Forquetes als arbres, suposen sempre un risc de caiguda de branques?

Hivern és temps de poda per excel·lència. I és que les baixes temperatures inciten a les plantes a realitzar una parada vegetativa que les portarà a tancar compartiments intercel·lulars, per a evitar així la pèrdua de reserves que els seran tan útils a l’hora de passar el fred d’aquesta estació, i així la nostra intervenció serà menys nociva.

No és que no puguem practicar una poda la resta de l’any, podem realitzar-la sempre que siga necessària i respecte la biologia de l’arbre. Però donat que hui parlarem dels arbres i molts d’ells estan ara mateix desproveïts de fulles, la poda suposarà un menor cost energètic i podrem accedir i treballar més fàcilment sobre les branques nues. Així que us convide a mirar cap amunt i posar atenció en aquests xicotets i gegants monuments de la natura que inunden els nostres parcs, carrers i jardins.

En aquest context, una de les qüestions més habituals que ens podem trobar és la de les forquetes dels arbres. Un tema controvertit que sol suscitar molts dubtes sobre l’estabilitat o no dels nostres exemplars arboris i que hui analitzarem detingudament.

Què és una forqueta?

Una forqueta és la formació d’una bifurcació en els troncs o branques, de manera que ens trobem amb dos eixos equivalents o no, brollant des d’un mateix punt de l’arbre amb diferents tipus d’angle. Generalment, el tema de les bifurcacions en els arbres sempre ha sigut una matèria delicada a tindre en compte a l’hora de fer un diagnòstic d’un arbre o una poda.

Corteça inclosa

Des dels inicis de l’arboricultura moderna, s’ha emfatitzat en la problemàtica de les forquetes o bifurcacions com a defectes estructurals capaços d’arribar a desencadenar un risc en funció de l’estat de les seues unions. Sobretot, en aquelles en forma de “V” o amb escorça inclosa, és a dir, quan són tan tancades que queda escorça comprimida entre les dues branques o troncs i donen lloc una unió feble.

Aquest tipus d’estructures es poden identificar fàcilment en branques principals que presenten un angle molt agut d’inserció, on les fibres de la fusta no estan inserides en la medul·la de l’arbre, sinó que tenen un altre tipus de creixement més inestable que les branques pròpiament dites. Per això, fins fa ben poc, sempre es recomanava podar-les en l’edat més primerenca de l’arbre amb una poda de formació.

Hui dia, gràcies a grans professionals i investigadors del món de l’arbre, sabem que això no és sempre la solució més encertada. Així, l’espècie d’arbre, l’hàbitat on es trobe i el seu estat de desenvolupament condicionaran el tipus d’estructura de cada forqueta i ens orientaran en molts aspectes a l’hora de prendre una decisió correcta en la poda.

Quan cal preocupar-se per aquestes bifurcacions?

En primer lloc, s’haurà de llegir l’estructura de l’arbre, en la mesura que siga possible, i aprendre a identificar quin tipus de forqueta tenim davant desenvolupada. Christopher Drenou, fa una classificació “senzilla” per a poder identificar-les i situar-les en quatre grups: temporals, recurrents, principals i accidentals.

Forqueta temporal al JBUV (Fagus sylvatica) / Marta Muñoz

Començarem per les forquetes temporals, són pròpies de plantes joves condicionades a un estrés com podria ser un dèficit de llum i d’espai. Aquestes forquetes sorgeixen per a fomentar una major garantia de supervivència de l’arbre. És a dir, la branca principal es bifurca per a tindre unes condicions òptimes per al seu creixement. Per exemple, en faig (Fagus sylvatica) quan la llum escasseja, en un bosc tancat, tendeixen a formar la seua pròpia estructura proveïda de forquetes temporals, molt diferent a l’estructura real que tindria si estiguera en un bosc obert sense cap competència. Normalment, aquestes forquetes són reabsorbides o reconduïdes per l’arbre a mesura que va aconseguint l’estat adult.

D’altra banda, tenim les forquetes periòdiques o recurrents, aquestes apareixen anualment al final del tronc, i són pròpies de les famílies de les Ulmàcies i Fagàcies, entre altres. Normalment, no solen ser forquetes amb risc de caiguda, ja que el seu creixement és en forma de “U” no en forma de “V” i no presenten escorça inclosa. No s’han de llevar en un arbre ja que estan marcades en l’estructura d’aquest.

Forqueta recurrent en el JBUV (Quercus virginiana) / Marta Muñoz

I després tenim les forquetes principals que són característiques d’arbres ja adults i marquen el final de l’edificació del tronc. És el resultat final d’una lenta i progressiva metamorfosi sistemàtica de branques i es creen per a poder portar els cimals (branques principals) i donar cabuda a la formació de la copa definitiva de l’arbre. En principi, si la forqueta està establida, no s’ha de realitzar cap tipus d’intervenció ja que és pròpia d’una bona formació estructural. No obstant això, s’haurà de revisar la inserció entre totes dues branques principals.

Finalment, ens trobem amb les forquetes accidentals. Aquest tipus de bifurcació sorgeix normalment després d’un accident traumàtic de la guia principal de l’arbre, per exemple, a causa de la ingesta d’algun rosegador en edats primerenques o per alguna gelada. Després de la seua pèrdua, la gemma apical dominant perd la seua jerarquia i els brots que li segueixen intenten ocupar el seu lloc. Normalment, solen ser dos nous brots (latents o no) els que competeixen per la dominància, per aquest motiu que sorgisca una forqueta. Normalment, aquest tipus de forquetes són molt difícils d’eliminar si l’arbre ha aconseguit el seu estat adult.

Forqueta accidental en el JBUV (Celtis australis) / Marta Muñoz

Com puc distingir entre forquetes principals i forquetes accidentals si l’arbre és adult?

Com comentàvem anteriorment, la forqueta principal d’un arbre apareix quan ha aconseguit el seu estat de desenvolupament adult. No obstant això, les forquetes accidentals, poden aparéixer en qualsevol moment, són imprevisibles i continuaran creixent amb l’arbre. Per tant, quan una forqueta es consolida en un arbre es poden observar dues situacions:

Forqueta principal en el JBUV (Brachychiton populneus) / Marta Muñoz

1. Forqueta principal: l’arbre dóna lloc a branques molt més curtes que el tronc i aquestes forquetes donen lloc a branques encara més xicotetes, i així successivament fins a compondre el conjunt de la copa de l’arbre.
2. Forqueta accidental: des de la forqueta es mostren branques verticals que són clarament més llargues que el tronc.

Forqueta accidental en el JBUV (Sapindus spicatus) / Marta Muñoz

En resum, i després d’una ràpida lectura de les forquetes d’un arbre, és important decidir sobre quin tipus de bifurcació podem aplicar una poda de formació o no. En forquetes temporals, forquetes recurrents i forquetes principals, no és apropiat la seua eliminació amb una poda de formació, ja que aquestes presentes unes característiques intrínseques que després d’una poda de formació no suposaria una millora per a l’arbre, sinó tot el contrari.

D’altra banda, quan ens trobem amb forquetes accidentals, sempre que l’estat de l’arbre ho permeta, serà recomanable realitzar una poda de formació. No obstant això, arribat a aqueix punt, és recomanable cridar a un professional de l’arboricultura per a evitar una mala actuació i per tant una mala gestió de l’arbre.