En ruta Jardineria

10 març 2019

Isabella Plantation, un bosc de rododendres a Londres

Isabella Plantation / F. Ruz

Un jardí (quasi) secret on els rododendres tenen (quasi) tot el protagonisme. A la primavera, Isabella Plantation esclata en una floració amb tons rosa, morat, taronja i blanc. El Blog de la Tabla ens porta en aquesta ocasió fins a Londres per a repassar les diverses col·leccions que alberga aquest peculiar bosc i parar especial atenció al gènere Rhododendron.

La tradició hortícola de Gran Bretanya no és un secret, com no ho són molts dels seus parcs i jardins públics. Clar que sempre hi ha excepcions, com és el cas d’Isabella Plantation, considerat per molts un dels jardins secrets més bells de Gran Bretanya.

Isabella Plantation és un espai dins de Richmond Park, el parc més gran de Londres i el segon més gran d’Europa. Com molts ja sabreu, Richmond Park forma part de l’organització benèfica The Royal Parks integrada per huit increïbles (i populars) parcs reals de Londres, entre els quals trobem Hyde Park, Regent Park, Kensington Gardens i Green Park.

isabella plantation 13Isabella Plantation. / F. Ruz 

La joia de la corona de Richmond Park

Sens dubte, en les més de 1.000 hectàrees que ocupa Richmond Park s’amaguen llocs fantàstics per a descobrir, i si ens animem a buscar alguns dels seus racons secrets, una de les nostres troballes serà Isabella Plantation, la joia de la corona d’aquest parc.

Isabella Plantation, en el centre de Richmond Park, és un jardí arbrat de 17 hectàrees situat dins d’una plantació victoriana creada en la dècada de 1830 i que va obrir al públic en 1953. És especialment conegut pels rododendres (Rhododendron) que voregen els seus estanys i rierols, i que aconsegueixen el seu punt màxim de floració cap a finals d’abril i principis de maig, amb una explosió de tons roses, morats, taronges i blancs.
isabella plantation 3F. Ruz 

Un poc d’història

El nom del jardí ha sigut un tema de debat durant molt de temps. En el segle XVII, aquesta àrea a la cantonada sud-oest de Richmond Park es coneixia com Sleyt, el nom utilitzat per a terrenys boggy o espais oberts entre boscos i ribes de rius.

Cap a 1771, ja es mostra en els mapes com Isabella Slade i es pensa que Isabella podria haver sigut l’esposa o filla d’un membre del personal. No obstant això, alguns etimòlegs creuen que és més probable que es tracte d’una corrupció de la paraula Isabel, usada des del segle XV per a referir-se a una cosa lúgubre o de color groc grisenc, que certament és el color del sòl en aquesta part del parc.

En 1831, l’ex primer ministre Lord Sidmouth, en aquells dies agent de guardaboscos adjunt del parc, va tancar 17 hectàrees d’Isabella Slade. Va plantar un bosc de roures, fajos i castanyers, i li va donar a la zona el nom que ha tingut fins hui en dia.

richmond park map 2 800px

El jardí actual, de clars, estanys i rierols, es va establir a partir de la dècada de 1950. És, en gran part, obra de George Thomson, el superintendent del parc entre 1951 i 1971, i el seu jardiner principal, Wally Miller. La seua forma d’enfocar el desenvolupament d’aquest jardí va ser posteriorment aplicada pels successius administradors del parc i el seu equip de jardí.

Però Isabella Plantation va aconseguir el seu punt màxim entre 2013 i 2015, després d’una inversió de més de 1,5 milions de lliures amb què es dragaren de sediments estanys i rierols i es replantaren rododendres. A més, es van rehabilitar camins per tal de fer-los accessibles a persones amb diversitat funcional.

isabella plantation 4F. Ruz 

Rododendres com si estigueren A la natura

El que dóna un valor especial a aquest jardí, és que aqueixa important col·lecció de rododendres creix enmig d’una vall boscosa, com si estigueren en la natura.

No obstant això, alguns es conserven en lloc segur en hivernacles, perquè, a més de la gran col·lecció de rododendres (Rhododendron spp.) distribuïts per la plantació, el jardí alberga la Col·lecció Nacional dels “Wilson 50”, formada per una selecció de 50 azalees Kurume. O el que és el mateix, 50 azalees perennes recol·lectades pel famós caçador de plantes Ernest Wilson de les 250 espècies nomenades que es cultivaven en aqueix moment en Kurume, Japó. Posteriorment, les va introduir a Amèrica a través de l’Arnold Arboretum en 1919, i després a Anglaterra.

Rhododendron luteum 800pxRhododendron luteum.F. Ruz 

Rhododendron Shilsonii 800px
Rhododendron ‘Shilsonii’. / F. Ruz

No em digues Azalea, dis-me Rhododendron

Hui en dia, existeixen més de 1.000 espècies del gènere Rhododendron acceptades i prop de 30.000 híbrids registrats. Es diu prompte… I, òbviament, això fa difícil per al públic en general tindre una idea precisa del que és exactament un rododendre. La diversitat, quant a la seua grandària, la gamma de colors o la morfologia de les seues flors és tan diferent d’una espècie a una altra que resulta un poc complex la seua identificació, especialment quan el nom “azalea” entra en joc.

És important tindre en compte que, en botànica, el terme azalea ja no s’usa per a agrupar i classificar altres plantes; fa molt que no té consideració de gènere. En el llenguatge formal que usen especialistes en botànica, azalea és simplement sinònim de kalmia (Kalmia procumbens).

