Desembre al jardí

Les nostres plantes s’estan adaptant a la baixada de temperatura i a les poques hores de llum. A més es preparen per a deixar la tardor i afrontar l’hivern. Plantar bulbs que florisquen a la primavera, disminuir el reg al màxim, i protegir les noves plantes estan entre les tasques que devem ja començar.

Desembre sol ser un mes més sec que els anteriors octubre i novembre, com sol ocórrer en un clima mediterrani com el qual gaudim. Estem a la fi de tardor, cal preparar-se per a l’hivern i gaudir del moment. A més, ens trobem en els dies més curts de l’any i el sol en el punt més baix en l’horitzó, açò provoca a les plantes del nostre jardí una marcada interrupció vegetativa com a adaptació a les inclemències meteorològiques.

Sembrarem Begonia semperflorens, calèndula, Cineraria maritima, celosía, dianthus, impatiens, lobelia, sàlvia, revetla i viola. I també xicoira, maduixes, pèsols, carlotes, carbassons, espinacs, porros, raves i enciams.

Temps de plantar bulbos de primavera

A més plantarem les últimes bulboses i bianuals, que donen flor al març o abril, amb el sòl ben drenat i ric, com narcisos, tulipes, crocus, jacints o escillas. Dividirem les mates de vivaços que perden la vegetació, aprofitant la seua poda. Els arbres i arbustos, també els fruiters, sobretot els ametlers, i els rosers, els plantarem a arrel nua, ja que el final de la tardor és una estupenda època per a fer-ho. I recordeu, cal inspeccionar les arrels abans de plantar i verificar si estan sanes, turgents, i sense taques ni olors a podrit. Retallarem les puntes i les magolades. Plantarem tanques noves, substituint les velles i emplenant els buits.

Practicarem esqueixos (estaques) i amurgonaments. Podem fer llavorers de clavellines, iberis, pensaments i verbenes, traslladant les plàntules amb més de 4 fulles vertaderes a llavorers més amplis, o al lloc on seran plantades definitivament, i rebutjant les de menor mida.

Reg

Molt moderat, quasi nul, però copiós a ametlers. Les necessitats d’aigua són menors que mesos arrere i els regs es van espaiant. Reduirem l’aigua dels cactus i crasses fins a una vegada al mes, i només durant les hores de major calor. Regarem moderadament les plantes d’interior, excepte les que estan en creixement o en floració.

Flor de pasqua, molt habitual per nadal al nostre llar. Allunyar de la calefacció i regar per immersió quan se asseque se el substrat

Sòl

Abonarem amb fems i mantell a raó de 10 litres/m2. Un abonat orgànic general del jardí ha de fer-se cada any a la fi de tardor o hivern. No empres durant l’hivern fertilitzants que continguen nitrogen perquè estimula el creixement i les plantes no ho necessiten, estan en repòs. Abona els tests que encara tinguen plantes amb flor, i en l’hort acaba la neteja de les parcel·les incorporant un bon abonament orgànic.

Quant a cavar, no és molt aconsellable, llevat que la terra estiga molt seca. Embuatarem el terreny sota la copa i es protegirà el tronc amb una capa de terra al voltant. Prepararem el terreny per a les plantacions, de manera que es poden realitzar les labors preliminars de finals d’hivern i inicis de primavera netejant, abonant i deixant esmicolada la terra destinada al farciment de clots.

Tractaments

Encara és temps de patir algun atac de Pugons o l’aparició del Míldiu en els rosers.

Poda

És bona època para podes en general però si hi ha gelades no. Els toca a arbres i arbustos de fulla caduca, menys aquells que floreixen a l’hivern sobre fusta de l’any anterior: azalea, berberis, camelia, cercis, chaenomeles, cornus, crateagus, cytisus, dèutzia, escalonia, forsythia, genista, kerria, kolwitzia, laburnum, magnolia, paeonia, rhododendron, Salix caprea, spartium, syringa, weigelia, i wisteria (aquests es poden després de la seua floració). Ens centrarem sobretot en aquells arbustos que floreixen a la primavera-estiu.

