Plantes seductores i altres disbarats
De vegades els científics tenen projectes entre mans que semblen autèntics disbarats. Anem a veure’n un parell però no oblideu que parlem de ciència, de simbiosi i biologia sintètica. Ara ho entendreu.
Ja hem parlat en Espores del projecte internacional de biologia sintètica iGEM, organitzat pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) en què participen equips d’estudiants universitaris de tot el món i en què, per suposat, també contem amb representants tant de la Universitat de València (UV) com de la Universitat Politècnica de València (UPV).
La biologia sintètica està de moda! Crear biomolècules i sistemes biològics programats que no existirien a la natura, com si de robots es tractaren. És l’anomenada biologia de garatge, la que no esbrina en la natura sinó que posa i lleva les peces per a la vida.
Els cowboys de la Universitat de València
L’equip va guanyar una medalla d’or i la final a Boston la passada convocatòria gràcies a un projecte biotecnològic anomenat Wormboys. El nom del projecte és un joc de paraules entre cuc en anglès (worm) i cowboy, que vol dir vaquer. I sí, té un explicació perquè els nostres estudiants van aconseguir que un bacteri cavalque sobre un nematode gràcies a un simbiosi induïda amb la finalitat de millorar la producció de bioplàstic, un tipus de material que no procedeix del petroli i que és biodegradable.
El nematode és alimentat amb bacteris modificats genèticament que li provoquen un comportament gregari i en ajuntar-se amb altres nematodes igualment alimentats aconsegueixen agrupar els bacteris que cavalquen sobre ells i que també han patit modificacions genètiques. Aquesta unió de forces fa que els bacteris, fàcilment modificables genèticament però amb baixa mobilitat adquireixen la capacitat de desplaçament dels nematodes, organismes poc emprats en aquest camp.
Bacteris cavalcant Caenorhabditis elegants, el nematode. Fes clic a la imatge per a veure el vídeo
Aquest projecte, liderat per Manel Porcar, va comptar amb un finançament i uns recursos molt inferiors al dels seus contrincants, la qual cosa els va valdre una gran quantitat de felicitacions i agraïments.
Sexy Plant
A l’altre extrem de la línia del tramvia, a la UPV (Universitat Politècnica de València) un projecte per al control de plagues juga les seues cartes amb la fi de guanyar l’IGEM d’aquest any. I tractant-se de biologia sintètica no pot ser res quotidià.
Ni més ni menys, aquest grup d’estudiants de Grau en Tecnologies Industrials i de Grau de Biotecnologia proposa una innovadora estratègia per al control de plagues en agricultura com alternativa als pesticides: la creació de plantes sintètiques que produeixen feromones sexuals d’insectes amb què confondre les plagues. A més, les plantes contindran als seus gens un interruptor amb què activar o desactivar la producció d’aquestes substàncies. Els nouvinguts vegetals seran estèrils, amb la fi de controlar la seua dispersió, no comestibles i acolorits per a una fàcil identificació, mesures que garanteixen la bioseguretat.
La competició International Genetically Engineered Machine (iGEM), impulsada pel MIT, com ja hem dit, va començar de forma local i després es va estendre fins el punt en què participen unes 200 universitats de tot el món. Pel que fa a concursos, la Universitat de València ha convocat Green Idea per primera vegada amb que intenta millorar la sostenibilitat dels seus campus amb propostes emmarcades en el camps de l’educació ambientat, la mobilitat, la gestió de recursos i altres sectors. Serà un criteri que aquestes propostes puguen ser extrapolades a la resta de la societat. Si tens idees verdes sols cal que les envies a green.idea@uv.es.
Fes clic a la imatge si vols visitar el bloc de Voluntariat Ambiental de la UV
Com veiem, l’originalitat és un valor afegit en la societat actual. Els projectes que us hem presentat, tant si són plantes emissores de feromones sexuals d’insectes com si són bacteris cavalcant nematodes tenen en comú aquest tret. Són els estudiants qui protagonitzen aquestes investigacions, qui les defensen, qui es preocupen per aconseguir finançament, amb més o menys sort, però els qui, al cap hi a la fi, tenen l’oportunitat de fer allò que els agrada amb l’ajuda de les Universitats i els professors. Perquè els futurs científics s’han de dedicar a la ciència, o això és un disbarat?
