Per qui brunzen les abelles?

Un munt de teories han estat contemplades per donar una explicació al que s’ha anomenat desabellament. La desaparició de les abelles és un problema econòmic i botànic. Aquests pol·linitzadors treballen gratis però cal tindre cura d’ells. Fem un recorregut per les investigacions que han permès desxifrar aquest misteri.

En síntesi, àcars, insecticides, abelles africanes, robatoris… Hi ha un munt de factors que afecten els eixams d’abelles. Des de 2000 es tenen notícies d’aquest desabellament, segons el qual, moren massivament, sense deixar rastre aparent i en 2005 es va crear alarma. Però què ha passat des d’aleshores?

Ramaderia que no embruta camins
A Espanya, la figura de l’apicultor està inclosa al mateix epígraf que ho està aquell que cria porcs o ovelles i el tema pren sentit si pensem que la transhumància és feina, també, de l’apicultor. La Comunitat Valenciana és una de les de major activitat apícola, tant comercial com per a explotació particular i la mel, una de les millors d’Europa a causa del nostre sòl ric en minerals i a les llargues hores de sol de què no gaudeixen a la resta d’Europa. Per eixa raó, Espanya també és el principal productor de mel de la Unió Europea.

Les comunitats més fredes del nord d’Espanya necessiten eixams transhumants que l’apicultor trasllada en una furgoneta des del sud fins al nord, per ordre d’aparició de les floracions i finals de l’estiu tornen al lloc d’origen. Aquest turisme és cada vegada més freqüent posat l’estat d’amenaça greu que pateixen.

L’apicultor no sols es beneficia de la producció de mel sinó que la seua feina va més enllà i necessita conèixer bé l’estructura social per optimitzar l’explotació. Per exemple, l’abella reina, aquella que les obreres han triat per ser la ponedora d’ous majoritària viu a l’interior del rusc fins que mor, o és sacrificada per les obreres, quan deixa d’ésser productiva. L’abella reina és en realitat una esclava del seu poble. Cada reina sol viure uns 5 anys però els dos primers és quan és més eficient. Per això, l’apicultor ha de donar un colp d’estat i substituir-la.

Els borinots, per la seua banda, tenen una funció ben coneguda, cap. Però la seua feina és aconseguir fecundar la reina. Però, com decideixen quin és el borinot més apte? Quan l’eixam tria una nova reina aquesta s’eleva volant a tota pressa amb un fum de borinots al darrere. El mascle que aconsegueix volar més temps al seu costat la fecundarà.

La història d’una investigació
Una de les últimes hipòtesis en què els investigadors treballen és l’efecte dels fungicides en les plantes, sobretot en les flors, ja que, sobre els pètals viuen bacteris i fongs que donen a les flors les aromes que les caracteritzen. Si vols saber més, a Espores ja hem parlat sobre aquest tema a un article titulat Eau de bacteri.

Un dels primers sospitosos van ser el friponil i la imidacloprida, dos insecticides usats per al tractament de les llavors de gira-sol. La Universidad de Valladolid es va posar a la feina buscant neonicotinoides per esbrinar si aquestes acusacions eren reals a pesar que sols l’ús d’un dels productes estava permès a Espanya. Un segon sospitós va ser el bacteri Nosema apis, un paràsit intestinal que provoca diarrea a les abelles les quals moren amb el ventre inflat amb matèria fecal o deixen el rusc ple d’excrements, amb la qual cosa és fàcil diagnosticar-lo a simple vista. Però molts dels ruscs afectats per desabellament no presentaven aquests signes de presència del bacteri i fins i tot, moltes abelles no tenien símptomes a pesar d’estar infectades.

Després d’analitzar el DNA del bacteri, es va descartar que fóra Nosema apis. Les anàlisis indicaven que es tractava de Nosema ceranae, un bacteri trobat, quasi simultàniament a Taiwan en les abelles asiàtiques. Què feia a Espanya aquest bacteri? Els científics recordaren l’atac d’un àcar, també asiàtic, que havia provocat la mort del 40% de la població d’abelles en els anys 80, el conegut àcar Varroa. Així es va implicar en la recerca la Universidad Complutense de Madrid i la Policía Científica que descobriren que un munt de països estaven afectats per aquesta invasió silenciosa.

Així es va assenyalar com a culpable al bacteri Nosema ceranae, que no provoca diarrea sinó la mort de les abelles velles. Es transmet entre ruscs i tarda un any a incubar-se. Les primeres fases d’infecció i mort no són perceptibles perquè l’abella reina pon més ous per a mantenir el nombre d’habitants però a mesura que es debilita, el nombre de morts supera el  de naixements i és aleshores quan l’eixam col.lapsa. L’acció conjunta dels insecticides, fungicides i herbicides, l’àcar Varroa, els bacteris, la falta de pol·len i les condicions climàtiques adverses han estat les causes d’aquest misteri.

Altres temes apícoles
Una de les solucions proposades ve en forma de robot minúscul. El projecte RoboBee s’ha avançat a la catàstrofe i ha dissenyat pol.linitzadors robòtics de conreus. Per a fer-ho, no ha sigut suficient amb peces normals sinó que els enginyers i biòlegs han hagut de crear músculs artificials inspirats en l’anatomia d’una abella real. El que encara no han aconseguit és recrear l’estructura social i la intel·ligència col.lectiva. Òbviament, aquests robots tampoc fabriquen mel.

Imatge de capçalera del Facebook de la Colmena Viajera

Amb una visió distinta, el Jardín Botánico Atlántico de Gijón treballa per a divulgar el valor de la tasca de pol·linització entre el visitants més joves del jardí i per això us deixem l’enllaç a La Colmena Viajera, una secció web dedicada al professorat i l’alumnat on podràs llegir un conte il·lustrat que et farà estimar més les abelles.