substàncies s’han utilitzat per a la seua cura i creixement i quin impacte tenen en el medi ambient, etc. Però més rarament ens plantegem quin paisatge genera un aliment i, per tant, quin entorn paisatgístic estem fomentant amb el seu consum.
L’auge de moviments que fomenten el consum de productes locals com Slow Food o Km. 0, o la creixent presència d’horts urbans, evidencien el creixent interès ciutadà per temes que, malgrat la seua importància transcendent, han comptat amb escàs respatler polític i institucional.
Coneix el moviment Slow Food
En el curs Paisatges Comestibles, en la tercera edició de les jornades Pensat i Verd, que se celebrarà del 2 al 10 de juny en el Botànic, volem reflexionar de forma general sobre el vincle de l’ésser humà amb els aliments, a través del paisatge, com a reflex de tan íntima relació. Una unió ancestral que ens acompanya des del naixement dels primers assentaments humans, com a mostra la pròpia paraula paisatge, que prové del substantiu llatí pagus (camp, terra o també poble o llogaret), i que ha evolucionat amb nosaltres, sempre al compàs del desenvolupament urbà, sotmesa als dictats de l’economia, la pressió demogràfica i un progressiu desprestigi que ha portat als paisatges agrícoles i/o rurals a situacions crítiques enfront de les quals hem de reaccionar si volem preservar el seu valor tant cultural com a mediambiental.
No hem d’oblidar que el paisatge agrícola juga un paper vital en el nostre Patrimoni Cultural, guarda una estreta relació amb les idees de pertinença i identitat col·lectiva i l’arrelament de la població amb la seua terra i representa com cap altre la idiosincràsia d’un territori, arribant en molts casos a convertir-se en paisatge cultural icònic d’un lloc, com testifiquen classificacions com la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO o els Sistemas Ingeniosos del Patrimonio Agrícola Mundial-SIPAM de la FAO.
Consulta el programa fent clic en la imatge
Des de l’agrupació Arquitectes pel paisatge, entitat organitzadora del curs, volem que aquest ens servisca per a centrar l’atenció en el tema des de l’enfocament del paisatgisme modern, analitzar l’evolució i la situació actual dels paisatges productius, les implicacions socials i les noves tendències amb la finalitat de donar-li als Paisatges Comestibles la rellevància que mereixen.
El curs s’organitza en cinc jornades que mostraran alguns dels molts temes existents entorn del binomi alimentació-paisatge. Temes seleccionats per a suscitar la reflexió i fomentar l’interès mitjançant la presentació de diferents enfocaments que accentuen la varietat i multidisciplinarietat presents en els Paisatges Comestibles.
El que trobarem en el curs
Començarem el dia 2 de juny abordant el tema de la regeneració i modernització del model agrícola mitjançant l’exposició de dos exemples concrets. Elena Albareda, del col·lectiu d’arquitectes per la sostenibilitat ambiental Cíclica explicarà, a través de la seua experiència en el projecte Hortes Thermals, els mecanismes de recuperació d’un espai d’hortes de regadiu històriques amb un doble propòsit: la promoció d’un disseny urbà sostenible i el foment d’una nova consciència comunitària sobre el territori.
Aprèn com plantar alberginies i tomaques amb les hortolanes del Botànic
D’altra banda, Josep Montasell, tècnic del Territori Diputació de Barcelona, relatarà la seua experiència com a cofundador i primer director del Parc Agrari del Baix Llobregat, un parc que va sorgir davant la necessitat de dinamitzar un sector agrari en declivi per a revertir el concepte de “proximitat urbana”, de l’evident impacte negatiu a un factor d’oportunitat per a la recuperació de la relació complementària entre camp i ciutat de forma renovada. El resultat s’avalua després de 20 anys d’existència.
La jornada del 3 de juny se centrarà en els aspectes més reivindicatius dels Paisatges Comestibles. L’associació Increïble Comestible de Cerdanyola, a través dels seus membres Aina Sastre, Neus García i Sergi Méndez, relatarà la seua experiència en l’aprofitament d’espais públics per al cultiu i ús comunitari d’horts urbans, com a seguidors del moviment Incredible Edible original, sorgit a Anglaterra, i que ha suposat una revolució quant a sostenibilitat, equilibri mediambiental i treball solidari.
En defensa del paisatge agrícola local com a Patrimoni, Santiago Orts, biòleg i cofundador de Huerto Gourmet, exposarà la seua visió sobre el declivi de la situació del Palmerar d’Elx, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2000 i que mostra símptomes d’una mort anunciada. Finalment, ens interessarem també per l’agricultura ecològica i el compostatge de la mà de Josep Roselló, tècnic especialista en Horticultura Ecològica del Servei de Desenvolupament Tecnològic de l‘Institut Valencià de Recerques Agràries, que ens mostrarà el procés en l’Hort del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Josep Roselló parla de les varietats tradicionals de la tomaca junt a l’horta del Jardí Botànic de la Universitatd e València
Quant a la visita als horts urbans de Benimaclet del dissabte 5 de juny al costat d’un dels seus membres, l’arquitecte Arturo Sanz, ens permetrà conèixer in situ el funcionament i la gestió d’aquesta exitosa experiència local.
Però encara tindrem altres dues jornades. El dijous 9 de juny coneixerem un altre tipus de paisatges productius diferents a l’hortícola, però igualment representatius. La presidenta de la nostra agrupació, Arquitectes pel paisatge, Natalia García Fernández, arquitecta i paisatgista, ens parlarà breument de la seua recent experiència amb el paisatge del cultiu del cafè a Guatemala. I descobrirem un paisatge de la sal únic format per milers de plataformes o eres, deus, canals, pous i magatzems en les Salines del Valle Salado de Añana gràcies a Alberto Plata, responsable de Cultura i Comunicació de la Fundació Valle Salado.
Valle Salado de Añana. Imatge del Facebook de Valle Salado de Añana
Classe de cuina amb sal de Valle Salado de Añana
I tractarem igualment un altre dels paisatges agrícoles més representatius de València, el del cultiu de l’arròs en l’Albufera, el manteniment del qual genera gran controvèrsia. Javier Jiménez Rom, biòleg i tècnic mediambiental de l’Albufera de València PAVAGUA AMBIENTAL proposa com a títol de la seua conferència “El cultiu de l’arròs en l’Albufera: menjar biodiversitat, patrimoni o paella”.
Albufera de València
I finalment dedicarem la jornada final al Paisatge Silvestre, coneixent la iniciativa Blooming Landscapes d’utilització de flora silvestre per a la pol·linització en cultius a Alemanya de la mà de Jordi Domingo, biòleg i coordinador de Projectes en la Fundació Global Nature i de Patrick Trötschler, de Bodensee Stiftung.
També gràcies a Jaume Soler Mari, biòleg i propietari de l’empresa Botánica Mediterránea, coneixerem les plantes comestibles que podem trobar dia a dia en el paisatge autòcton i les seues possibles aplicacions. Tancant les jornades d’aquesta tercera edició de la sèrie que denominem Pensat i Verd amb l’esperança d’haver agitat ments, aclarit alguns dubtes i generat altres inquietuds per a fomentar una contínua reflexió al voltant dels Paisatges Comestibles.
