Juny al teu jardí

Amb l’estiu molt a la vora, les temperatures elevades fan que el nostre jardí estiga demanant aigua més que mai, i que els treballs es multipliquen perquè tenim plantes en totes les fases de desenvolupament.

Els dies es van allargant i les necessitats d’aigua són cada vegada més significatives. El jardí requereix més atenció, a causa de la convivència de diferents i abundants espècies vegetals, que s’aprecien en diferents moments del cicle vital, doncs algunes han acabat la floració i ja preparen una nova, i unes altres en canvi estan encara a punt de germinar o en període de creixement.

És moment de sembrar flors anuals com Alyssum, Arctotis, Aster, Clavellina, Cosmos, Lobelia, Tagetes, Agerato i Zínnies. Si les sembres directament en la terra, aclareix l’excés perquè hi haja la distància adequada entre elles.

També podem sembrar flors vivaces i bianuals com rabis, armeria, bellis, cerastium, gaillardia, matthiola, myosotis, sempervivum, althea rosea, campànula, cheirantus, corèopsis, llunària i lupinus. Completarem amb fúcsies, coleos, begònies, petúnies, crisantems i geranis. I en la nostra horta bledes, api, créixens, carbassons, coliflor, espinacs, pèsols, bajoques, enciams, julivert, cogombres, raves i carlotes.

A més es poden empeltar arbres i arbustos, siguen fruiters o no, i esqueixar-se determinades espècies vivaces de brot o tija (Pholox o Iberis). També es poden realitzar esqueixos, amurgonaments i estaques, utilitzant sol tiges semillenyoses per a la multiplicació vegetativa i, trasplantar i esqueixar cactus i crasses, així com traure’ls a l’exterior.

Reg

Ha de ser abundant, al matí o a la vesprada, freqüent i amb gran volum d’aigua. Els rosers, pomeres, pereres, presseguers, pruneres, albercoquers, nectarines, vinyes i en general plantes anuals i vivaces de flor, hauran de regar-se quasi diàriament. L’aigua ha de penetrar ben profund perquè arribe fins a les puntes de les arrels, i regar en la base de la planta.

Les plantes en tests han de regar-se amb major assiduïtat, especialment si es troben al sol. I les plantes d’interior també necessiten més regs i pulveritzacions diàries sobre el fullatge, podent incorporar a aquesta aigua polvoritzada algunes gotes d’abonament foliar una vegada al mes. No obstant açò, no hem de passar-nos amb el reg perquè apareixen els problemes d’asfíxia radicular, a més les verdures i hortalisses malgasten en part la intensitat del seu sabor quan es reguen massa. També les flors blanques o rosa pàl·lid xopades adquireixen taques a causa de l’aigua. Quant a les plantes herbàcies de floració tardorenca que estiguen en test hauran de regar-se comprovant que el terreny romanga humit i ombrívol almenys alguns dies.

Sòl

Cal abonar regularment la gespa cada 15 dies amb 15-15-15 a raó de 15 gr. / metre quadrat. Pomeres i pereres amb 5 gr. / metre quadrat de nitromagnesi, i vinyes i parrals amb 3 gr. En línies generals hem d’abonar tot el jardí doncs estem en època de creixement fort. Les roses necessiten ser fertilitzades tots els mesos de l’estiu i hauran d’abonar-se amb quantitats xicotetes i freqüents, amb triple 15-15-15, a raó de 10/15 gr. metre quadrat, cada 15 dies.

Tractaments

El tractament general seria polvoritzar amb insecticida sistèmic i fungicida d’ampli espectre. Els fruiters hauran de ser tractats cada 15 dies fins a 15 dies abans de la seua recol·lecció, i els arbres i arbustos, vivaços i anuals, es tractaran cada 15 dies alternant productes.

Les roses es veuen atacades per pugons, míldiu, taques negres i altres plagues, per exemple per a controlar als pugons en els rosers s’utilitzarà Dimetoato o un altre plaguicida d’ampli espectre. Previndrem fong míldiu aplicant Caldo bordelés. Hem d’estar alerta amb els caragols i els llimacs ja que roseguen les plantetes tendres. Per a prevenir els fongs de la gespa polvoritza almenys una vegada al mes amb fungicida per a gespa després d’un tall baix.

