Els codis QR botànics

Les aplicacions de les noves tecnologies a la divulgació de la ciència són enormes i molt variades. En aquest article ens centrarem en una aplicació concreta, senzilla i de gran potencial, els codis QR. La sigla QR prové de l’anglès Quick Response i fa referència a una de les característiques més destacables del sistema: ofereix una resposta ràpida. Això es tradueix en què una persona que s’haja descarregat en un telèfon intel·ligent o tauleta tàctil una de les múltiples aplicacions gratuïtes amb lector de codis QR, amb només passar el dispositiu davant de la inscripció amb el codi, rebrà informació concreta de manera instantània.

El codi QR és un sistema que permet emmagatzemar informació en una matriu quadrada de punts amb un codi de barres bidimensional dissenyada per ser llegida amb un dispositiu electrònic amb càmera. El que fa és codificar la informació en una matriu, normalment de punts negres en fons blanc, amb un sistema similar al codi de barres. El seu origen es remunta a 1994, any en què una companyia automobilística japonesa els va fer servir per registrar reposicions en l’àrea de fabricació de vehicles. En l´actualitat s’utilitzen majoritàriament per a l’organització d’inventaris en una gran varietat d’empreses.

 Codi QR. Per usar-los cal descarregar-se l’app adient al smartphone

Però també cada vegada es poden veure més codis QR en les entrades a teatres, museus, recintes esportius, i inclús en les targetes de presentació, de manera que simplifiquen la feina d’introduir detalls individuals a l’agenda. Un detall excepcional i digne de ser ressaltat és que el codi QR és un codi obert i els seus drets de patent no són exercits, amb la qual cosa, tot el procés (tant la codificació com la lectura del QR) és gratuït.

Alguns dels seus avantatges destacables són que poden ser de qualsevol color per adaptar-se a la imatge d’una marca o adaptar-se al l’entorn o disseny específic. Per altra banda, la posició i orientació en què siguen llegits o col·locats els QR no afecta la seua resposta. A més, tenen la capacitat de corregir errors, ja que les dades poden ser recuperades, fins i tot si està brut o danyat. Per altre costat, una de les característiques més interessants dins el món del màrqueting és sens dubte la possibilitat de fer un seguiment estadístic de les entrades o lectures de cada codi, de manera que es pot saber els productes més demandats. En el cas del seu ús en museus o recorreguts didàctics aquestes dades ajudaran a conèixer les preferències dels visitants i a millorar el disseny expositiu.

Consulta el llistat d’arbres apadrinats en “VLC 2014 arborízate”

Però en realitat vull centrar-me en l’aplicació que s’ha fet d’aquests codis en el món de la botànic, i més concretament, mostrant casos que tenim ben a prop. Hi ha alguns exemples de la utilitat dels codis QR per fomentar el coneixement de les plantes a la ciutat de València. En 2014, gràcies a la campanya “VLC 2014 arborízate”, la Regidoria de Parcs i Jardins de l’Ajuntament va posar en marxa una campanya per apadrinar arbres singulars de titularitat municipal en diferents barris de la ciutat, donar a conèixer alguns arbres singulars de la ciutat i fomentar la participació ciutadana en la seua conservació. Aquesta iniciativa perseguia establir lligam entre els ciutadans i el patrimoni arbori, permetent gaudir d’un entorn més agradable i habitable i posant en valor els recursos vegetals de què disposa la ciutat.

Per la seua banda, el Jardí Botànic de la Universitat de València ha llançat recentment, amb motiu de la publicació de la monografia “L’Arbreda Monumental”, un itinerari autoguiat a través de codis QR que porta a una fitxa amb informació ecològica, iconogràfica, dades biomètriques, mapes de distribució, etc. de cadascuna de les 65 espècies incloses en el llibre. Una forma senzilla de descobrir els exemplars més importants de l’arbreda del Botànic, que enriqueix la visita i tot sense necessitat d’una gran inversió en cartelleria, aprofitant simplement la informació ja editada en format de llibre. Els QR permeten aquest tipus d’aprofitament de recursos.

Llig l’article sobre el mogràfic “La arboleda monumental”

I és que, el potencial didàctic i divulgatiu dels codis QR en museus, i especialment en jardins botànics, amb problemes d’espai o on no és convenient abusar de panells informatius que espantarien a alguns dels usuaris o contaminarien visualment l’entorn, és enorme. No ocupen molt lloc i, depenent de l’interès del visitant, permeten accedir a un major nivell d’informació d’una manera ràpida i selectiva: cada usuari pot decidir de quines espècies desitja conèixer més informació. Amplien el ventall dels clients possibles, des del passejant no interessat en dades a l’especialista desitjós de conèixer detalls concrets dels exemplars amb codi QR.

En aquest sentit, des del món de la didàctica de les ciències ha sorgit recentment el projecte Quick Natura, que pretén difondre el coneixement de les plantes de la ciutat de València, de manera ràpida i amena, amb curiositats, dades i històries sobre elles. Mitjançant el sistema dels codis QR es pretén convidar als vianants a descobrir diferents aspectes de les plantes de la ciutat en què s’ha instal·lat un codi.

Dalt: plànol del campus de Tarongers. Baix: garrofer i xiprer amb codis QR al campus de Tarongers

Actualment està en funcionament una ruta proposada per al Campus dels Tarongers-Facultat de Magisteri (Universitat de València). Les següents zones d’actuació són els Jardins del Real-Vivers i els Jardins de Monfort, tot i que l’aspiració de l’equip Quick Natura és continuar l’expansió a tots els racons possibles de la ciutat.

No és casual que el projecte s’haja llançat al voltant de la Facultat de Magisteri, ja que es tracta d’un dels centres de formació de professorat per excel·lència, on aquest recurs té vocació d’esdevenir un al·licient per als futurs professors, que podran sortir fora de l’aula amb els seus alumnes i, mitjançant l’ús de les noves tecnologies, submergir-se en una ruta didàctica pel món de les plantes del seu entorn.