Esternuts!
Els antihistamínics i els mocadors són part de la primavera. L’amor està en l’aire en forma de pol·len, una estratègia de les plantes per a la reproducció sexual. Si el pol·len fa que et ploren els ulls, ara és el moment de passar-te a l’altre bàndol, converteix-te en un gra de pol·len i anem de viatge. A qui vols que li pique el nas?
La fama del pol·len
Són les al·lèrgies les que donen fama al pol·len. Es fan prediccions, hi ha mapes pol•línics i molts hauran notat ja que aquest és un any especialment roí. Quan un gra de pol·len entra per les nostres fosses nassals activa tota una sèrie de mecanismes de defensa que ens fan sentir congestionats i molests, en el millor del casos, ja que les al·lèrgies poden tenir símptomes molt més perillosos.
La medicina investiga perquè el pol•len, inofensiu per al nostre organisme, provoca una reacció immunològica semblant a la que desencadenaria un virus o un bacteri en els individus que són al•lèrgics. Evolutivament, sembla que aquestes respostes immunes tenen una finalitat prou clara, cada vegada que esternudem o ens rasquen, estem alliberant-nos un poc d’allò que ens fa estar malalts.
Si jo fóra pol•len…
Un gra de pol•len és una cèl•lula envoltada per diverses capes aïllants que s’origina en l’antera de la flor i que té la meitat de la dotació cromosòmica que té la planta de què procedeix, de la mateixa manera que els nostres òvuls i espermatozous tenen la meitat de cromosomes (23) que el individu que formaran quan es troben en l’interior d’una dona (23 parelles).
Diferents formes del pol.len adaptades al mecanismes de dispersió
Els animals podem fugir o acostar-nos a les nostres parelles i triar amb quines cèl•lules sexuals volem combinar les nostres, però les plantes deixen la reproducció sexual en mans del vent o d’un animal missatger. Aleshores, és completament aleatori el procés de reproducció sexual en les plantes? Qualsevol pol•len pot aplegar a l’ovari de qualsevol flor, fusionar-se amb ell i donar lloc a un embrió? Òbviament no, de fet hi ha una ciència al respecte, la palinologia.
La primavera la saba altera
No és casualitat que en primavera, quan les pluges desapareixen quasi del tot, apareguen les flors i els insectes que les pol.linitzen. Hi ha milers d’anys d’evolució conjunta darrere d’aquesta aparent casualitat. Per exemple, el gènere Anthirrinum, els conillets, és pol.linitzat exclusivament per 3 espècies d’abelles de les 1000 que tenim a Espanya.
Anthirrinum, conillets. Imatge de Manel, obtinguda de FlickR
Un altra estratègia es desprendre una aroma seductora com fa Ophrys exaltata, semblant a la de la femella de l’abella per enganyar el mascle i que intente copular amb la flor mentidera i emportar-se el pol•len adherit al seu cos. Perquè no oferir nèctar com a recompensa, com moltes altres flors?
Ophrys exaltata, imatge de Ferran Pestaña. Imatge obtinguda de FlickR
Però, tornant al tema d’abans, com seleccionen les flors els grans de pol•len? És el pol•len del roser apte per pol•linitzar una tulipa? Tant el pol•len com les flors estan dotats amb proteïnes que els permeten aquest reconeixement ja que en moltes ocasions una planta híbrida resultaria estèril i la selecció natural no ho afavoreix.
El protagonista
Allà pels Alps italians, durant l’Holocé, va florir, com cada any a finals de la primavera, un arbre anomenats òstria a les anteres del qual es va formar el nostre gra de pol•len. Primer, va haver de trobar un insecte a què adherir-se i que fes parada en una flor i després passar un càsting de compatibilitat. El gra de pol.len no va tenir sort i un xàfec primaveral el va empentar per un rierol efímer. En assecar-se l’escassa pluja el vent el va enlairar de nou però va quedar atrapat entre les fulles d’uns arbustos propers.
Ostrya carpinifolia, fruits de l’òstria
De sobte, un home ferit a la mà dreta, molt abrigat, amb sabates de pell d’ós i una destral de coure va passar prop dels arbusts i el gra de pol•len hi va quedar adherit. Malauradament, l’home morí en el seu camí i el gra de pol•len va romandre sobre el cadàver fins que en 1991, un grup d’alpinistes trobaren el cos momificat en la frontera entre Àustria i Itàlia i el batejaren com l’Home del Gel. El pol•len va permetre els investigadors saber on havia passat les últimes hores. Anys després, al 2001, trobaren una punta de llança allotjada entre els omòplats, havia sigut assassinat.
Molt que contar
Tant el pol•len com les llavors contenen DNA que ens aporta molta informació sobre les plantes. Els bancs de germoplasma, repartits per tot el món, ens ajuden a conservar aquestes estructures vegetals. Al Jardí Botànic de la Universitat de València tenim un Banc de Germoplasma que s’encarrega de conservar espores i llavors de plantes endèmiques o rares amb interès biogeogràfic, sistemàtic o ornamental que permetran establir protocols de germinació amb la fi de recuperar poblacions debilitades.
Imatge de l’Exposició Boscos Encapsulats d’Ana Donat
Hem fet un recorregut ràpid per tot allò que ens aporta: al•lèrgies, l’evolució conjunta amb les flors que alliberen fragàncies i adopten formes desconcertants, la reconstrucció de paleoambients, la resolució d’un crim i els estudis genètics i de conservació ex-situ. Sembla que la dispersió del pol.len és efectiva. Cada vegada que esternudes recorda que l’amor està en l’aire.
