La meteorologia en els grans incendis valencians II

Els grans incendis i un mite que cau: la regla del 30, complida en 1 de cada 3 casos

El GIF de Gàtova (El Camp del Túria, València) que va calcinar 1.413 ha el juny de 2017 (Figura 1) a les portes del PN de la Serra Calderona, es va propagar en condicions adverses que van impedir el seu control immediat. En els dies que va transcórrer es va complir el que els experts diuen regla del 30, una equació composta de temperatures màximes superiors a 30° C, humitats ambientals inferiors al 30% i vents de l’ordre de 30 km/h, que regeix la probabilitat que qualsevol conat acabe conformant-se en un gran foc.

Quasi el 60% de la superfície afectada en el GIF de Gátova posseeix pendents majors al 30% i presenta en gran part danys amb severitat alta, explicada per la gran disponibilitat de combustible forestal que, unida a la inestabilitat atmosfèrica, va desencadenar fases convectives d’un foc molt agressiu. / Cadena Ser

Si s’adhereixen altres “30” com 30 % de biomassa morta en el combustible, 30 dies consecutius sense pluges o que els vessants posseïsquen un pendent de més del 30 %, anem cap a un augment de la velocitat dels fronts, sumat al fet que a partir d’aquest grau d’inclinació l’accés dels mitjans terrestres d’extinció es complica. Així doncs, aquests estudis evidencien la correlació positiva entre la duració i superfície calcinada després de la ignició i factors com el pendent, exposició o insolació dels vessants. A més, cal tindre en compte que la propagació inicial dels GIF valencians sol ocórrer en vessants d’orientació sud-est, seguint la línia de cresta i a favor del màxim pendent cap a la divisòria d’aigües.

L’exemple anterior del GIF de Gàtova escenifica la multitud d’ocasions en què l’opinió pública recorre a l’argument erroni que la “regla del 30” és l’escenari meteorològic exclusiu rere la generació de grans focs (Figures 2.1 i 2.2). Una investigació periodística a escala estatal va relacionar les dades de les tres variables meteorològiques d’aquesta regla corresponents als GIF i les seues més de 380.000 ha calcinades entre 2007 – 2016, i va obtenir uns resultats que diferien de la creença general. Només en el 37 % dels incendis, 72 del total de 196, la temperatura, la humitat i el vent es regien per la “regla del 30”.

Sí que es va veure que si es consideren almenys dos factors arribem a més del 65 % dels GIF en l’anterior dècada, és a dir, 131 dels 196 focs. I continuant amb el mateix decenni, la temperatura igual o superior a 30° C només va ocórrer en 80 GIF, tot i que tres de cada quatre van transcórrer a l’estiu, segons les estadístiques estatals de IIFF. No obstant això, el comportament del vent amb ratxes que van passar els 30 km/h és inclòs en 153 dels 196 GIF, ja que quan es combat un foc complex és una variable crucial (la velocitat d’avanç amb vent arriba a ser 100 vegades major que amb l’absència d’aquest).

Si es compleix la ‘regla del 30’, estem davant el pitjor escenari possible (dalt), però si es donen dues variables (baix), també resulta greu, augmentant així el nombre de províncies afectades per GIF entre 2007 i 2016 (tonalitats blaves). / El Confidencial, MAPA, ‘Espanya en Llamas’, AEMET

Al cap i a la fi, la “regla del 30” es va consolidar després de la funesta dècada dels 90 amb la finalitat d’introduir nocions elementals d’ecologia del foc, però generalitza les condicions meteorològiques implicades en el desenvolupament dels grans incendis i no esclareix, per tant, les seues dinàmiques d’ocurrència.

L’estructura i estat del combustible forestal davant la probabilitat d’ignició

Mentre la meteorologia denota un risc general i episòdic, i la topografia un risc local i permanent, en el cas dels models de combustible es tracta d’un risc regional i estacional, fruit de la despoblació en el medi rural, de l’abandó d’usos tradicionals del sòl, de l’absència de gestió forestal, de la laxa política urbanística i de l’arrelada cultura del foc. Si ens fixem en la influència del clima sobre el combustible, mentre que l’estructura i continuïtat d’aquest depenen de les condicions climàtiques prèvies a l’incendi, el seu estat és regulat més aviat per les condicions de l’instant de la ignició o immediatament anteriors, requerint una anàlisi de la finestra fenològica.

