Un rastre fastigós
Ser detectiu requereix perícia, discreció i bona vista però també un olfacte molt fi. Però, perquè? S’oloren les pistes? Les que hui seguirem sí, però mala sort, no són flors i violes sinó excrements.
A pesar que la catifa de fulles amb què la tardor cobreix el sòl del bosc amaga les pistes i les petjades, us ensenyaré com buscar amb el nas! Parlem de coprologia.
Guies per a la identificació de rastres. Imatge de www.ediciones-omega.es
No vull fer-vos fàstic abans del dinar però la coprologia és una matèria que aporta molta informació sobre la mobilitat de les espècies i el seu comportament. I no sols dels éssers hui vius, sinó també dels qui ho van estar, perquè els excrements fòssils són una finestra oberta al passat..
Els excrements parlen
Quan el metge sol.licita una anàlisi fecal no fem cares rares, perquè les posem quan un científic estudia els excrements d’altres espècies? Els excrements ens informen dels hàbits alimentaris dels animals i depenent la seua estructura podem conèixer la dieta amb bastant detall.
Palla farratgera. Imatge de FlickR
Els excrements dels carnívors són semblants als dels humans omnívors, que no cal descriure. Aleshores, hi ha diferències? Qui no ha vist mai un excrement de cavall? Els herbívors produeixen deposicions molt fibroses, de fet, en moltes d’elles s’aprecia la palla que han ingerit. En canvi, el cas de les vaques és distint: a pesar de seguir un dieta estrictament vegetariana, no presenten aquesta textura ja que el seu procés digestiu és molt més eficient gràcies als quatre estómacs i a l’elevada població de bacteris.
La composició és la font d’informació més òbvia però la distribució de les deposicions aporta moltes dades sobre el comportament dels organismes. Òbviament, un excrement solitari és conseqüència d’una activitat individual, però, com queden els camins després del pas d’un ramats d’ovelles? No cal ser Sherlock per deduir que el rastre no pertany a una sola ovella sinó moltes.
Or de color dubtós
D’altra banda, la mesura de l’excrement ens indica l’edat de l’animal de forma que, si veiem dos excrements iguals però de diferent grandària, potser siguen d’una mare i el seu cadell. El cas més extrem d’acumulació de matèria fecal ha estat un negoci durant molt de temps, el guano.
Bandada d’estornells. Imatge de FlickR
Abans d’anar-se’n a dormir, les bandades d’estornells es reuneixen en un pre-dormitori, que pot ser el conjunt de copes dels arbres d’un jardí, on dipositen els seus excrements amb un elevadíssim contingut en fosfats i substàncies nitrogenades. La seua composició ha fet d’ells un bon adob en agricultura. I si tens la mala sort d’haver aparcat el cotxe baix el pre-dormitori, ja saps que te tocarà rentar-lo i buscar altre lloc on deixar-lo.
Dime què (…) i et diré qui eres
Us ensenyaré a reconèixer alguns excrements de parvulari de coprologia. El primer és el de conill. Si mirem la imatge amb atenció no caldrà que us explique molt més, a més, sobre la neu es veuen molt bé les empremtes.
El segon exemple, també sobre neu, és un excrement de gall fer, no molt comú però inconfusible perquè canvia de color radicalment i passa de negre a blanc en recórrer-lo amb la mirada d’extrem a extrem. A més, a la imatge s’aprecia sobre la neu un rogle groc, possiblement d’algun mamífer que va intentar acabar amb el rastre olfactiu del gall orinant sobre ell.
Gall fer. Imatge de FlickR
Excrement de gall fer
Els excrements de les raboses, per exemple, són allargats i peluts i en el cas dels teixons són estovats i farcits de fruits i llavors que no han estat digerits per complet. En moltes ocasions els animals són el vehicle amb què les llavors es dispersen (endozoocòria) i en altres casos, el tractament digestiu és un requisit per a la germinació de la llavor.
D’altra banda, hi ha excrements que ho semblen però no ho són, ens enganyen. Parlem de les egagròpiles: boles fibroses formades per restes de plomes, ossos, pedretes i pèls que algunes aus rapinyaires regurgiten.
Dissecció d’una egagròpila. Imatge de FlickR
Després de dedicar l’article de hui a la recerca de pistes pudentes, m’agradaria enviar un missatge d’ànim i renovat respecte a tots els científics dedicats a la coprologia, perquè mai veia el moment adequat per parlar-ne, ja que les plantes no deixen aquests rastres.
Imatge de capçalera de FlickR
