La crisi de les flors

Malgrat la crisi en el sector públic i privat i de l’últim augment de l’IVA del 8 al 21%, la floricultura es manté amb peus de plom. El nostre país representa el 12% del total de producció de planta ornamental i flor tallada a Europa, amb unes 1.247 hectàrees dedicades a aquest cultiu. 

Segons un informe publicat el passat mes de desembre, la facturació del sector de la floricultura al 2012 va ser de 2.525 milions d’euros, una xifra considerable tenint en compte les dades econòmiques a nivell global en aquell any. El marge brut mitjà de les empreses va disminuir una mica més d’un 10% si el comparem amb el de 2008, malgrat açò, no es van pro produir grans ajustos en personal i el marge de beneficis brut per empresa continua estable. 

Respecte a l’exportació, Europa segueix sent la principal destinació de les flors conreades que ixen del nostre país, encara que sembla que el nord d’Àfrica i Europa de l’Est obriran nous mercats per al sector en un futur pròxim. A excepció de la Regió de Múrcia, on en 2012 la floricultura i la flor tallada van augmentar les seues exportacions en un 34%, en la resta d’Espanya la paraula per a definir l’estat del sector és estabilitat.

Les varietats de clavell (Dianthus caryophyllus) són les més demandades i exportades pel nostre país

En el cas de la flor tallada el rei és el clavell i el miniclavell, un 45% del total, i el pes del subsector es concentra a Andalusia (55% de la producció i 57% de la superfície), Murcia (14% de la producció) i Galícia (12%). Pel que fa al cultiu de plantes ornamentals destaca la Comunitat Valenciana (23%), Catalunya (15%), en algunes zones concretes com el Maresme o l’àrea de Girona, Canàries (2%) i, per descomptat, Andalusia (55%) i majoritàriament en la província d’Almeria, que exporta uns 20 milions de quilos de plantes vives i flors tallades cada any. Així, cal subratllar la importància social i laboral d’aquest sector que dóna treball a més de mig milió de persones a Europa i que genera al voltant de 50.000 ocupacions a Espanya.

Amenaces del sector i assignatures pendents
No obstant açò, malgrat aquesta aparent estabilitat, la floricultura espanyola segueix enfrontant-se a molts reptes que amenacen amb entelar els bons resultats del sector. D’entre ells destaca la competència directa amb altres països que comencen a introduir les seues flors en la Unió Europea a uns preus que el nostre sector hortofructícola no pot assumir. Països com el Marroc, Mèxic, Kenya, Colòmbia o Israel que van entrar en 2005 al mercat de la floricultura provocant una baixada constant dels preus en els últims 8 anys. Segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació han sigut especialment cridaners els descensos de mimoses, (64%), crisantems (28%) i roses (21%). Per contra altres espècies com els geranis, les begònies i les falgueres han augmentat el seu preu en el mateix període de temps, encara que haja sigut lleugerament: 2.3%, 9.4% i 10.5% respectivament.

Hivernacle de begònies. El gènere begònia comprèn al voltant de 1.500 espècies, de les quals al voltant de 150, a més de quasi 10.000 varietats i híbrids, es comercialitzen per al seu ús en jardineria

Flors de Pasqua

Un altre dels grans problemes de de la floricultura és la seua estacionalitat. El comerç de plantes ornamentals i flors tallades està limitat a unes poques èpoques de l’any. El Nadal és el moment al qual més venda de flors es produeix, un 75% de la flor i un 95% de la facturació de plantes interiors, seguit de la festivitat de Tots els Sants a l’octubre, amb un 15% de les vendes de flor tallada de tot l’any, i de festes on es tradició regalar flors com pot ser Sant Valentín, el Dia de la Mare o Setmana Santa. Així, l’acusada estacionalitat del sector és la culpable de la inestabilitat dels preus, tant per als agricultors com per als consumidors finals, a causa de la forta oscil·lació en les campanyes d’un producte en un curts període de temps.


L’aigua també s’ha convertit, als últims anys, en un problema creixent per als floricultors del nostre país. Precisament algunes de les comunitats on més cultiu de flors hi ha són les que tenen recursos hídrics més escassos. Açò ralenteix les accions per a garantir el consum d’aigua que necessiten els empresaris i hivernacles i genera unes despeses extra que assumeix el propi sector i que es veu reflectit en els costos de producció. A més, l’energia és cada vegada més cara, especialment el petroli, i moltes de les hectàrees dedicades a la flor tallada necessiten aquest combustible per a la calefacció dels hivernacles. Per tant, la manca d’aigua i la pujada del preu del petroli són dos de les principals causes de les pèrdues econòmiques que poden generar-se en aquest sector. 

Davant tots aquests problemes la principal resposta és apostar per la millora de la producció en qualitat i en quantitat. En aquest sentit els professionals del sector reclamen una major inversió en recerca, en tecnologia avançada i en aconseguir un major nombre de varietats per zona de cultiu. En el plànol tecnològic vèncer a les oscil·lacions dels preus de producció i, a la llarga, del mercat, passa per fer arribar el gas natural als hivernacles que substituint al gasoil com a combustible de calefacció. Aquest canvi podria suposar un notable abaratiment dels costos de manteniment dels hivernacles fent-los més assequibles, i suposaria una menor inversió important. 

De forma més general, el sector de la floricultura necessita, urgentment, obrir nous mercats a nivell nacional i internacional i fomentar la gestió directa amb altres països. Actualment són països com França i Holanda qui compren directament als agricultors espanyols i estableixen els preus per després distribuir per tota Europa. El país gal adquireix el 40% del total de les vendes de plantes ornamentals, plançons i bulbs, seguida d’Alemanya (12,4%), Holanda (11,40%) i Itàlia (poc més del 6%). Japó és un dels països que en els últims anys s’ha incorporat al mercat espanyol i en l’actualitat ocupa el sisè lloc en aquest rànquing de millors clients acaparant un 3,5% de les exportacions. 

Els professionals del sector demanen establir un nou sistema de comerç i la implantació de subhastes nacionals per a posar els nostres propis preus d’origen, eliminant intermediaris i diversificant, alhora, el mercat interior. També la venda a través d’Internet o venda telemàtica, que ja ha sigut àmpliament desenvolupada en altres països com Holanda, és una altra de les assignatures pendents que aquest sector té en el nostre país.