Des del Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant, científics de referència en Ecologia del Foc evidencien la percepció estesa erròniament entorn de “l’adaptació de la vegetació al foc”. Cal parlar més aviat, de resiliència ecosistèmica i de disponibilitat del combustible forestal davant la probabilitat d’ignició segons la combustibilitat del combustible viu i inflamabilitat de la biomassa inerta com l’acumulada pels aulagars.

Aquest concepte es defineix, a trets generals, com la variació estacional del contingut en humitat de la vegetació present en els estrats d’un model de combustible (combustibilitat) que, al costat de la humitat de la biomassa morta (inflamabilitat), determinen la seua disponibilitat davant la probabilitat d’ocurrència d’una ignició, si es compleixen situacions meteorològiques òptimes. Així doncs, la fenologia de les espècies mediterrànies lligada a l’estrès hídric de l’estiu i hivern, sumada a una possible primavera càlida i seca, pot generar combustibles lleugers amb baixa humitat que faciliten el progrés del foc. Altres estudis indiquen que, després d’hiverns molt secs, la disponibilitat del combustible a principis de març continuava sent elevada, i així ho mostraven grans incendis de finals d’hivern o començaments de primavera, on es combinaven dèficits pluviomètrics amb vendavals.

Des del nord d’Alacant fins a Tarragona s’estenen milers d’hectàrees que alberguen una sobreabundància de pinedes coetànies amb una alta càrrega de combustible fi, marc resultat dels GIF dels anys 90 i exposat a una major recurrència de focs. Això desencadena la progressiva reculada de la pineda donada la seua condició de germinador i substituïda per ports arbustius xeròfits com argelagues (Figura 3), un sistema forestal que pot convertir-se en un catalitzador del foc, retroalimentat esporàdicament per fluxos convectiuss fins que l’abundància de biomassa, causant en part de la velocitat i intensitat de l’activitat del foc, s’equilibre. Davant l’onada de grans incendis del 2012 que van assotar l’interior valencià, amb els màxims exponents d’Andilla (20.945 ha) i Cortes de Pallás (29.750 ha), la solució és complexa. Nombrosos treballs han posat el focus en la planificació de tractaments selectius del combustible, en nodes crítics on els fronts poden acréixer la seua virulència.

Les xarxes meteorològiques, testimoni del transcurs dels grans incendis

La bibliografia acaparada per tendències històriques o modelitzacions sinòptiques està centrada en predir la possible influència del canvi climàtic en els règims d’incendis, o a ampliar el coneixement de la capacitat de resposta postincendi de les formacions vegetals, de les propietats edàfiques o de l’ecosistema a regenerar-se. En canvi, es disposa d’escasses publicacions que exploren el pes individualitzat o combinat de variables predictores meteorològiques en patrons de GIF, particularment a escala valenciana.

La xarxa meteorològica, testimoniatge del transcurs d’incendis forestals. La proximitat de les estacions al perímetre del GIF no es tradueix en una major qualitat de les dades recollides ja que, si aquestes es construeixen en fons de vall o en barrancs adjacents poden quantificar una activitat del vent o fluctuacions de la humitat ambiental que no es correspon amb l’ocorregut durant la ignició i desenvolupament de l’incendi. / AVAMET

Parlem de la valoració de paràmetres derivats del rang tèrmic, de la humitat ambiental, de la precipitació i, amb especial atenció, de l’activitat del vent, malgrat la seua indiscutible incidència en el comportament del foc, on l’obtenció d’aquests pot ser de gran utilitat en temps real quan es disposen de dades in situ. Igualment, més enllà dels comunicats d’incendis i dels informes postincendi de caràcter merament descriptiu de les condicions meteorològiques, tipus de vegetació o causes durant el desenvolupament d’un GIF; no s’han abordat enfocaments analítics estadísticament que tracten la variabilitat d’aquestes condicions, associades a trets del foc elementals com la duració i dimensió d’aquest. Aquesta nova qüestió es deu a la dificultat de localitzar bases climàtiques construïdes arran de mostres significatives de GIF, cartografiats des d’almenys els anys 70, així com arran d’estacions automatitzades i pròximes, les quals continguen registres històrics de dades horàries, diàries i mensuals, sent tots dos últims insuficients, en moltes ocasions, en el seguiment de la incidència de grans incendis.

