Aliances que fan paisatges
El 4 Encuentro de Paisaje se celebrarà aquest any en el Jardí Botànic. Serà un espai de trobada i aprenentatge de diverses experiències que ens parlaran del paisatge, i de les aliances que aquests treballs han generat entre espai, preexistències, cultura i persones.
Fa ja uns quants anys que se celebren aquestes trobades sobre paisatge. Sorgiren de la inquietud comuna d’un grup d’arquitectes per treballar en pro del paisatge, d’una manera compromesa amb la seua defensa, protecció i valoració. Considerem que el paisatge és el fonament de la cultura i identitat dels pobles, i una peça central en l’ordenació del territori, sempre tractada amb criteris de racionalitat i sostenibilitat ambiental, social i econòmica.
Érem gent que veníem del món de l’arquitectura, i sobretot interessats pel territori, i trobàvem que al País Valencià no s’estava treballant des del paisatge, i menys encara, des d’una perspectiva ampla que permetera aplicar-lo en les diferents escales i àmbits, des de la reflexió de fer ciutat fins a l’ordenació del territori, des del paisatge quotidià que veiem cada dia, els nostres carrers i places, fins el paisatge rural.
Enteníem a més, que el concepte de paisatge contenia una complexitat que havia de ser tractada des de la convergència de múltiples variables. Que s’havia de tractar el suport físic, les dinàmiques ambientals que s’hi desenvolupaven, les preexistències, els usos, la història del lloc i de la gent que l’habita. I llavors calia propiciar l’intercanvi i el diàleg amb moltes altres disciplines, des de la geografia, sociologia, arqueologia, botànica, ciències ambientals, etc.
Així es van pensar aquestes trobades. Van néixer com un espai d’aprenentatge i intercanvi. Tenien l’objectiu de seguir aprenent, de conèixer com s’estava treballant en matèria de paisatge a través de les diferents experiències multidisciplinars, i generar un espai de reflexió i debat. El primers anys els temes es presentaven nous i n’eren molts, les aproximacions des de les diferents professions, des de diferents cultures i maneres de fer en altres països; podíem portar experiències per a reflexionar des del projecte o també des d’estudis teòrics.
Després, amb l’arribada de la crisi vam pensar que eixos anys d’aparent immobilitat eren una oportunitat per a parar-nos a reflexionar sobre tot allò que abans no hi pensàvem perquè n’estàvem massa ocupats. Era un bon moment per analitzar errors i estudiar les transformacions que podien vindre i les possibilitats que disposàvem per fer-ho millor en el futur, preveure les problemàtiques a les quals ens dirigíem inevitablement, atallar-les i combatre-les. I clar, fer-ho des del paisatge.
Quan vam començar a pensar en aquesta quarta edició, no feia gaire mesos que el paisatgista Michel Corajoud ens havia deixat, i no volíem deixar de recordar quantes coses interessants al voltant del paisatge ens havia ensenyat. Als qui vam tenir la sort de conèixer-lo i escoltar només que fora una breu conversa o unes poques de les seues paraules, se’ns ha quedat gravada la seua saviesa i la seua estima pel paisatge.
Michel Corajoud. Imatge de Sioc’Han de Kersabiec Alexandre
Recordàvem com ens deia que concebia els projectes com a part del diàleg que ja existia en el lloc. Com si hi haguera ja una conversa començada entre els seus habitants i ell simplement entrara a formar-ne part. En projectes així, ell potenciava els recursos que ja tenia el lloc i els usos que la gent ja hi feia. I era bonic veure com finalment, el projecte brindava l’oportunitat que foren les persones les qui el reinterpretaren i l’adaptaren a les seues necessitats.
Llavors, en aquesta ocasió, necessitàvem fer una picada d’ullet al record de les seues ensenyances, ja que la seua manera de treballar encaixa perfectament en el motiu que ens ocupa aquesta trobada, eixes aliances entre espai, preexistències, cultura i persones.
Així que els dies 23 i 24 d’aquest mes d’octubre, llencem al Botànic el 4 Encuentro de Paisaje. Aquest any la intenció ha estat tractar una vesant més ampla, portant experiències que partisquen de la comprensió del lloc i de les vivències que s’hi donen, que incorporen el discurs i les lògiques que històricament el precedien, i experiències que hagen comptat amb la gent que habita eixe territori i que hagen propiciat d’alguna manera la seua participació en el projecte o estudi. En definitiva, tractar d’acollir en dia i mig un recull de xerrades que ens parlen de les aliances que fan paisatge.
