‘Chelsea chop’: truc de jardineria per a plantes que floreixen a l’estiu

Podar arbustos i plantes enfiladisses és una tasca que cap especialista en jardineria qüestiona. No obstant això, en més d’una ocasió som poc partidaris de l’ús de les tisores de podar quan es tracta d’herbàcies. Doncs bé, si busques informació sobre la forma de controlar el creixement i augmentar el període de floració d’algunes de les plantes herbàcies vivaces que inicien la seua floració durant l’estiu, possiblement et trobes amb una tècnica anomenada Chelsea chop.

Chelsea chop. / Gardeners’ World.

No és una recepta xinesa ni una costella cuinada al barri londinenc de Chelsea. No, Chelsea chop és una tècnica de jardineria a la qual han batejat amb aquest curiós nom que serveix per a recordar (almenys als britànics) la data en què ha de practicar-se. Així, cal realitzar aquest truc de jardineria cap a finals de maig i principis de juny, coincidint amb els dies en què la Reial Societat d’Horticultura britànica (Royal Horticultural Society, RHS) celebra a Londres el prestigiós festival anual de flors Chelsea Flower Show.  La paraula chop no al·ludeix a una costella, òbviament, sinó a una altra de les seves traduccions: tallar, tall.

Què és Chelsea chop i quan ha de realitzar-se?

Chelsea chop és un mètode de poda que permet controlar la grandària, la forma i la temporada de floració de moltes plantes herbàcies vivaces que floreixen a l’estiu. Especialment, d’aquelles en què el període de floració s’inicia a partir del mes de juliol i, fins i tot, de les plantes que floreixen cap a finals de l’estiu, és a dir, herbàcies de floració estival tardana. Sempre haurem de fixar-nos en l’època de floració de l’espècie en concret i del clima de la regió on es practicarà. A més, cal recalcar que aquesta tècnica de jardineria sol ajudar a que aquestes plantes florisquen més profusament.

Hylotelephium (abans Sedum). / Fernando Ruz. 

Com funciona?

En el regne vegetal, la dominància apical es refereix a una marcada tendència a mostrar un major creixement en la punta (àpex) de cada branca principal o bé en la punta de la tija principal, mentre que les branques secundàries mostren nul o molt escàs creixement. S’entén així que hi ha un domini en la capacitat per a créixer per sobre de les branques laterals. L’àpex és l’extrem superior o punta de la fulla o fruit.

Nepeta calaminta. / Gertjan van Noord (Flickr).       

Si volem controlar aquesta tendència natural de les plantes, es poden eliminar els brots superiors (a un terç o la meitat) per a permetre que els brots laterals es ramifiquen. Amb això, controlarem la grandària i la forma de la planta, així com la floració, que es produirà de forma uniforme en tota la planta. Les flors seran més xicotetes, però molt més nombroses.

Si el jardí és relativament menut, tan sols necessitem tisores de podar o tisores de jardí. Per a un jardí més gran, sol ser més pràctic utilitzar cisalles per a tanques.

Tècnica Chelsea chop. / Gardeners’ World.

Tot depèn de l’espècie i l’efecte desitjat

Encara que, en general, la idea és reduir l’altura de la planta en aproximadament un terç o la meitat, la tècnica Chelsea chop pot realitzar-se amb diferents enfocaments, depenent de les plantes que estiguem tallant i de l’efecte que es pretén crear. També estarà en funció de com de disposats estiguem a “tallar de soca-rel”, perquè, no ens enganyem, moltes vegades entrem en pànic quan tenim les tisores de podar a la mà.

El mètode més simple és reduir tot el creixement, però això pot deixar grans escletxes en les bardisses d’herbàcies, per la qual cosa una opció menys dràstica és tallar plantes alternatives o reduir només una de cada tres tiges en plantes prominents.

Nepeta, Alchemilla, Phlox y Miscanthus. Bardissa d’herbàcies en Hardwick Hall, Derbyshire, Regne Unit. / JRP ( Flickr). 