Després de la modernització dels mitjans de predicció atmosfèrica a causa de la catastròfica tardor de 1982, la segona revolució tecnològica en 25 anys va estar marcada des d’inicis de l’actual segle per la multitud d’estacions privades no professionals, en la seua majoria automatitzades. Aquestes estacions aporten en temps real dades digitalitzades de qualitat a organismes públics, amb la finalitat d’enriquir sèries climatològiques incompletes i registrades per les xarxes que ostenten les competències oficials, com en el nostre cas la Delegació de l’AEMET a la Comunitat Valenciana. Aquesta revolució ha derivat en la millora de resums meteorològics estacionals i anuals, essencials en l’enteniment del desenvolupament dels GIF; en la posada en marxa de bases de dades climatològiques; i en l’última ampliació de la xarxa automatitzada de la AEMET, escomesa a partir del 2008. Amb anterioritat a enguany, tan sols es comptava amb 13 estacions automatitzades localitzades en la seua majoria a la província de València.

L’ecosistema meteorològic valencià és referent a nivell estatal per la seua dinamització i pluralitat de documentació climatològica. Més enllà de la AEMET, l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, el Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani al costat de les Conques Hidrogràfiques, l’Associació Valenciana de Meteorologia (AVAMET) i el seguici de col·lectius d’àmbit comarcal i local, presenten també capes cartogràfiques pròpies d’estacions automatitzades. Encara que és cert que la implantació d’una xarxa meteorològica no sols implica l’adequada instal·lació de la instrumentalització, sinó també la seua conservació i verificació amb l’objectiu de garantir, en el nostre cas, tant el seguiment en temps real de grans focs com el registre de situacions meteorològiques antecedents, relacionades indirectament amb aquests.

D’altra banda, per a aconseguir una representació el més fidedigna possible de l’evolució d’un GIF no n’hi ha prou amb posseir estacions operatives i fiables, sinó que ha d’existir una densitat i distribució estratègica de les mateixes (Figura 4), parant atenció a les comarques d’interior.

La política preventiva en matèria de gestió d’incendis, a escala valenciana

Les variables mesurades per la xarxa d’AEMET dispersada al llarg del territori valencià, al costat de les previsions, és la base per a l’elaboració d’índexs meteorològics en temps real. En el nostre cas, al·ludim l’Índex de Perillositat d’Incendis Forestals (PIF), estimat per la Delegació Territorial d’AEMET, amb la finalitat d’emetre diàriament els llindars de risc per a les 7 demarcacions segons la zonificació establida (Figura 5) pel protocol PREVIFOC.

L’ús de predictores per al càlcul diari d’índexs meteorològics en temps real és la base de serveis com el PREVIFOC, el qual publica tres nivells de prealerta per probabilitat d’ignició que, de complir-se, podria suposar superfícies calcinades de 10, 80 i 8.000 Ha/dia a major nivell de risc, respectivament. / 112 CV, Generalitat Valenciana

En funció dels valors del PIF i altres factors mediambientals arribem a 3 nivells oficials de pre emergència: Alerta 1 (Perill Mig – Baix), Alerta 2 (Perill Alt) i Alerta 3 (Perill Extrem). Aquests nivells els estableix el Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, que supervisa el Sistema de Planificació i Gestió d’Emergències 112CV. En cas de perillositat extrema és quan entren en vigor actuacions preventives de compliment obligatori, contemplades en el Pla Especial front el Risc d’Incendis Forestals (PEIF) de la Comunitat Valenciana.