Poda

Farem corts nets, sense esquinçaments en l’escorça, per a prevenir malalties i afavorir la cicatrització, que en aquesta època és més lenta i complicada a causa de les baixes temperatures i la humitat podria penetrar a l’interior dels teixits. A més, les branques més recents d’arbres tant vells com a joves no han de podar-se molt dràsticament, doncs els provoca xucladors i càncers vegetals que els afebleixen i redueixen la seua esperança de vida.

En zones fredes esperarem a podar els rosers ja que se sol fer més cap a finals intervinguts de gener, per a evitar les gelades tardanes. Però en la nostra terra és el moment perfecte per a posar-nos a la feina i així aconseguir afavorir una explosió de flors a la primavera. Eliminarem les branques centrals i les seques o malaltes, deixant 3 branques principals com a armadura en aquelles plantes més febles, i 4 o 5 branques en els rosers més vigorosos. En acabar la poda protegirem els corts de més de 5 cm amb pasta cicatritzant.

Floración y recolección

Florecen ahora crisantemo, pensamiento, violeta, viburnum, margarita, o Lobelia cardenalis, con los últimos retazos de capuchina, verbena, zinnia, ageratum, anthirrinum e ipomea.  También son muy interesantes por su follaje la Cineraria marítima, con un color gris plateado muy invernal, o coleus con una gran variedad de tonalidades donde elegir.

Floració i recol·lecció

Floreixen ara crisantem, pensament, violeta, viburnum, margarida, o Lobelia cardenalis, amb les últimes flors de caputxina, revetla, zinnia, ageratum, anthirrinum i ipomea. També són molt interessants pel seu fullatge la Cineraria maritima, amb un color gris platejat molt hivernal, o coleus amb una gran varietat de tonalitats on triar.

Aster spp, margarides

Cineraria maritima, cinerària gris

Coleus blomei

I és moment de recol·lectar xicoires sembrades a la primavera, hem de col·locar-les en lloc fosc i fresc, tapades amb torba i arena mantenint aquesta capa una mica humida, i prendran un color blanc-groguenc. També podem arreplegar menta, orenga, timó, últimes peres i raïms, taronges primerenques i llimons berna.

Hivernacles i plantes d’interior

Als hivernacles cal controlar la calefacció i el ventilat, també la podridura grisa. Airejarem d’una a tres hores, al migdia. Per a les plantes d’interior, les traslladarem a llocs amb més llum, redueix els regs i la fertilització. Arreplegarem amb freqüència les fulles caigudes, així com les flors marcides.

Altres tasques complementàries

Les noves plantes han d’aclimatar-se a la seua nova situació, així que cal protegir les plantes delicades del fred amb ajuda de proteccions plàstiques, per exemple, les d’origen tropical o subtropical. Les que van en tests es porten a llocs protegits o a l’interior, posant les plantes a resguard dels corrents d’aire fred i de les caigudes de neu (baix sostre, per exemple). Com més gran siga el fred acumulat en els pròxims mesos, millors possibilitats per a les flors i fruits que brollaran a la primavera.

Per a la gespa, ho aplanarem amb un rulo per a restablir l’adherència de les arreletes al terreny. I netejarem les males herbes, rastellarem camins de grava i la gespa. Cal netejar totes les plantes, eliminant les parts mortes o danyades, amb operacions que no afecten a les parts vives.

Aprofitarem per a posar a punt totes les eines i elements no vegetals del jardí: llavorers, calaixeres, jardineres, fonts etc., i per a preparar llits calents para les sembres a realitzar. I recorda, abans de guardar el tallagespa durant l’hivern fes-li una revisió general, posa greix i neteja.

Els massissos, parterres i vores es recomponen i birben, eliminant les males herbes, afegint després fem, compost o algun abonament fosfatat. Convé cavar les zones que queden buides i que es vagen a plantar més endavant. És un bon moment per a trasplantar arbres i arbustos a altres ubicacions. El trasplantament és complicat en coníferes, ginkgo, garrofera, acàcies, aromo, etc. Algunes espècies de gespa com la bermuda entren en repòs vegetatiu i comencen a esgrogueir amb el fred. A la primavera rebrotarà.

Quant al nostre refranyer popular, “Quan desembre se’n va tremolant, any bo ve anunciant”