10 preguntes verdes a…Jovi Lozano-Seser

JOVI

No us deixeu enganyar per un rostre d’eterna xicalla que va a escapar a córrer cap a algun bancal. L’escriptor i periodista Jovi Lozano-Seser s’encetà jove al món de la literatura, però a l’esquena ja du una motxilla ben carregada de premis, novel·les, relats curts, i també obres per a teatre i cinema. Compromès amb la nostra cultura i la nostra llengua, és un enamorat de la terra que l’ha vist créixer, La Marina Alta, i amb ell fem un passeig per la comarca, però també per jardins, menjars, preocupacions ambientals, i fins i tot noms científics! Quina serà la nova idea o creació que li ronda pel cap?

Un lloc verd on anaves de menut

M’encanta la Partida Alfatares del meu poble, Ondara, ja que és un indret molt proper al poble i al mateix temps molt especial paisatgísticament. Entre ametllers i tarongers i el preciós tossal de Torrecarrals, crec que cal reivindicar els espais verds de proximitat a més dels grans parcs i zones naturals. A la meua última novel·la li vaig dedicar alguns capítols a tota aquesta zona del terme precisament per eixa dualitat.

Amb quina aroma botànica viatges automàticament en l’espai o en el temps?

Em fascina el romer perquè té un enorme poder de generar pertinença i últimament m’ha colpit el fet de vore que tants restaurants en cremen damunt de les paelles. Crec que és una aroma amb un gran poder d’evocació, de mediterrània pura. Em du a la infantesa i al mateix temps a les muntanyes que envolten el meu poble i que li atorguen un olor especial a cada canvi d’estació.

Anem a sopar a ta casa amb el lema “cuina i plantes”, quin plat ens prepares?

M’he criat a una llar amb molta presència d’herbes mengívoles. Si més no, cada dos per tres ma mare fa pastissos fregits d’herbes: una recepta que no seria possible sense les espècies de la contornada. I és que des dels llicsons a les camarroges, crec que hi ha tot un món per descobrir dins d’aquest àmbit. Sense dubte, és del primer que prepararia, sobretot per aprendre a fer la recepta.

Saps pujar a un arbre?

No en tinc molta traça i no és un bon hàbitat per a mi. Amb tot, m’agrada contemplar-los i protegir-los, però no m’imagine botant entre branques. Ho deixe per a un altre tipus d’animal més intrèpid.

Confessa’ns el teu pecat insostenible

M’encanta estar en remulla i fer servir la banyera quan cal. Això sí: després recicle tota l’aigua com a cisterna addicional per a l’inodor. La butxaca pesa tant com la consciència.

Et va tocar mai fer de planta en alguna obra de teatre?

No i mira que he eixit infinitat de vegades en escena a fer la mona, però eixe paper no m’ha tocat mai. D’altra banda, com a periodista sí que m’he disfressat  o almenys imitat l’estatisme d’un ficus per tal de passar desapercebut, però això és una altra història…

Desperta la teua vena botànica: quina d’aquestes opcions és una planta?

  1. Physalia physalis
  2. Leonotis leonorus
  3. Myotis capaccini

Nota de Jovi: He vist que l’he fallada, però m’alegra que siga un rat-penat, un animal que m’encanta.

Nota d’Espores: tot i el nom, la Leonotis és una planta comunament coneguda com Orella de Lleó. Efectivament, Myotis capaccini és un rat-penat i la Physalya phisalis és la perillosa Carabela Portuguesa.

Un jardí on perdre’t

El Jardin Majorelle a Marràqueix: hi vaig estar a gener i em va agradar molt. De fet hi vaig ubicar fa molts anys un relat dedicat a Yves Saint Laurent i era una tasca pendent. Els jardins són sempre inspiració.

El canvi climàtic ja ens ha tocat a la porta, apleguem tard?

No m’agrada ser pessimista tot i que vaig deixar de militar, per exemple, a Greenpeace perquè no compartisc el to dels discursos i determinades asseveracions. Malgrat tot crec que cal ser seriosos i admetre que el planeta està en perill. Jo crec que fem tard però que s’estan fent coses interessants i crec que compartim cada vegada més una consciència col·lectiva al respecte. D’altra banda, crec que el capitalisme mana més que l’ecologisme i això està comprovat i no cal que ni ho discutim.

Buscador de bolets, cuidador de bonsais, florista, recol·lector de llavors… què t’agradaria ser de major?

No tinc molta destresa amb les plantes i per tant no ataülle cap hobby en aquest àmbit. Fins els bonsais més resistents se m’han mort, per la qual cosa no li veig futur a la meua dèria jardinera. Millor senderista sense horari pels termes de les nostres comarques i una visió més passiva de la relació home-natura.

Etiquetes
Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Send this to a friend