Hi ha un vídeo, breu però molt interessant, on Monty Don, el famós jardiner britànic i presentador del programa de la BBC Gardeners’ World, mostra aquesta forma d’aplicar la tècnica de Chelsea chop amb herbàcies que floreixen a partir del mes de juliol. Concretament, en plantes del gènere Lyshimachia i Helenium.  Encara que el vídeo és en anglès, les imatges permeten observar com estableix tres altures en el mateix grup de plantes, de manera que la floració es va alternant i, amb això, es prolonga l’efecte visual.

Helenium ‘Sahin’s Early Flowerer’. / Fernando Ruz. 

Chelsea chop és una tècnica molt pràctica quan el que pretenem és mantenir més compactes algunes herbàcies altes que tendeixen a presentar un aspecte desmanegat. Això és particularment útil, per exemple, per a plantes del gènere Aster, Campanula e Hylotelephium (abans Sedum). També és una bona forma de contenir el creixement de vivaços de bastant grandària, com Eupatorium i Veronicastrum, ja que s’aconsegueix un port similar al d’altres vivaces situades en la mateixa bardissa i es manté un efecte visual equilibrat.

Symphyotrichum (abans Aster). / John Flannery (Flickr).         

Veronicastrum virginicum ‘Adoration’. / Fernando Ruz. 

Així mateix, hi ha plantes que tenen tiges florals múltiples. En aquest cas, es poden podar deliberadament per a fer que algunes tiges florisquen més prompte o més tard que altres, i així estendre l’exhibició de flors durant un període més llarg. És el que ocorre, per exemple, en plantes del gènere Coreopsis, Phlox i Helenium. Per a aconseguir-ho, tan cal reduir a la meitat, aproximadament, un terç de les tiges abans que produisquen flors. Aquestes, després, produiran diversos brots laterals que floriran més tard a l’estiu, i s’amplia la temporada de floració i color.

L’ús d’aquest mètode de poda, juntament amb altres cures, com l’aportació de nutrients de forma regular i el reg, és el que ens permetrà que els llits i les fronteres d’herbàcies tinguin un aspecte més saludable i ordenat al llarg de l’estiu. No obstant això, no totes les plantes herbàcies accepten bé aquest mètode i en alguns casos pot succeir que ens perdem la floració de la temporada.

Phlox paniculata ‘Franz Schubert’. / Fernando Ruz. 

Plantes que responen bé al Chelsea chop

Aquesta tècnica està especialment indicada per a plantes herbàcies vivaces amb floració que té el pic a mitjans i finals de l’estiu, entre elles diverses espècies de plantes que pertanyen a gèneres com: Achillea, Anthemis, Symphyotrichum (abans Aster), Echinacea, Helenium, Helianthus, Hylotelephium (abans Sedum), Nepeta, Penstemon, Phlox, Rudbeckia i Solidago.

Rudbeckia hirta. / El Blog de La Tabla.

Òbviament, hi ha moltes altres herbàcies vivaces de floració estival que també poden ser tractades amb aquesta tècnica, però sempre hem de tenir en compte que cada espècie comença a florir en una data determinada i, per tant, no hem de realitzar la poda molt prop d’aquest període, ja que retardaríem massa la seua floració.

La regla bàsica és que les plantes vivaces que només floreixen una vegada no han de ser tallades o perdrem les flors. És el cas d’algunes espècies de floració estival com a peònies (Paeonia), lliris (Iris) i aquilègies (Aquilegia).

Achillea ‘Walther Funcke’. / Fernando Ruz. 

Potser algú de vosaltres pense: “això ja ho sabia, és més, ho practique tots els anys”. Perfecte, però tal vegada no sabíeu que en la jardineria anglesa se li ha posat un nom a aquesta tècnica que sona molt divertit i que, a més, resulta molt pràctic. És com una campana que anuncia que quan Chelsea Flower Show tanca les seues portes, comença el període en què podem agafar la tisora i començar a posar en ordre aquelles plantes vivaces de floració estival que responen bé a aquest truc jardiner.