Paral·lelament, el Departament de Prevenció d’Incendis Forestals i Sensibilització de la Conselleria per a la Transició Ecològica aglutina, des d’inicis d’aquest segle, repositoris virtuals sobre informació actual i passada d’incendis com el Sistema Integrat de Gestió d’Incendis Forestals (SIGIF), que al costat de la Unitat Tècnica (UT – 902), s’integren en el PEIF encarregats de diverses funcions. Parlem d’estadístiques periòdiques recollides en butlletins informatius, cartografies i investigació especialitzada d’incendis, xarxa d’infraestructures preventives, seguiment de la humitat de la cobertura vegetal i, entre altres, les actuacions post – incendis. Entre aquestes últimes cal assenyalar els informes de la UT – 902 que reconstrueixen el comportament del foc en funció de la meteorologia tant prèvia com durant l’incendi, relleu o vegetació d’aquells GIF ocorreguts des de l’any 2012.

La resposta per inèrcia de l’administració pública davant la problemàtica dels IIFF ha consistit a reforçar eficaçment la política d’extinció, centrada en la filosofia de l’atac ràpid i directe de conats de baixa i mitja envergadura. Però l’ocurrència de grans focs posa en qüestió la capacitat de control de les taxes de propagació, induïdes per la combinació de meteorologia i càrrega de combustible. És la paradoxa de l’extinció.

En qualsevol cas, més enllà de l’habitual visió socioeconòmica entorn d’un incendi, la comunitat científica manifesta l’actual obligació d’abordar, des de la multidisciplinarietat, la sempre conflictiva presència del foc als ambients mediterranis; entenent que la investigació aplicada a la gestió forestal, la legislació ambiental o les campanyes de sensibilització ciutadana giren al voltant d’un nucli central. Aquest son les prediccions climàtiques i, en el nostre cas, els marcs meteorològics locals que esclarisquen exhaustivament i sense generalitzacions vagues, el seu vincle amb la configuració dels GIF en una orografia i matriu forestal complexa, en una Conca Mediterrània cada vegada més fràgil enfront de l’escalfament global. En síntesi, caracteritzar aquestes pertorbacions és l’objectiu primordial del present projecte de postgrau, amb l’accent posat en els protocols preventius vigents i de la mà de l’equip d’investigació en Pertorbacions Climàtiques, Dinàmica Vegetal i Ecologia del Foc, integrat en el Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant.

Quins són els objectius que plantegem?

Com a objectiu principal està el definir els escenaris meteorològics crítics que han regit els patrons d’ocurrència de grans incendis forestals (GIF) en la geografia valenciana durant el període 2000 – 2018. Però aquest gran objectiu podria dividir-se en uns altres més específics, com la construcció d’una base cartogràfica i climatològica mensual, diària i horària sobre el desenvolupament específic de cada GIF d’estudi; amb documentació procedent d’estadístiques històriques, de parts i de xarxes meteorològiques oficials, a estudiar les seues potencialitats i/o deficiències en relació amb la seua representativitat. I també la modelització estadística, tant d’aquelles variables predictores meteorològiques pertanyents a les condicions climàtiques prèvies a l’instant de la ignició i als dies durant el desenvolupament del GIF, com d’aquests blocs temporals amb major capacitat explicativa i/o predictiva de la dinàmica del foc, representada en la duració i superfície calcinada.

A més, s’haurien d’identificar les tendències dels GIF considerades anòmals donada la seua extensió o incidència estacional respecte a la mostra restant d’incendis. Tendències derivades dels patrons de distribució a obtenir per a una sèrie de variables predictores meteorològiques d’interès. Finalment, els avanços del present estudi busquen complementar cartografies sinòptiques a escala valenciana; enfortir l’enteniment de la causalitat dels GIF, especialment la influència de l’activitat del vent després de la ignició, i també impulsar una reflexió oberta sobre la precisió dels sistemes vigents de pre alertes per pre emergències meteorològiques i per risc de IIFF en ecosistemes mediterranis.

Quant a les principals preguntes que es planteja la investigació estan: Quin bloc temporal meteorològic, siguen les condicions climàtiques prèvies, l’instant de la ignició o els dies durant el desenvolupament de l’incendi és més determinant en la configuració d’un GIF? I en cada bloc, de manera individual, quines són les variables predictores meteorològiques més significatives a escala valenciana davant la probabilitat d’ocurrència i propagació del foc? I quines són les situacions ambientals més representatives en els GIF anòmals de la mostra d’estudi, tant els transcorreguts a l’hivern com aquells megaincendis d’estiu amb dimensions excepcionals, fora de capacitat d’extinció?