CALOR DE PLANTA

Ja fa unes dècades que els investigadors s’adonaren que no sols els animals produïm calor com a conseqüència del metabolisme sinó que algunes plantes, dins de les seues possibilitats, també ho fan. Podrem estalviar en calefacció aquest hivern si entrem les plantes del balcó al saló de casa?

La fisiologia animal és una part de la biologia que estudia el funcionament dels teixits i és per això, que explica com els animals usem l’energia per mantenir-nos vius. Però no tots els animals desprenen calor: pensem en un peix o en una tortuga, per exemple, i comparem-los amb nosaltres mateixos o amb qualsevol mamífer o au. Perquè estem calentets?

Quina febre!

La temperatura del nostre cos és la conseqüència del metabolisme, un munt de reaccions químiques que usen i desprenen energia. Però tornem al duel fred versus calor. Alguns animals, com és el nostre cas, mantenim la temperatura corporal constant, tant és així que quan ens allunyem dels saludables 36º ó 37º ens posem d’allò mes malalts. D’altra banda, qui no ha vist una sargantana prendre el sol?

Aquest comportament és una adaptació a la impossibilitat de regulació tèrmica dels teixits de manera, que per poder seguir amb el dia a dia, els rèptils han d’assolellar-se i amagar-se bé durant la nit, quan les temperatures baixen, perquè amb el cos fred no són capaços de fugir dels depredadors. D’aquesta manera, la fisiologia animal distingeix entre animals endotèrmics, que generen la seua pròpia temperatura corporal i la mantenen constant, com nosaltres, i els exotèrmics que depenen de fonts de calor externes, com la bronzejada sargantana. Però, quina relació té tot açò amb les plantes?

Tenen febre les plantes?

Les planten també depenen de les temperatures del medi, per això es distribueixen geogràficament depenent dels diferents ecosistemes, a més, els seus teixits pateixen les inclemències de la calor i del fred hivernal.

Philodendron selloum

Què feien uns fisiòlegs animals de la Universitat de Califòrnia posant termòmetres a una inflorescència? Pels anys 70, l’equip de científics de George A. Bartholomew es va assabentar per casualitat de les capacitats tèrmiques d’una planta anomenada Philodendron selloum, la inflorescència de la qual desprenia calor i per això, va resultar tan interessant a aquest grup de zoòlegs que, ràpidament, dissenyaren un experiment per donar una explicació a aquest fenomen.

Però, com en totes les investigacions, va ser necessari buscar en la bibliografia on descobriren que ja feia 200 anys que el naturalista Lamarck havia descrit una planta que presentava aquesta mateixa característica i que curiosament, pertanyia a la família de les aràcies (com Phillodendron selloum), integrada per plantes herbàcies, arbustives o arborescents i per lianes, de fruits en baia i amb una inflorescència anomenada, tècnicament, espàdix . Com sabem que les descripcions botàniques són difícils d’imaginar, et convidem a que visites les aràcies del gènere Philodendron que trobaràs a l‘Hivernacle tropical i a l’Umbracle del nostre Jardí.

Ompliren un laboratori de plantes d’aquesta espècie i monitoraren l’ambient mantenint-lo a 20 graus: amb aquesta temperatura les inflorescències aconseguien augmentar 20 graus la seua pròpia assolint els 40º. Però a mesura que feia més fred al laboratori els científics s’adonaren que la temperatura en les planta es mantenia quasi constant. Amb 4 graus de temperatura exterior la inflorescència mantenia 38 graus. 34 graus de diferència! De manera que, no sols produïen calor sinó que el mantenien constant, com fem els mamífers: eren plantes termoreguladores.

Però Philodendron no estava sola…

Passats dos anys, un altre grup d’investigació descobria que la col fètida (Symplocarpus foetida) fonia la neu del seu voltant i al poc temps corrien rumors que la flor de lotus (Nelumbo nucifera) també desprenia calor. Philodrendon no estava sola i calia buscar una explicació per a totes aquestes plantes: en augmentar la temperatura es volatilitzen substàncies que atrauen els pol.linitzadors però també la planta els ajuda a obtenir la calor necessària per volar. D’una forma o un altra, la planta és agraïda i ofereix recompensa a qui la pol.linitza.

 Nelumbo lucifera. Imatge de www.wikipedia.es

Les investigacions van concloure amb la dissecció de la inflorescència de P. selloum. L’espàdix està format per tres tipus de flors així que amb un senzill treball de descart s’assignà la producció de calor a les flors masculines estèrils, les quals tenien xicotets orificis (estomes) amb què intercanviar oxigen amb l’exterior i activar la combustió de les substàncies energètiques encarregades que alliberaran calor.

Però, com sap la planta quan ha de parar de produir calor? Com hem dit, a mesura que els científics californians baixaven la temperatura del laboratori, la aràcia mantenia constant la seua augmentant la taxa d’ingestió d’oxigen però passava just el contrari en augmentar la temperatura ambiental, quan el consum d’oxigen es reduïa notablement. Açò va trobar una explicació ben senzilla: els productes de les reaccions químiques calòriques es desactiven amb l’elevació de la temperatura, la qual cosa impedeix a la planta produir-ne més, és a dir, permet la termoregulació.

 Monda del safrà. Imatge de FlickR. Autor: gabillo

Per acabar, us deixarem l’exemple d’una planta ben comuna a l’interior de la península on genera molt beneficis econòmics a qui la conrea: Crocus carpetanus, més coneguda com safrà. Sí, el conegut i apreciat safrà és una planta endotèrmica! D’aquesta manera, sense cap gran inversió, es va fer un interessant descobriment: algunes plantes produeixen calor i a més, el regulen. Què diria Lamarck d’haver pogut llegir aquestes explicacions? Un estudi botànic protagonitzat per zoòlegs ens recorda la importància de la cooperació entre les disciplines científiques. Qui anava a pensar que algú li posaria un termòmetre a una planta?