JULIOL JARDINER

La calor domina el mes de juliol, la qual cosa incideix directament en les necessitats hídriques de les nostres plantes. Però no solament la seua hidratació ha de preocupar-nos, també la gespa requereix intenses cures, els tractaments de les plagues que proliferen a l’estiu, i els requeriments específics de poda.

 Al llarg d’aquest mes hem de tenir el nostre jardí regat contínuament. Ara bé, si el jardí està ben projectat, les plantes s’hauran situat de manera que se salvaguarden unes a unes altres, optimitzant-lo i conservant amb eficàcia la humitat en el sòl, sense causar massa problemes. En cas contrari, potser siga el moment de replantejar-nos un canvi.

Ara és el moment de sembrar alyssum, calceolària, campànula, corèopsis, prímules, sempervivum, viola, dianthus, erysum, gypsophylas, limonium, lupinus, miosotis, petúnies, tagetes, impatiens i papaver. I a la nostra horta, ens animarem amb les bledes, bròcoli, créixens, carbassons, espinacs, pèsols, bajoques, enciams, julivert, raves, coliflor i col.

Petúnies (Petunia spp.)

Agapant (Agapanthus africanus)

En el nostre llavorer tindrem plantes biennals, de manera que obtinguen suficient temps per a establir un bon sistema radicular abans de l’hivern. Quant als bulbs, els florits es deixen fins que se’ls assequen les fulles i després s’extrauen del sòl i es guarden. Els de floració estiuenca s’abonen perquè es desenvolupen bé, i s’hauran de desenterrar, dividir i plantar bulbs, tubercles i rizomes de floració anual.

Realitzarem esqueixos, amurgonaments i estaques, en tija verda, doncs és una bona època per a aquesta pràctica. També és bon moment per a esqueixar baladres, geranis, coleos, fúcsies, etc. S’arrepleguen les llavors de moltes plantes que van florir a la primavera, i els rizomes d’iris es divideixen cada dos o tres anys, eliminant els centres vells i replantant els extrems. Les mates que han acabat la floració també es poden dividir. Sembra sota ombra anuals i bianuals (per exemple, la viola) que floreixen a la tardor i hivern.

Reg

Haurà de ser molt abundant i continu, en el cas dels massissos de flor, anuals i vivaces, quasi diàriament, igual que la gespa i les plantes exposades al sol, recordant fer-ho sempre al capvespre o molt primerenc al matí. Tinguem en compte que juliol és el mes de major consum d’aigua en el jardí, i regar a ple sol és un balafiament per l’evaporació, a més les mànegues no s’han de deixar al sol i el més convenient és disposar d’un sistema de reg automàtic.

De tant en tant podem refrescar el fullatge, no les flors, i les plantes anuals han de tenir la terra humida per a aconseguir una bona floració. Anirem amb compte amb els tests perquè en aquesta època perden aigua amb rapidesa i, en general, els arbres necessiten un reg profund almenys una vegada per setmana.

Sòl

Aplicarem abonament periòdicament per a conservar i induir tant l’estat vegetatiu òptim com la formació dels escaps florals. En les plantes en test i jardineres cada 2 o 3 regs aplicarem fertilitzants líquids. En rosers i arbustos de flor amb 40 gr/metre quadrat de 20-10-5 S 2 Mg. Amb un abonament regular es manté i estimula l’activitat vegetativa i la floració de moltes espècies que estan en plena activitat des de fa diverses setmanes. En aquesta època de l’any s’haurà d’utilitzar un abonament complex baix en nitrogen

Tractaments

Cada 15 dies s’hauran de tractar tots els arbres i arbustos, plantes, tanques i rosers amb fungicides insecticides, i aplicarem regularment els tractaments contra paràsits. S’aconsella l’ús d’insecticida sistèmic i fungicides d’ampli espectre, i controlar l’aparició de pugons en rosers. Un truc és posar plantes de rude o artemisa entre les plantes més sensibles a l’atac de pugons perquè sembla que tenen cert efecte repel·lent.

