JARDINS SUBMARINS

La decoració d’aquaris s’ha convertit en tot un art, xicotets ecosistemes aquàtics on podem crear boscos a mesura per als nostres peixos. Però igual que a la resta dels jardins requereixen de cures especials i caldrà tenir en compte diferents factors a l’hora de seleccionar les espècies vegetals més adequades.

En les profunditats dels nostres aquaris podem recrear paisatges de tot tipus, des d’aquells que emulen les perdudes aigües del Carib en les quals un vaixell va naufragar portant el seu botí del nou món fins als quals recreen les tranquil·les aigües del Mediterrani, poblades de restes arqueològiques de les civilitzacions més antigues. I es que la decoració dels aquaris reflecteix sempre els gustos del seu propietari dins de l’àmplia gamma de possibilitats decoratives que hi ha, amb pitxers i peces d’orfebreria i ceràmica, plantes i algues artificials i naturals, troncs, pedres, roques i minerals i tot tipus d’elements que puguen servir per a crear el nostre xicotet fons marí. 

En el cas de les plantes d’aquari, aquestes compleixen una funció molt important més enllà de la faceta decorativa. Serveixen per exemple com a amagatall per als peixos i també com a refugi per a les femelles, que fugen així del constant assetjament dels mascles en un espai reduït. Per descomptat, les plantes també tenen una funció biològica molt important aportant a l’aigua oxigen i eliminant CO₂, la qual cosa ajuda a oxigenar i netejar l’aigua dels desfets expulsats pels peixos.

Per açò és important saber quines plantes són les que millor se van a adaptar al nostre aquari depenent de la seua grandària, el lloc on estiga situat i de la temperatura de l’aigua, a més d’adquirir unes nocions bàsiques de com cuidar-les sobretot quan comencen la seua vida dins de l’aquari.

Quines plantes trie per al meu aquari?

A l’hora de triar les plantes que van a viure en el nostre aquari cal tenir en compte que van a complir una funció important per a la vida dels nostres peixos així que serà important anteposar el benestar dels mateixos a la faceta decorativa que tindran en el nostre aquari.

Per molt decoratives que siguen, les plantes artificials no poden aportar-nos oxigen i per açò és preferible que la majoria de les plantes siguen naturals. Les varietats són moltes així que cercant bé podrem aconseguir combinacions que aporten ambdues coses, decoració i qualitat de vida per als habitants del nostre aquari. 

És molt important apostar per espècies òptimes que sapiem que sobreviuran cobertes per aigua i no es podriran. En tot cas, existeixen espècies de tot tipus, plantes que viuen totalment submergides (Ceratophyllum spp., Utricularia spp.), altres que desenvolupen les fulles i arrels dins l’aigua però que floreixen fora (Sagittaria spp, Vallisneria spp), algunes flotants però amb arrels que es fixen al substrat (Nuphar spp, Nymphoides spp) i moltes combinacions més.

Un altre dels factors importants serà el sòl, ja que encara que als aquaris la terra no serveix com a font d’aliment a les plantes, que s’alimenten per les fulles, sí és indispensable per a la seua subjecció. Per açò és imprescindible que en el sòl de l’aquari hi haja de 6 a 8 cm d’arena. Les plantes cridades “fixes” han d’introduir-se amb les arrels curtes, ja que en l’aigua aquestes creixeran ràpid com a forma d’adaptació al medi. D’altra banda, trobarem un altre tipus de plantes denominades “flotants” i que no necessitaran adherir-se al sòl per a viure però que haurem de vigilar per a que no ocupen tota la superficie.

Respecte a la llum, moltes de les espècies aquàtiques són capaces de sobreviure amb la il·luminació especial que porten els aquaris i pel que fa a la temperatura també jugarà un paper important a l’hora de triar plantes de cort més “tropical” per a aquells aquaris d’aigua temperada o plantes fixes més grans en grandària, que normalment corresponen a aquaris d’aigua freda.

Molses, les reines de l’aquari

Possiblement les molses, els briòfits, són les espècies que més es demanen a l’hora de crear el paisatge vegetal dels aquaris. Tenen l’avantatge que requereixen poques cures i s’adapten molt bé al medi aquàtic. A més, compleixen a la perfecció la seua labor com a creadors d’un medi segur per a femelles i alevins, que poden acollir-se en ell, especialment si parlem de les espècies més denses.