Kalmia procumbens wikimedia
Kalmia procumbens. / Jacob W. Frank (Wikimedia Commons)

Per a qui no sàpiga les raons, va ser Carl Linneo qui va nomenar el gènere Azalea en 1735 i, 18 anys després, en 1753, el gènere Rhododendron. Una raó important perquè Linneo separara les azalees dels rododendres és que les azalees que ell coneixia tenien 5 estams i els rododendres en tenien 10. Cap al 1800, alguns botànics van decidir que totes, excepte una de les espècies conegudes en el gènere Azalea, haurien de fusionar-se amb el gènere Rhododendron. L’única espècie restant d’Azalea, Azalea procumbens, fou posteriorment assignada a un altre gènere, Loiseleuria (ara Kalmia), pel que quedava eliminat el gènere Azalea.

Tanmateix, hi ha diferències i la majoria d’especialistes en horticultura i jardineria no tenen problemes per a distingir, per exemple, entre azalees de fulla perenne, azalees de fulla caduca i altres rododendres.

No tots els rododendres són invasors

Sobre el gènere Rhododendron pesa una altra qüestió, i és que algunes varietats invasives han propiciat la mala fama de tots els rododendres; malgrat que aquesta condició no es dóna en totes les espècies.

Sens dubte, l’espècie Rhododendron ponticum és un clar exemple d’espècie invasora. Precisament, en Isabella Plantation, George Thomson, el superintendent del parc, i el seu jardiner cap, Wally Miller, van retirar-la de grans àrees i la reemplaçaren amb altres espècies de rododendres.

Pontische rododendron wikimediaRhododendron ponticum. / Rasbak (Wikimedia Commons).

Més recentment, entre 2013 i 2015, i dins d’una sèrie de tasques destinades a millorar la biodiversitat dins de la plantació, es va incloure l’eliminació de Rhododendron ponticum d’àrees boscoses. Això va brindar l’oportunitat d’obrir altres àrees de plantació, gespa, espais oberts i passejos. Els pasturatges van agregar major diversitat estructural a la plantació en introduir espècies de naturalesa més silvestre, i va permetre que esbarzers, ortigues i una altra flora nativa cresqueren al costat d’arbres i arbustos natius i fruiters.

Biodiversitat al jardí

Com comentava a l’inici, Isabella Plantation està classificat com a part d’un parc més ampli (Richmond Park) amb categoria de Site of Special Scientific Interest (Lloc d’Interés Científic especial). El jardí es gestiona de forma orgànica, tenint en compte la natura i sense recórrer a l’ús de pesticides o herbicides. Les fulles es recol·lecten i composten per al seu ús com a mant o terra.

Els estanys i rierols d’Isabella Plantation proporcionen hàbitat per a invertebrats i amfibis. Als marges del jardí del pantà (Bog Garden), la plantació està envoltada per una àrea de conservació que no està oberta al públic. Allí, la plantació, a base d’espècies autòctones, es converteix en un refugi segur per a la vida silvestre.

isabella plantation 1F. Ruz 

Al llarg de les seccions del rierol i en àrees com el Bog Garden, la barreja de plantació nativa i exòtica inclou espècies perennes nadiues que són una valuosa font de nèctar per a una àmplia gamma d’insectes, com abelles, vespes, papallones i arnes.

Les condicions d’ombra i els sòls sorrencs àcids proporcionen condicions ideals per a una àmplia gamma d’arbratge i arbustos que ofereixen menjar i refugi per a nombrosos ocells. Al costat d’aquestes col·leccions, cal destacar nombroses espècies d’arbres i arbustos estranys i inusuals que brinden interés al jardí al llarg de l’any. El Jardí alberga una gran població d’arbres antics, entre els quals es troben roure comú o pedunculat (Quercus robur), faig (Fagus sylvatica) i carpí (Carpinus betulus), que són alts en biodiversitat i tenen els seus propis ecosistemes associats.

La fusta morta es conserva, no solament perquè afegeix valor estètic i històric al jardí, sinó especialment, perquè beneficia la vida silvestre: ocells, ratapinyades, fongs de fusta podrida i invertebrats de fusta morta, els hàbitats de la qual es veuen protegits.

isabella plantation 7F. Ruz 

Altres col·leccions

No solament de rododendres viu Isabella Plantation, per descomptat. Un altre gènere present en aquest jardí és Camellia, una col·lecció formada, principalment, per cultivars antics de Camellia japonica, alguns híbrids de C. Williamsii i una xicoteta col·lecció de cultivars de C. sasanqua.

La col·lecció d’arbres inclou una bona representació de Betula (9 espècies) i Acer (9 espècies). També inclou espècies com Stewartia, Styrax, Davidia, Liriodendron, Liquidambar, Nyssa, Arbutus, Halesia i Cornus, entre altres espècies.

Entre els arbustos, es troben dos magnífics Hamamelis mollis “Pallida”, així com exemplars madurs de Pieris, Pernettia, Kalmia, Disanthus i Calycanthus, entre altres.

Per als qui tinguen interés a conéixer la localització de les diferents espècies vegetals que alberga aquest jardí, existeix un mapa detallat molt interessant que pot descarregar-se ací.

Obert al públic tot l’any

Isabella Plantation està obert tot l’any, des de l’alba fins al vespre. En aquest enllaç es pot descarregar tota la informació (en anglés) sobre els accessos, i en el lloc web d’Isabella Plantation es troben tots els detalls d’aquest bosc encantat que prompte tornarà a tenyir-se amb els colors de la primavera i de les flors dels rododendres (i alguna que una altra azalea…).

Etiquetes
María José Holguín, editora i autora del bloc.
Des de 2011 comparteix continguts sobre plantes, jardins i vida verda, que combine amb la fotografia i art al jardí. Visc a València, on he sigut viverista durant 17 anys, i estic llicenciada en Publicitat a la Facultat de C. de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid.
extern Signatura Espores
Send this to a friend