Ciència pels pèls

El cerç bufa fort, fresc i sec a la capital aragonesa, canalitzat per l’Ebre i originat per diferència de pressió entre el mar Cantàbric i la mar Mediterrània, quan es forma un anticicló i una borrasca respectivament. Per controlar els paràmetres de contaminació habitualment s’utilitzen equips professionals que recullen dades amb molta precisió i que són analitzats per professionals. No obstant això, La Fundació Ibercivis i l’Ajuntament de Saragossa van decidir implicar la ciutadania per a la recol·lecció de dades que aportin informació sobre els metalls pesats presents en l’aire de Saragossa.

Perquè és important saber què respirem us explicquem aquest projecte de ciència ciutadana en què els veïns de Saragossa s’involucren en la cura de maduixeres usats com a indicadors de la qualitat ambiental.

Les maduixes i els pelets de les seues fulles

Les maduixes són un cultiu fàcil i poden romandre en el test un parell d’anys. A més, són plantes perennes i les seUes fulles són piloses (tenen pèls) i retenen els contaminants ambientals. La tija arriba als 20 cm la qual cosa eleva les fulles a una distància òptima del sòl per a l’estudi.

Basílica de El Pilar en Zaragoza

Unes 1000 plantes es van repartir a partir del 20 de desembre de el 2016 a qualsevol persona interessada. També als docents se’ls permetia retirar fins a 25 plantes per posar en marxa el projecte a les aules i es van repartir instruccions per a la cura de les maduixes.

Les maduixes es col·loquen als balcons o ampits de les finestres i passats un parell de mesos, els seus cuidadors envien, per correu postal, unes fulles de la planta en un sobre al laboratori on s’identificaran els compostos contaminants usant tècniques biomagnéticas. Les plantes funcionen com a estacions de monitorització de la contaminació ambiental gràcies a les seues fulles piloses en contacte amb l’aire urbà.

Ciència ciutadana per a tots els públics

A diferència d’altres projectes de ciència ciutadana en què la participació col·lectiva es canalitza a través de les noves tecnologies, com app o web, en Vigilantes del Cierzo van pensar en els sectors de la societat que queden exclosos de les activitats que requereixen coneixements informàtics. Com dirien per allà: ““en vez de tener un cacharrico, vamos a utilizar seres vivos”, l’anomenada, entre els entesos biomonitorització.

Les pilositats de les fulles retenen el metalls pesants de l’aire

Al laboratori s’ha vist que les partícules analitzades provenen, principalment, de la crema de combustibles fòssils, del desgast dels discos de fre i altres elements com les rodes en els rails de trens i tramvies. A continuació, s’elaborarà un mapa de distribució de contaminants per barris i carrers i es notificarà als participants els resultats de l’estudi.

Però ‘Vigilantes del Cierzo’ no és una innovació en si mateixa ja que és un projecte que replica a Saragossa el projecte Airbezen de la Universitat d’Anvers fruit de la col·laboració entre el professor Samson Roeland i la Fundació Ibercivis.

Quina és la tasca del ciutadà?

Als participants se’ls va ensenyar a tenir cura de les plantes i a recol·lectar les fulles tallant per la tija, a triar les fulles més velles i les que estiguessen desproveïdes de trencaments o desperfectes. Tampoc els van recomanar amagar la planta a casa, regar-la massa ni mullar les fulles.

Per a la recol·lecció, els científics aconsellaven l’ús de guants i l’enviament de les mostres dins d’un sobre embolicades en un paper sec a través del correu ordinari indicant l’adreça d’origen de la mostra. Al seu torn, els cuidadors de maduixes havien de omplir una enquesta sobre les condicions en què es trobava la planta. Jardí, terrassa, balcó o pati. També la distància amb el carrer i l’altura.

D’aquesta forma milers de ciutadans gaudeixen de maduixes conreades a casa i al seu torn, ajuden els científics a estudiar la qualitat de l’aire de la capital. En resum, ciutadans que pel pèls, no són científcs.