Els superpoders de la mel de manuka
La resistència dels bacteris als anibiòtics és un problema per a la salut a nivell global. Per això, cal cercar solucions pràctiques i reals. Segons alguns experts la mel de manuka, coneguda pel seu poder antisèptic, és capaç de combatre els superbacteris resistents als antibiòtics.
Tradicionalment, la mel és un dels elements de la naturalesa usats amb més freqüència per les seues propietats mèdiques i curatives. Des de fa segles està considerada com l’antibiòtic més dolç i natural perquè ajuda a mantenir allunyades les infeccions, sobretot les cutànies, gràcies a les seues propietats antisèptiques i cicatritzants que prevenen infeccions i acceleren la regeneració de la pell danyada. Amb llimó, asseguren els majors, és la millor opció per a allunyar molèsties en la gola i amb infusions de romaní i til·ler són un dels remeis naturals més eficaços per a alleujar la cremor d’estómac i els dolors d’úlcera.
Què té la mel que la converteix en un gran medicament natural? Per descomptat la clau està en la seua composició, conté sucres energètics, vitamines, minerals, enzims actius, aminoàcids, àcids orgànics, substàncies antibiòtiques (com la inhibina i l’àcid fòrmic), pol·len, acetilcolina i aigua. Però a més, els científics han aconseguit aïllar un component més de la mel, una proteïna batejada com defensina-1 i que, a més de ser el principal ingredient de la mel, ajuda a tractar les infeccions i cremades de la pell i podria ser la base per a aconseguir medecines capaços de combatre els bacteris resistents als antibiòtics.
Què són els superbacteris?
Utilitzar els medicaments únicament en els casos necessaris i en les dosis correctes no és només una recomanació dels metges. És una premissa que, si no complim, pot acabar afectant greument a la nostra salut. L’ús innecessari antibiòtics fa que els bacteris desenvolupen cada vegada una major resistència a aquests fàrmacs i creen un nou tipus d’organismes que es coneixen com superbacteris.
La resistència dels bacteris és un problema a nivell global i un dels principals reptes mèdics del segle XXI. La comunitat mèdica té també responsabilitats en aquesta situació ja que en moltes ocasions un cultiu bàsic serviria per a determinar si la nostra afecció està causada per un virus o per un bacteri i així poder cercar la medicina més adequada.
Al contrari del que alguns pensen, la majoria de les malalties quotidianes que patim són d’origen víric, i per tant, els antibiòtics no serveixen per a guarir-les. L’abús d’antibiòtics provoca que cada vegada calga crear compostos químics diferents, més potents, més agressius i, finalment, més nocius per al cos humà. D’altra banda, els bacteris una vegada mutats són en gran part desconeguts.
{hwdvideoshare}id=114|width=560|height=340{/hwdvideoshare}
Bé és cert que alguns d’aquests superbacteris són resistents per naturalesa a alguns antibiòtics però la gran majoria s’han fet resistents per mutacions genètiques espontànies o per intercanviar gens amb altres organismes. Els superbacteris més coneguts són el Bacteri CRE (una família de gèrmens anomenada enterobacteriacea resistent al Carbapenem i que inclou el bacteri E. Coli ), Clostridium difficile (que causa estralls en l’intestí) i Neisseria gonorrhoeae. Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) són els organismes internacionals que treballen per a classificar els bacteris resistents als antibiòtics.
Segons un estudi publicat per la revista especialitzada JAMA of Internal Medicine a finals de 2013, aquesta sobredosi d’antibiòtics es dóna tant en adults com en xiquets tal com alertava un altre treball publicat per la revista de pediatria The Pediatric Infectious Disease Journal. Segons aquesta recerca, més de la meitat dels xiquets tractats amb antibiòtics en processos respiratoris no necessitaven eixe tipus de tractaments.
D’altra banda, l’estudi de JAMA, realitzat per Jeffrey Linder, metge i investigador del Departament de Medicina General i Atenció Primària del Brigham and Women’s Hospital, assegura que entre 1996 i 2010 es van realitzar 39 milions de visites per bronquitis i 92 milions de consultes mèdiques per mal de gola tant en centres de salut com en urgències. De totes elles, només un 10% procedien d’una infecció per estreptococ, l’únic cas pel qual aquest problema requeriria administració d’antibiòtics. Malgrat açò, en més del 60% dels casos es van receptar antibiòtics.
El secret de la mel de manuka
Encara que els experts treballen en nous productes i fàrmacs per a combatre als superbacteris la veritat és que alguns d’ells barregen la possibilitat de tornar a la medicina més natural i tradicional per a combatre aquesta metarresistència. Des que en 2011 un estudi va revelar que la mel de Manuka, feta d’abelles que s’alimenten d’aquest arbust procedent de Nova Zelanda, és capaç de descompondre les defenses que utilitzen els bacteris contra els antibiòtics, és a dir, els superbacteris.
L’estudi, realitzat pel Departament de Microbiologia Mèdica en el Centre Mèdic Acadèmic d’Amsterdam i presentat davant la Society for General Microbiology, va descobrir que aquesta mel interactuava activament contra tres tipus de bacteris que normalment infecten les ferides: Pseudomona aeruginosa, l’estreptococ Grup A i el estafilococ daurat (Staphylococcus aureus), considerat com un dels superbacteris més forts per la seua resistència a la meticilina, un antibiòtic del grup de les penicil·lines. Les dades extretes del laboratori van confirmar que la mel, a través de la defensina-1, és capaç d’impedir la unió de les pseudomones i estreptococs al teixit humà, que és el pas essencial per a l’inici d’infeccions agudes. A més, aquesta proteïna també bloqueja la formació de biopel·lícules, unes capes fines que protegeixen el microbi dels antibiòtics i que li permeten causar infeccions persistents.
Staphylococcus aureus
Pseudomona aeruginosa
La mel de manuka és una mel monofloral feta d’abelles que s’alimenten de l’arbust del mateix nom, un arbre de fulla perenne nadiu de l’oest australià. De sabor més fort i color més fosc que altres mels, la de manuka també és molt coneguda com antibacteriana i antifúngica. A causa del seu elevat poder antibacterià, que pot arribar a ser perillós per a algunes persones, l’any 1995 es va registrar la marca UMF (acrònim de Unique Manuka Factor) utilitzada a nivell internacional per a mesurar la concentració del factor antibacterià de la mel no basat en el peròxid d’hidrogen (també conegut com inhibina), que diferencia a aquesta mel d’altres. La mel de manuka amb grau de 10+ a 18+ de UMF és la més emprada per a usos mèdics i fins avui s’ha demostrat la seua eficiència per al tractament d’infeccions causades pels bacteris Staphylococcus aureus i Streptococcus pyogenes.
