Oli de palmell, l’enemic en l’ombra?
A més de l’augment de la desforestació, el dany als boscos tropicals i l’augment de l’emissió de CO2 tan perjudicial per al nostre planeta, l’explotació dels boscos de palmell porta amb si una altra desgràcia mediambiental: si no es frena podria ser la fi dels orangutans en diferents punts del planeta. Els experts ja han posat xifres a aquesta massacre. Es calcula que en poc més d’un segle han desaparegut més de tres cambres de la població mundial d’aquests grans simis.
No és d’oliva, ni de girasol, ni de llavors vegetals, que són els que usem amb major freqüència en la nostra cuina. L’oli de palmell pot semblar-nos alguna cosa alié a nosaltres i a la nostra alimentació. Ho relacionem directament amb el seu origen, les plantacions de palmell situades en els tròpics. Els palmells d’oli són grans arbres poden mesurar fins a vint metres d’altura i les fulles de la qual poden tenir més de cinc metres de longitud. D’elles i del seu fruit tractat s’obté un oli vegetal que des de fa uns anys s’ha convertit en un dels més consumits a nivell mundial. De fet, és el segon oli més consumit en el món. Repetim: pot semblar-nos rar. No obstant açò, l’oli de palmell està en molts productes sense que nosaltres siguem completament conscients d’açò, camuflats després de l’etiqueta de “greix vegetal”. Així, grans multinacionals de l’alimentació, la cosmètica, la higiene i la cura personal o de productes de neteja de la llar incorporen l’oli de palmell com un component més en l’elaboració dels seus productes. Segons un informe de WWF publicat en 2012, més de la meitat dels productes que coneixem com a margarina, cereals, creïlles fregides, dolços, xocolatines, sabons o cosmètics té entre els seus components l’oli de palmell.
A grans trets, es tracta d’un oli “no gaire sa”, ja que conté un alt contingut en greixos saturats i la seua quantitat d’àcids és molt elevada, encara que es recomana en persones que tinguen problemes per a metabolitzar la Vitamina A. Més enllà d’açò, hem de parlar del gran cost ambiental que suposa la producció d’aquesta varietat d’oli. L’oli de palmell, millor dit la seua extracció, s’està convertint en una de les xacres mediambientals més agressives del nostre planeta. Els motius són varis. En primer lloc perquè des de la dècada de 1990 hi ha hagut un increment desmesurat del cultiu d’aquests arbres, quasi un 50% més en llocs com Malàisia i Indonèsia, principals productors i exportadors d’aquest oli (més del 80% de l’oli de palmell del món es produeix allí). El creixement està totalment fora de control i té conseqüències irreversibles que amenacen amb destruir els boscos tropicals, espais naturals amb la desaparició dels quals perdríem també la biodiversitat que alberguen i que les ha convertit en autèntiques reserves naturals del nostre planeta.
Lligat a aquest punt i en segon lloc cal destacar que el cultiu de palmell és molt agressiu per a l’entorn perquè provoca contaminació a causa de l’ús de pesticides i fertilitzants que erosionen i empobreixen el sòl i produeixen sequeres. A més, la gran destrucció dels boscos i la selva tropical en “pro” del cultiu de palmell genera enormes emissions de CO2 a l’atmosfera. Segons un estudi de la Universitat de Princeton i l’Institut Federal Suís de Tecnologia, entre 1990 i 2005 més del 60% de l’expansió d’aquest cultiu es va fer a costa dels boscos tropicals. Est “sacrifique” es va fer, generalment, a través de la crema de boscos per a substituir-los per cultius de palmell. Aquesta és la forma d’explicar la gran quantitat d’incendis forestals que es van registrar a Indonèsia a la fi dels noranta del segle passat i perquè durant aqueixos anys el nivell de CO2 en l’atmosfera en aqueix país va ser anormalment alt. La contaminació va arribar a ser tan alta que alguns aeroports van haver de ser tancats.
La desforestació i l’augment d’emissió de gasos és “només” un dels peatges que el planeta ha de pagar per l’explotació d’aquest cultiu. L’altre gran problema és la pèrdua de biodiversitat. Com hem recalcat anteriorment, el palmell creix únicament en zones tropicals i el seu cultiu és molt agressiu amb el medi ambient. Tant que per aquesta nova “jerarquització” d’interessos s’han eliminat corredors naturals. Molts dels animals autòctons d’aquests territoris han migrant, quedant aïllats completament en espais reduïts, la qual cosa minva la seua capacitat de reproducció i de diversificació genètica. Entre les espècies més afectades per aquest motiu estan els orangutans, els grans simis, característics d’aquestes latituds tropicals i arborícoles, és a dir, que necessiten els arbres per a viure. A causa que molts boscos de Sumatra i Borneo han sigut aniquilats per a ser substituïts per plantacions de palmell el seu espai natural ha quedat tan reduït que la població d’aquests simis es troba ja en una situació crítica: a principis del segle XX, havia localitzats més de 350.000 espècimens de orangutans; a la fi de 2011, amb prou faenes 50.000. Segons Karmele Plans, de l’ONG britànica “Internacional Animal Rescue”, els cultius de palmell s’han convertit ja en la principal causa de destrucció de l’hàbitat d’aquests animals, l’extinció dels quals és una trista realitat cada vegada més propera. Els tigres serien una altra de les espècies afectades per la substitució de bosc per explotació de palmells.
I evidentment, ja no podem parlar únicament de danys al medi ambient. Com afecta aquesta explotació massiva a l’ésser humà? La majoria dels indígenes i pobladors autòctons de les zones de bosc tropical porten segles depenent de la selva per a viure i per a alimentar-se. Han construït la seua vida, els seus costums i la seua subsistència ajuste a l’aquests boscos. L’eliminació d’aquests, per tant, és sinònim de destrucció de l’espai vital d’aquestes comunitats. A més de la contaminació directa, l’arribada de les grans multinacionals explotadores de palmell ha suposat grans conflictes amb agricultors i comunitats locals, sotmeses irremeiablement als interessos d’aquestes empreses que han transformat la selva en gegantesques plantacions. Les accions violentes, sovint sufragades des de l’ombra pels propis governs locals, estatals i federals, significa la despulla amb violència de les terres i dels indígenes. El cas més conegut el del colombià Walberto Hoyos Rivas, defensor dels Drets Humans, activista mediambiental i ferm defensor de la selva tropical en el seu país que l’any 2008 va ser assassinat per un grup paramilitar.
La pregunta és: si és tan perjudicial, per què no deixa de produir-se? Fonamentalment perquè és molt barat. La seua producció requereix molt poca inversió respecte a altres formes d’obtenir oli (no parlem de cost mediambiental o humà, sinó econòmic) perquè el palmell i el seu fruit són molt eficients. Per a fer-nos una idea, els fruits del palmell (anomenats palmiches) són una espècie de baia que conté una llavor en el seu interior. Doncs bé, el palmiche està compost per un 50% d’oli, és a dir, que en comparació d’altres cultius productors d’oli, amb el palmell es requereix deu vegades menys terra per a obtenir la mateixa quantitat de producte. Açò és el que explica que en alguns països com per exemple Colòmbia el cultiu de palmells seguisca augmentat considerablement de forma anual (més d’un 7% en 2013).
En el món es produeixen de forma anual més de 144 tones d’oli de vegetal. D’elles, més de 47 milions són d’oli de palmell. L’oli de palmell i el de soia junts equivalen al 60% de la producció d’olis vegetals en el món.