Artemisa (Artemisia vulgaris)

Prestarem especial atenció a l’aranya roja, que prolifera a l’estiu per l’ambient sec i calorós, també la mosca blanca i les cotxinilles són altres plagues molt freqüents. Hem de combatre caragols, bavoses i cucs de sòl, i cuidar l’aparició de fongs com oïdi, roya, botritis, etc. En aquest últim cas, i després d’una tempesta de calamarsa, cal tractar abans de 24 hores les plantes afectades amb un fungicida antibotritis, ja que per les ferides infecta el fong.

Altres coses a tenir en compte, per exemple, és que els arbres plantats en la gespa poden emmalaltir pel reg excessiu, que no cal realitzar tractaments químics en hores de calor, que es polvoritza sempre sense vent i sense la presència d’altres persones o animals, que cal usar vestuari apropiat, i mantenir els productes químics fóra de l’abast dels xiquets.

Poda

Cal despuntar les floracions perquè ramifiquen i tornen a florir en lligaboscs, suprimir les fulles alçades dels nenúfars, i alleugerir arbres i arbustos amb floració marcida per a reequilibrar la copa de manera igual al mes anterior. Es farà poda de manteniment de tanques, i poda d’arbustos que hagen passat la flor, com el ceanothus, kerria, berberis darwinii i escallonia.

Altres tasques són eliminar la fusta vella, trencada o malalta, escurçar els plançons que han tingut flor per a estimular el creixement, i retirar les flors marcides per a allargar la floració (en el cas de les vivaces també es fa un pinçament). Tallarem els xucladors, fillols i brots laterals dels arbustos variegats i empeltats, i també els que sorgisquen del tronc central dels arbres. Els xucladors dels rosers empeltats es reconeixen per un creixement vertical molt ràpid, les seues fulles i folíols són molt diferents de la varietat en cultiu (quasi sempre presenta més folíols).

A més podem netejar i despuntar els arbustos que hagen perdut la seua forma en créixer, per exemple, l’abèlia. En el cas d’algunes plantes, es pincen perquè es facen més espesses, i podem despuntar de forma periòdica els extrems de les tiges dels coleus per a estimular un creixement tupit i eliminar les seues flors tan aviat com apareguen. No cal deixar florir les heures, les retallarem amb freqüència, i en les dàlies i crisantems es lleven alguns brots florals perquè els que queden es facen més grans.

Floració i recol·lecció

En aquesta època floreixen bahuinia, lagerstroemia, magnòlia, parquinsònia, fals pebre, sophora, tamarix, tipuana, acàcia de Constantinoble, galàn de nit, hibiscus, leonotis, ligustrum, mirabilis, i murta.

Tipuana (Tipuana tipu)

També poinciana, polygala, granat nan, symphoricarpus, yucca, abèlia, achillea, anthirrinum, artemisa, centaurea, gardenia, gypsophilla, sàlvia, clematis, ipomea, gessamins, lligabosc, passiflora, plumbago, stephanotis, agaphantus, begònia tuberosa, ciclamen, gladiols, nynphaea i pontederia. Podrem recol·lectar alls, porros, jueves, carbassons, pomes, peres, albercocs, préssecs, nectarines, prunes, taronges tardanes, i “llimons santjoaners”

Hivernacles i plantes d’interior

Quan comença la calor es poden traure fóra les plantes d’interior delicades, progressivament, i mantenint-les a l’ombra. En els hivernacles aprofitarem per a netejar i desinfectar, airejarem àmpliament procurant que la temperatura no puge més de 35ºC.

A més, els tests al sol es calfen i poden arribar a cremar les arrels de roses miniatura, llorer, buganvilia, bambú, mandariner o taronger. Evitarem els canvis bruscs de plantes conreades en semi-ombra a zones amb molt sol.

