Botànica per a predir el futur

Liquens i orquídies que prediuen el canvi climàtic i plantes que ens permeten mesurar la qualitat ambiental i la contaminació. L’estudi de la botànica ens permet avaluar el passat i predir el futur del nostre planeta, només cal saber observar i interpretar els bioindicadors, que són com un llibre obert.

La pedra rosetta està considerada com la peça clau per a poder desxifrar els antics jeroglífics egipcis. Aquesta troballa contenia el gravat de tres tipus de llengües diferents, perquè poguera ser entesa per sacerdots, escrigues i oficials, i gràcies a ella s’han aconseguit desxifrar alguns dels enigmes més importants de la humanitat. En aquest sentit, hi ha els qui apunten que la botànica també és una gran pedra rosetta, i que gràcies a les plantes i a la seua observació podrem no solament saber com va ser el passat del nostre planeta sinó també assentar les bases de com pot ser el futur. 


Els éssers vius seran els nostres millors aliats. Molts d’ells generen respostes de tot tipus davant la més mínima alteració de les condicions del seu entorn, canviant el seu cicle vital, i adaptant completament el seu organisme. Són els anomenats bioindicadors.

Un bioindicador és un indicador consistent en una espècie vegetal, fong o animal; o format per un grup d’espècies (grup eco-sociològic) o agrupació vegetal la presència de la qual (o estat) ens dóna informació sobre certes característiques ecològiques, és a dir, físic-químiques, micro-climàtiques, biològiques i funcionals, del medi ambient, o sobre l’impacte de certes pràctiques en el medi. S’utilitzen sobretot per a l’avaluació ambiental

Eurobionet: el tabac ens indica els índexs de contaminació

Alguns animals són coneguts tradicionalment pels pescadors com a bons indicadors de les condicions dels rius. Tal és el cas per exemple de les merles aquàtiques, les libèl·lules i cavallets del diable, les llúdries o les granotes comunes. Aquest tipus d’animals necessiten unes aigües molt netes per a trobar-se a gust. Si apareix algun mínim element contaminant, que podria passar desapercebut per als éssers humans, aquests éssers fugen del lloc. Altres exemples no exclusivament aquàtics també són nombrosos, formigues per a avaluar la perillositat d’una mina, abelles per a detectar la contaminació atmosfèrica urbana o corals i pingüins per a conèixer l’abast del canvi climàtic.

En aquest sentit, les plantes són uns indicadors molt utilitzats pels investigadors, que les usen en tècniques simples i relativament econòmiques. L’exemple més clar és Eurobionet, un projecte pioner i finançat per la Comunitat Europea que el seu principal objectiu és avaluar la qualitat de l’aire i identificar els contaminants atmosfèrics en diverses ciutats d’Europa usant plantes bioindicadores. 


Un dels casos més interessants que s’estudien des d’aquest projecte, que es va engegar en ciutats com Barcelona o València l’any 2008, és emprar una varietat del tabac, la Bel W3 (Nicotiana tabacum), per a detectar els danys per ozó troposfèric. La Nicotiana Tabacum és usada com biondicador des dels anys seixanta a causa de la sensibilitat de les seues fulles, que permeten veure clarament els efectes de la contaminació. 

Nicotiana tabacum


Les plantes s’exposen a l’aire ambiente en períodes de 14 dies des de finals de maig a setembre. L’ozó destrueix la clorofil·la i produeix taques marrons en les fulles. La superfície que cobreixen aquestes taques necròtiques és representativa dels nivells d’ozó de la zona i del temps d’exposició. Per tractar-se d’una varietat molt sensible, les concentracions d’ozó que produeixen danys a les plantes són bastant inferiors al nivell establit per a la protecció de la salut humana.


Altres estudis que es realitzen des d’Eurobionet són referents als efectes mutagènics dels contaminants atmosfèrics, s’usa la gramínia Ray grass (Lolium multiflorum italicum) per al sofre i els metalls pesats, i la Col arrissada (Brassica oleracea), que acumula compostos orgànics en les ceres de les seues fulles. 

