Compte, pugons mentiders!

Una investigació de la Universitat de València ha escodrinyat l’interior dels formiguers per enregistrar un comportament inèdit dels pugons que hi viuen. Un descobriment liderat per el Institut de Biodiversitat i Biologia Evolutiva que desvela la cara oculta dels pugons.

Si teniu un jardí, plantes al balcó o un qualsevol conreu segur coneixeu els pugons i els efectes que aquests tenen sobre les plantes. Però no és el tema que hui ens ocupa perquè al Institut de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (ICBIBE), un grup d’investigadors ha descobert la cara oculta dels pugons. Si sempre heu pensat que eren herbívors ens ha arribat el moment de matisar. Ens tenien d’allò més enganyats.

Els pugons, com sempre
La jardineria i l’agricultura són les grans damnificades per aquests insectes. Es caracteritzen per tindre una mesura reduïda, un aparell bucal picador-xuclador, no tenen ales, encara que les formes de dispersió poden desenvolupar-ne i aparentment herbívors.

Esquerra: David Martínez Torres. Dreta: Adrian Salazar. Imatge de la web del Parc Científic

Viuen sobre els nervis de les fulles i els brots tendres de què xuclen la saba i el contingut cel.lular. Quan estan ben farts de xuclar produeixen una melassa dolça i nutritiva que atrau uns fong, coneguts com negrilla, que en créixer sobre les fulles impedeixen la transpiració i la fotosíntesi. A més, les plantes tenen una reacció immunològica a l’acció dels àfids i desenvolupen agalles i altres malformacions. Altre dels perjudicis que els pugons provoquen als vegetals és al transmissió de malalties, sobretot víriques, d’unes plantes a altres.

Els pugons són cosins de les cotxinilles i les estiuenques i estridents cigales. Junts, integren el grup del àfids. La relació dels pugons amb les formigues és, també, ben coneguda: existeix un cooperativisme entre ambdues espècies segons el qual, els pugons reben protecció per part de les formigues front als depredadors i a canvi, es deixen munyir oferint-los una melassa que ells mateixos produeixen. Acostumen a viure sobre els arbres o plantes que parasiten mentre que les formigues exploren l’entorn però defensen a ultrança el seu formiguer front qualsevol intrús.

Els pugons, com mai
En enregistrar la intimitat de 50 formiguers diferents els científics del ICBIBE van descobrir que hi havia, junt amb les larves de les formigues, larves de pugons. Però, com havien burlat la seguretat del formiguer? L’espècie objecte d’estudi és Paracletus cimiciformis el qual presenta una interessant qualitat: és mentider.

Formiga i pugons. Imatge de FlickR. Autor: Ximo Navarro

Durant una de les fases del cicle vital, Paracletus cimiciformis presenta dos aspectes diferents. Uns són de color verd i de forma arrodonida i mantenen una relació de cooperativitat normal amb les formigues. Però l’altra forma possible és perillosament semblant a les aplanades i blanques larves de formiga. Aquest mimetisme els permet colar-se en el formiguer i allí dins, les larves de pugó usen les seues armes en contra de les larves de formiga i els xuclen l’hemolimfa amb l’aparell bucal. No són tan herbívors com pensàvem!

Aquest estudi ha estat dirigit per David Martínez Torres, professor de Genètica de la Universitat de València. A més, és part del projecte de la tesi doctoral que Adrian Salazar desenvolupa en el ICBIBE amb la participació de dos investigadors del mateix Institut, Enrique Font i Pau Carazo. La Universitat de València ha liderat aquest estudi en què han col.laborat el Institut de Química Avançada de Catalunya, pertanyent al CSIC, i la Universidad de León.

I ara que ja no ens enganyen, què?
Aquesta investigació obri nous interrogants que esperem troben resposta prompte, encara que això depèn del finançament: com decideixen els pugons quina forma larvària presentar? Si ser verd i rodonet o blanc i aplanat. Passa el mateix amb altres espècies de pugons que també es relacionen amb formigues?

Fong negrilla sobre fulla. Imatge de FlickR. Autor: Arturo

Posat que els pugons són una espècie plaga en molts conreus, el coneixement del cicle biològic d’aquests insectes pot millorar el control biològic de la plaga mateixa, optimitzar l’ús dels fitosanitaris, ús d’enemics naturals o feromones, de què ja hem parlat en Espores.

Les investigacions d’aquest tipus no solen tenir molt bona acollida entre el púbic general perquè no tenen aplicacions immediates i el seu resultat no és un producte sinó un coneixement. Depenent del finançament, aquest coneixement trobarà un altre investigador enginyós a qui servirà de fonament per fer una troballa que potser ens millore la vida. I us posarem un exemple per acabar de convèncer-vos.

Aphis melinus sobre poll roig

Els tèrmits són insectes que viuen en colònies de milers d’individus. S’alimenten de fusta i poden atacar els mobles de les cases però també poden assolar un edifici. Ningú pot acabar amb una població de tèrmits armat amb una espardenya i fins fa poc era una lluita perduda, però algun biòleg, com els de l’article de hui, va dedicar el seu temps a l’estudi de l’alimentació dels tèrmits. Va comprovar que formen cadenes i es passen l’aliment, en aquest cas la fusta, d’uns a altres, de boca en boca. Sabent açò, és ben fàcil pensar que per acabar amb els tèrmits cal enverinar-los oralment.

Ara ja sabem que la idíl.lica relació entre formigues i pugons era una farsa, esperem que els diners apleguen i la investigació continue perquè ens queden moltes mentides que descobrir.