Eau de bacteri
L’aroma del Nadal té substàncies químiques que l’expliquen, vesícules oleíferes que la contenen i bacteris que la modifiquen. Un seguit de raons per inspirar ben fort!
Avets o pins de què pengem llums, flors de pasqua que donen color a les nostres cases, grèvol i vesc. Aquestes són les plantes tradicionals del Nadal però hui parlem de les seues aromes.
Fes clic a la imatge per llegir Per Nadal, plantes!
Omplim les cases d’ambientadors que ens esglaien en polvoritzar aromes dolces, encenem veles que creen una atmosfera íntima i combaten amb prou dignitat l’olor del tabac, pastilletes de sabó, aerosols… Un munt d’enginys per aromatitzar les cases que esdevenen inútils en torrar un parell de gambes.
L’aroma de l’arbre Nadal
Defense l’ús de les flors com ambientador natural per moltes raons, però hui l’aroma té un punt de vista diferent, una perspectiva química i bacteriana. No sona massa nadalenc, ho sé, però és ben curiós.
Imatge de Compound Interest
Si els reis Mags han de deixar-vos els regals baix un arbre dels de veritat, ara és el moment d’olorar-lo detingudament. Parlem de tres olis volàtils que omplin l’ambient d’un aroma característica. El primer és un èster anomenat acetat de bornil, la fórmula química del qual és C12H20O2 i és el recognoscible olor de pi. Les altres dos substàncies són isòmers, és dir, la seua fórmula química és idèntica, C10H16, però la disposició espacial dels àtoms canvia. Per això, reben el nom d’alfa pinè i beta pinè, que són les substàncies majoritàries a les pinades i a més, molt inflamables.
L’alfa pinè és un enantiòmer, és a dir, té una mena de germà químic que és la seua imatge especular. Un dels enantiòmers és més freqüent als boscos europeus mentre que l’altre ompli l’aire de les pinades nord-americanes. I fins ací l’aroma dels pins. Ara passem al perquè de l’aroma de les flors.
Perfumistes, flors, bacteris i fongs
Recentment, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el CREAF, s’han dedicat a estudiar aquest tema que tantes implicacions té en el món de la perfumeria a què retem especial homenatge en Nadal quan les televisions s’omplin d’anuncis de perfums.
Josep Pañuelas ha estat al cap d’aquesta investigació la metodologia de la qual es basava en polvoritzar flors de saüc amb antibiòtics. Després de garantir que els antibiòtics no tenien cap efecte sobre la planta mateixa ni sobre el seu creixement, estudiaren la quantitat i els tipus de bacteris i fongs que vivien sobre el pètals del saüc abans i després del tractament. Evidentment, la medecina feia el seu efecte, els microorganismes morien i l’aroma de la flor esdevenia diferent.
Aquest descobriment obri un munt d’interrogants. Si els pol.linitzadors utilitzen l’aroma de les flors per fer la seua feina, podria l’ús d’antifúngics als conreus alterar aquesta valuosa tasca dels insectes? Estaria relacionat açò amb la crisi de les abelles que tanta polèmica i misteri ha provocat?
L’estudi queda ara en mans dels ecòlegs, els qui han de determinar l’efecte del antifúngics sobre els microorganismes florals i com afecten aquestos canvis als pol.linitzadors. Potser, siga possible la síntesi de l’aroma òptima per a un major rendiment dels insectes.
I ara que ja sabem que els arbres de Nadal tenen substàncies inflamables, us convide a tenir moltíssima cura amb els llums i les veles. I sols em queda desitjar-vos unes bones festes plenes d’aromes florals.