Brassica oleracea


Altres organismes que també ens permeten conèixer els efectes de la contaminació són els liquens, que sorgeixen de la simbiosi d’un fong, que aporta el mitjà aquós i dóna recer, i una alga que s’encarrega de la fotosíntesi es a dir de produir l’aliment. Són molt útils per a detectar per exemple la presència d’hidrocarburs, olis, pluja àcida, o en general, la presència de metalls pesats en l’atmosfera, que acumulen en el seu interior.

Orquídies per a estudiar els efectes del canvi climàtic 
Els liquens no solament serveixen per a mesurar índexs de contaminació. També són molt útils, segons els experts, per a desxifrar algunes de les incògnites sobre el canvi climàtic i com aquest ha pogut afectar a algunes espècies. S’adapten molt bé a tots els mitjans, però existeix una espècie, la Cetraria aculeata, la capacitat d’adaptació de la qual és molt major, un fet que ens permetria analitzar la història climàtica de determinades regions i preveure la seua evolució futura. 

Cetraria aculeata


Els liquens es formen per simbiosis entre un fong i un alga, mantenint un equilibri tròfic, i compleixen un paper molt important en ecosistemes extrems ja que són captadors d’aigua i estabilitzadors del sòl. Habitualment el fong i l’alga de la qual es nodreix comparteixen patrons genètics semblants, però en el cas de Cetraria aculeata, el fong selecciona a l’individu millor adaptat al medi i concretament, el que millor s’adapta a la temperatura de la zona.

En aquest sentit, un estudi realitzat per investigadors del CSIC en el Jardí Botànic de Madrid l’any 2011 va revelar que les algues triades pel fong en el pol nord i l’Antàrtida són similars genèticament, mentre que es diferencien notablement a les trobadas en regions més temperades, com en centre Europa. Gràcies a aquesta peculiaritat, es poden observar els canvis climàtics ocorreguts en una regió mitjançant la comparació genètica d’algues arreplegades fa 200 anys i les trobades actualment, la qual cosa facilita comprendre l’evolució climàtica d’una zona. D’aquesta forma, es poden establir models que permeten predir on s’establirà l’alga si hi ha un canvi de temperatura i els efectes del mateix sobre la biodiversitat de la zona.

Però no solament els liquens poden ajudar-nos a entendre el canvi climàtic i avançar-nos als seus efectes. També les flors poden fer-ho. Científics britànics de les Universitats de East Anglia, de Kent i de Sussex van desenvolupar a la fi de 2011 un mètode d’anàlisi mitjançant l’estudi de col·leccions de flors premsades de l’era Victoriana. En concret, van analitzar unes sèries d’Orquídies Arañaa, que dataven d’entre 1848 i 1958, emmagatzemades dels Reals Jardins Botànics o del Museu de Ciències Naturals de Londres. 

L’exercici va ser comparar els 77 exemplars que componen la col·lecció més antiga amb altres de la mateixa espècie però del període arreplegades entre 1975 i 2006. Els resultats de les anàlisis, van ser publicats en la prestigiosa revista Journal of Ecology i van ser interessants. Van desvetlar una relació entre els anys més càlids i la florida més primerenca. Els científics han establit una pauta d’avançament de floració de sis dies per cada increment de temperatura d’1 grau centígrad durant la primavera.

Tal com s’exposava en l’estudi, la resposta de floració a la temperatura primaveral s’ha mantingut constant en els períodes estudiats, malgrat l’increment de temperatura que s’experimenta des de la dècada dels anys 70. Aquest fenomen suggereix la possibilitat de poder predir els efectes de majors escalfaments amb els temps de floració. 

Es demostra així que les col·leccions botàniques poden arribar a ser una font fiable per a estudiar el clima. Igual que els anells dels arbres aporten una informació valuosíssima, els pètals de les flors vénen a cobrir ara un espai clau en les recerques del canvi climàtic.