Espolsa’t les teranyines!

Vestits vaporosos, gens, tomaqueres, aranyes… Una sort de paraules inconnexes és el que de vegades sentim quan ens parlen de biotecnologia. Per entendre-la haurem d’espolsar-nos moltes teranyines…

Amb sols 500 grams del filament de seda podríem envoltar l’equador terrestre. Les aranyes el produeixen a partir d’uns òrgans situats a la part posterior del seu cos i les seues propietats han despertat el nostre interès des d’antic.

Si en obrir una farmaciola està plena de teranyines potser penses que totes les medecines que conté estan caducades. Però no era així fa uns segles quan les tropes del rei francès Felip VI portaven a les farmacioles caixetes plenes de seda d’aranya per a taponar les ferides. Plini el Vell, com no, ja va descriure fa 2000 anys les propietats homeostàtiques d’aquesta fibra. I fa poc menys de dos anys a un laboratori de Singapur varen aconseguir alimentar els cucs de seda amb substàncies que provocaven que el cuc teixira capolls de seda de colors luminescents.

Vista ventral d’una aranya

Gens i pastissos

En posar a una caixa de sabates uns quants cucs de seda tindrem un conreu bastant eficient d’aquest material però si repetim el procés amb aranyes, passada una setmana s’hauran matat entre elles. Ja fa un poc més d’una dècada que els humans intentem produir aquesta fibra però les aranyes ens porten 400 milions d’anys d’avantatge i òbviament, ho fan millor.

Cuc de seda, Bombix mori

Anem a imaginar que la nostra àvia ens ha llegat una recepta, per exemple de bescuit, però nosaltres volem fer-lo de xocolate i l’anotem entre els ingredients de la recepta. A partir d’aquest moment, a totes les persones que facen bescuit seguint les indicacions de la recepta modificada els eixirà de xocolate. En un procés semblant es basen moltes modificacions genètiques.

Més resistent que l’acer!

Lleuger, elàstic i molt fort. Què més li podem demanar a la seda? Al llarg dels escassos deu anys que intentem fabricar seda artificial la biotecnologia ha provat opcions d’allò més extravagants. En primer lloc, es van identificar els gens que contenien la informació necessària per a fabricar, al cos de l’aranya, un rebost de proteïnes que son teixides per les fileres.

Després, gràcies a l’enginyeria genètica els gens d’aranya aïllats es van incorporar als d’unes cabres que en créixer, expressaven la informació del genoma de l’aranya i produïen proteïnes de seda en la llet.

Aquest projecte va estar un èxit relatiu, les cabres no patien cap tipus d’estrès conseqüència de la modificació genètica però el contingut de proteïnes de seda de la llet era sols d’un 1% o amb sort, del 2%. Després de purificar un litre de llet per obtindre un parell de gotes del còctel proteic calia filar-lo i sotmetre-lo a les proves de resistència. El filament resultant era més resistent que l’acer però menys que la seda natural.

Un altre dels intents per obtenir seda artificial va gravitar en torn a conreus habituals. Amb tècniques de modificacions genètiques semblants a les de les cabres abans esmentades, es va aconseguir expressar els gens per a la seda de l’aranya en les fulles de tomaqueres i en les creïlles. Els resultats van millorar els de la llet de cabra.

A Suècia han patentat dos proteïnes modificades de teranyina que atorguen propietats molt semblants a les de la seda natural però en aquesta ocasió l’organisme sintetitzador de les proteïnes al qual se li ha incorporat el fragment del genoma de l’aranya és el sofert bacteri Escherichia coli qui sí produeix grans quantitats de proteïna de seda. Els investigadors aposten per un ús mèdic d’aquestes fibres.

Europa ha estat el major mercat agroalimentari del món junt als EEUU, en canvi, cadascun té una actitud molt diferent pel que fa al consum i conreu de plantes modificades genèticament. Europa té una postura molt restrictiva al respecte en comparació amb EEUU però no deixen de ser opinions polítiques polítiques.

Hi ha científics amb opinions dispars pel que fa a l’ús dels transgènics. Des de Califòrnia, el biòleg molecular Robert Golberg parla de temors infundats i repetits des de fa 40 anys que es poden dissipar amb proves sòlides. Però, d’altra banda, David Williams, biòleg cel•lular, dubta de que un genoma modificat siga segur posat que no és una entitat estàtica.

Són els transgènics una forma d’intentar mantenir uns hàbits de vida insostenibles? Podem prescindir d’ells quan ens aporten tants avantatges? L’ús dels Organismes Modificats Genèticament és un tema incombustible i no sabem massa bé perquè. Escoltar les opinions dels científics pot ajudar-nos a teixir la nostra xarxa d’opinions i per a això cal començar pel primer fil, encara que siga de seda.