Gespes

S’abonen abans que arriben les calors intenses, i és millor un abonament complex de lent alliberament. Ara es rega més i més sovint, no deixant mai que s’asseque la terra i procurant que l’aigua arribe bé a les arrels, amb una sega amb corts setmanals en les hores de menys calor.

Ja quan arribe la calor forta l’herba creixerà menys i serà més groguenca, llavors s’espallen els corts i es fan més alts. Però si a més de calor tenim molta humitat ocorre el contrari, l’herba creix moltíssim i s’ha de segar fins a dues vegades per setmana. Es pot fer un abonat lleuger, per exemple amb abonament líquid a força de nitrogen, per a recuperar el verdor de la prada. Si el temps és molt sec, deixarem la gespa una mica més alta que l’habitual, així resistirà millor la sequera. I no oblidem afilar les fulles del tallagespa amb una llima.

Altres tasques complementàries

Cavarem tots els escocells i parterres, i netejarem les flors seques i les abundants herbes, manual o químicament, tot després dels regs. També llevarem les males herbes que rebroten amb perseverança, i aclarirem els fruits en els casos en què calguera per la càrrega del fruiter.

Podem guardar els bulbs arrancats el mes anterior, i alleugerir els geranis, llevant les branques desmillorades que s’hagen pogut formar dins de la copa i retallant les més llargues que ja hagen florit profusament. Contindrem les tanques retallant els seus creixements, i s’han de retallar les heures i les tanques de ligustrum. Tallarem els extrems repetidament i plantarem les herbàcies perennes, per a induir el canvi de gemmes i aconseguir macolles tupides amb tiges vigoroses.

Quant als rosers, llevarem les roses marcides, rejovenint aquells que hagen finalitzat la seua floració al juny. Les roses seques es van retirant, per estètica i per a estimular més floracions, i els capolls malalts o defectuosos s’eliminen. Anirem amb compte amb els atacs de pugons, i el míldiu pot ser també un problema, per la qual cosa el millor és començar amb tractaments preventius. Després de la primera floració es poden abonar, i els rosers que hagen acabat la seua floració al juny es rejoveneixen tallant per la base les branques velles, les de tonalitat fosca. Convé deixar tant les branques de l’any anterior com les noves, i és necessari escurçar en una tercera part les branques dels rosers que vagen a florir. Un sistema que permet tenir una floració contínua és la programació i rotació dels corts, amb la intenció que alguns florisquen i uns altres no.

Arrancarem els xucladors i brots emergents de les arrels dels fruiters, arbres i arbustos. També començarem a embutxacar el raïm, anant amb compte amb els ocells que començaran a menjar-se les fruites. Embuatarem el sòl per a economitzar aigua i temps de reg, i conservant també les condicions d’humitat i deshidratació entorn de les arrels.

Les enfiladisses se subjecten segons creixen i les plantes que ho necessiten s’estaquen. Atenció a les branques de fruiteres sobrecarregades de fruits, tal vegada s’hagen d’apuntalar perquè no es trenquen. Birbarem en parterres i massissos, i al final de l’estació s’han de treballar els massissos que s’han quedat lliures de plantes, per a preparar la plantació tardorenca. Un control manual constant de les males herbes permet mantenir-les a ratlla sense haver de recórrer a els herbicides. Emplenarem amb plantes de temporada els buits que puguen existir en els massissos del jardí.

A l’estany convé oxigenar l’aigua tenint una font que produïsca xipolleig. Tindrem en compte que els peixos s’alimenten amb major freqüència a l’estiu, i que en estanys molt xicotets i amb peixos s’ha de vigilar que no es sobreescalfe l’aigua. Si no tenim peixos poden proliferar els mosquits. Vigilarem el nivell de les basses, eliminant les tiges de flors marcides perquè no es podrisquen en l’aigua.

I finalment el nostre refranyer popular, “Al mes de juliol, els temporals a la posta de sol”