Entre les molses més utilitzades en aquaris destaca la molsa de Java (Taxiphyllum barbieri) que té la peculiaritat de mostrar fulles xicotetes i aixafades distribuïdes entre les seues múltiples ramificacions. Pot lligar-se a troncs i pedres, on serveixen de tapís, o viure en branques, així que pot situar-se en qualsevol part de l’aquari. Normalment la molsa de Java tendeix a acumular restes, per la qual cosa si no hi ha alguna espècie que ho netege cal anar amb compte i netejar-ho periòdicament amb aigua temperada. 

Taxiphyllum barbieri

Altres plantes comuns dels aquaris són les pertanyents al gènere Fissidens on trobem espècies amb fulles dentades, d’ací el seu nom llatí (fissilis, que tendeix a dividir-se, i densi, que significa dent). La més popular de totes elles és la Fissidens fontanus molt apreciada pels aquariòfils i que destaca per la seua forma aplanada. Procedent de Taiwan la Fissidens fontanus es pot agarrar a pedres i arrels i sempre amb molta força, no es desprendrà amb facilitat. A més, és de creixement lent, la qual cosa garanteix que no cal canviar-la molt sovint. 

Un altre de les molses més reconegudes de peixeres i aquaris és el Willow moss (Frontinalis antipyretica) que destaca per la seua frondositat. El seu nom científic significa “contra el foc” ja que al Regne Unit s’usava tradicionalment per a previndre els focs forestals per la gran quantitat d’aigua que és capaç d’albergar i per la seua gran distribució en els rius propers. No hem de confondre-la amb la Flame moss (molsa de flama) les branques de la qual no creixen cap als laterals sinó cap amunt i així guanya més altura.

Fissidens fontanus

Frontinalis antipyretica

Molsa de flama

Eixint-nos de les molses, existeixen altres plantes similars que poden complir la mateixa funció entapissant i potser són una mica més decoratius. La Riccia fluitans és una planta aquàtica molt densa que s’utilitza per a cobrir troncs, roques i parets. La seua absorció de CO2 es veu fàcilment perquè bombolleja oxigen. Si tenim peixos que naden baix o fregant el sòl no és convenient posar-la en el nostre aquari perquè els peixos tendeixen a trencar aquest entapissat i trobarem contínuament fulles surant en l’aigua.

Malgrat ser una planta més delicada i més exigent pel que fa a aigua i sòl, la bellesa de la Aponogeton madagascariensis fa que també siga molt sol·licitada pels aquaristes. Es caracteritza per tenir les seues fulles en forma de reixeta de color verd a vermellós.Es reprodueix per llavors o per esqueixos i es recomana col·locar-la en l’aquari com una planta solitària. Igualment bonica i molt més resistent és una altra planta del mateix gènere, la Aponogeton ulvaceus, vistosa per les seues grans fulles de color verd pàl·lid. Aquesta espècie no requereix sòls rics però si que necessita més espai per a poder créixer amb tot el seu potencial. 

Riccia fluitans

Aponogeton madagascariensis

Les falgueres també tenen el seu lloc als aquaris, com per exemple la falguera de Sumatra (Ceratopteris thalictroides) àmpliament utilitzada per la seua versatilitat ja que pot funcionar com a planta flotant o adherint les seues arrels al substrat. I d’una grandària molt més reduïda trobem la famosa Azolla caroliniana. Aquesta xicoteta falguera flotant és molt bonica i molt emprada per la seua capacitat per fixar el nitrogen degut a la simbiosi que estableix amb una cianobacteria. Però també per la seua eficient funció entapissant que impedeix el creixement d’algues a l’aquari.

Arzolla caroliniana

Precisament aquesta capacitat unida al seu ràpic creixement, la ha portat a ser catalogada com a planta invasora perillosa al nostre país i per això està prohibida la seua utilització als medis naturals. Així, des de Espores vos recomanem que vos informeu bé de que les plantes que aneu a utilitzar per al vostre aquari no siguen perilloses per al nostres ecosistemes, tota precaució és poca.