Poda

S’haurà de podar per sobre dels últims fruits fecundats: Dèutzia, spiraea, pereres, tomàquets, melons, carabasses i melons d’Alger. Per a arbres i arbustos, es realitzarà una poda de formació en creixement. Han de podar-se els arbres i arbustos desflorits, bé a mesura que les tiges es van desflorint, bé al final de la floració. També es podaran els arbustos que van florir a la primavera i que van acabar de florir.

Cal rebaixar les fúcsies, els geranis o altres plantes que estiguen massa grans. En els rosers i altres arbustos han de tallar-se els rebrots de base (brots amb molta força) que creixen desaforadament amb la calor, però sempre es podaran per la base. Es poden despuntar les guies més extenses de les heures perquè no florisquen ni fructifiquen. Ni les flors ni els fruits ens interessen doncs consumeixen molta energia a la planta. En plantes vivaces es realitzarà un pinçament (tall de les puntes).

Per a totes les espècies, en general, s’eliminaran les parts de les plantes marcides, ja siguen flors, fulles o tiges. Podarem per la base les de tapís desflorides, i les abonarem després d’haver efectuat una entrecava en el sòl. Pararem esment a la grandària de les tanques, per a reduir el seu desenvolupament, però sense retallar-se els de floració actual, en aquests casos, es reduiran una mica quan vagen a perdre espessor en la part inferior.

Floració i recol·lecció

Per a les bulboses cal extraure i netejar els rizomes, com els de iris, tan aviat com hagen finalitzat la floració per a frenar que les plantes s’asfixien unes amb unes altres. Aquesta tasca es repetirà cada tres anys aproximadament. A més, hem de desenterrar els bulbs de floració primaveral una vegada marcits, i guardar-los en una caixa, bossa amb arena o serradures, en un lloc sec, fresc i fosc.

El Narcís s’aconsella deixar-lo enterrat en el mateix lloc del jardí, els grups poden ser fragmentats cada 3 anys per a assegurar una bona floració, ja que solen formar nous bulbs al voltant del principal. I per a les dàlies s’aconsella extraure l’arpa amb les tiges principals uns 10/15 cm, tallar els laterals, i guardar en lloc fresc sec i fosc, per a aconseguir flors de major grandària i bellesa en el següent cicle vegetatiu.

Estan en floració Albízia, boca de drac, buguenvíl·lea, clematis, Daphne, dèutzia, gardènia, gerani, godetia, lliri, assutzena, magraner, nemèsia, baladre, paulònia, petúnia, verdolaga, rosa, rudbeckia i zínnia. I ja podem recol·lectar alls, cebes, creïlles, nespres, albercocs, varietats de presseguers i pruneres, les primeres peres i les varietats tardanes de cítrics. Les aromàtiques i medicinals s’hauran de recol·lectar abans que florisquen.

Hivernacles i plantes d’interior

Ombrejarem si no es va fer el mes passat, incrementarem el reg i començarem tractaments cada 15 dies alternant matèries. Airejarem abundantment des de les 9 del matí fins a les 9 de la nit. Regarem cada setmana amb abonament líquid. Cal traure a l’aire lliure i a les finestres les plantes d’interior.

Gespes

S’ha de tallar, airejar i abonar la gespa, el tall fins i tot s’aconsella ser setmanal per a impossibilitar que s’espigolen les gramínies i dispersen les llavors per llocs no desitjats i evitar haver d’extraure-les després. Aquesta acció haurà de ser de manera freqüent no permetent, en cap cas, que cresca i deixe sense llum la part baixa, ja que esgrogueiria.

Altres tasques complementàries

Cal cavar escocells d’arbres i arbustos, parterres, rosers, pereres, cítrics, vinyes i parrals, i entrecavarem el sòl per a evitar que es forme crosta dura que impedisca la ventilació de la terra i l’absorció de l’aigua. Remourem la terra superficial dels tests perquè penetre ben l’aigua i l’aire. Pensem a mantenir l’altura del nivell d’aigua de l’estany permanent, a nivell manual o per degoteig, ja que és necessari per al desenvolupament de les plantes aquàtiques i perquè no es recalfe en excés.

Quant al nostre refranyer popular, “Al juny, la falç al puny”